Reportatge
Una unió cada cop més habitual
Les unions civils, que permeten casar dues persones del mateix sexe, són legals des del novembre del 2014 i l’any passat se’n van oficiar tretze, un fet que normalitza una situació que els protagonistes viuen amb la mateixa intensitat que les parelles heterosexuals.
Una unió cada cop més habitual
Fa uns anys, per la idiosincràsia del país, semblava pràcticament impensable que dues persones del mateix sexe poguessin casar-se. Tot i que fa un any i mig, quan es va aprovar la Llei d’unions civils al Consell General, hi va haver polèmica i recels per diferents motius, la situació s’ha acabat normalitzant. No se’n celebren tantes com de parelles heterosexuals, però se’n fan. Sense anar més lluny, l’any passat, tretze a tot el Principat. I no són ni en la clandestinitat ni de manera dissimulada. Els nuvis vesteixen amb l’elegància que correspon a un moment tant important, els anells s’entreguen, es pronuncia la frase habitual de qui oficia la cerimònia de “jo us declaro...” i hi ha petons. I fotos. I plors d’emoció. I festa posterior. Legalment no se’n diu matrimoni, però el celebren i l’exerceixen com a tal.
Ahir al comú d’Andorra la Vella se’n va formalitzar una. Es casaven en Josep Lluís i l’Hugo. Abans s’havia oficiat un matrimoni de marit i muller. Després, n’hi va haver un altre de les mateixes característiques. Al migdia, la d’ells dos. De fet, el principal fet extraordinari va ser que va ser oficiada per la cònsol major de la capital, Conxita Marsol. “És la primera vegada que faig una unió civil i em feia il·lusió”. En principi l’havia de dirigir el cònsol menor, Marc Pons, però a última hora hi va haver el canvi. Des que Marsol és al capdavant del comú és la segona cerimònia de parelles homosexuals que es realitza.
Minuts abans, nuvis, familiars i amics es trobaven a la porta de la casa comuna. Fotografies, nervis previs abans d’entrar i salutacions. Ja a dins, amb els convidats drets a la sala del consell de comú, els nuvis entren de bracet de la persona escollida per a l’ocasió acompanyats per música de violins que hàbilment han fet sonar amb l’ajuda d’un altaveu sense fils i un telèfon mòbil. En Josep Lluís vestit de blanc i l’Hugo de negre. Tots dos amb sengles flors a la solapa.
EL MOMENT
Després de llegir els articles assenyalats de la llei qualificada del matrimoni, Marsol passa al moment clau. Les preguntes als nuvis sobre si accepten el seu company com a espòs. Per sempre. Amb el “sí” de tots dos alt i clar, la culminació: “Jo us declaro units en unió civil”. Possiblement la gran diferència respecte els enllaços convencionals. Moment per als petons, col·locació d’anells i plors de protagonistes, familiars i amics.
Entre ells hi ha el president de l’associació Som Com Som, que defensa els drets del col·lectiu LGTBI, i que estava convidat a la boda. “Per a nosaltres és una situació de total normalitat i defensem que sigui així per a tothom”, explicava. A més, va llegir un petit discurs en el qual va defensar la igualtat i la lluita del col·lectiu. L’objectiu és, en el futur, aconseguir que s’equiparin les unions civils al matrimoni pel que fa al nom. Consideren que s’anomeni de forma diferent és una forma de discriminació, malgrat tinguin els mateixos drets que les parelles de diferent sexe.