Parapúbliques
La CASS es planteja canviar el model d'inversions del fons de reserves
La nul·la rendibilitat d’actius com el deute sobirà està fent que el fons de pensions perdi
La política d’inversions del fons de reserva de les pensions de la CASS es troba en un moment complex. La parapública, en línia amb un mandat dissenyat per invertir en productes sense risc i amb una rendibilitat estable –el 60,7% del fons està invertit en renda fixa–, ha apostat fort pel deute sobirà, que ara no rendeix. “Veiem que allà on la CASS permet invertir, països amb garanties, estan donant rendibilitats negatives. Si la CASS compra bo alemany a 5 anys ja se sap que d’entrada perd un 0,5% més comissió i despeses”, va exposar el president del fons de reserva de la jubilació, Josep Delgado. El dilema és que “allò que ens hauria de servir per tenir un rendiment estable és rendiment negatiu i allà on hauríem de guanyar diners, la borsa, avui guanyes i demà no”. Delgado va concloure que l’escenari fa “inevitable” replantejar l’actual política d’inversions. “Si això continua així s’haurà de fer una reflexió en aquest àmbit”, va assenyalar.
El president del fons de reserva que va comparèixer en roda de premsa amb el president de la parapública, Jean Michel Rascagneres, va assenyalar que “ens agradaria abans de final d’any poder portar una reflexió al consell d’administració en aquest sentit”, però tant un com l’altre van recordar que l’òrgan pot variar el mandat dins dels marges que dóna la llei. Anar més enllà necessitaria d’un canvi normatiu. Tanmateix, Delgado va recordar que el que digui el nou estudi actuarial de les pensions –que s’espera per a la tardor– també serà clau a l’hora de fer la valoració.
Valoració a mitjà-llarg termini
A 31 de març la caixa de la jubilació tenia un patrimoni de 1.088,5 milions d’euros i el primer trimestre es va tancar amb una rendibilitat negativa de l’1,10%. Delgado va insistir que quan es tracta de gestió de patrimoni “s’han de fer valoracions a mitjà o llarg termini” i defugir les trimestrals i va destacar la rellevància que té situar-se per sobre de la inflació, objectiu que s’ha assolit els darrers quatre anys. Malgrat tot, sí que es va aturar a analitzar l’efecte que ha tingut en el fons el darrer sotrac financer, el provocat pel Brexit. “En el pitjor moment”, va assenyalar Delgado, la rendibilitat dels fons va caure un 2,1% i dimecres passat ja se situava en un -1,1%. El responsable del fons va recordar que la caiguda generalitzada als mercats borsaris europeus va ser de prop del 10% i ho va citar com l’exemple que “la política de diversificació en les inversions és encertada”. El mandat actual preveu que com a molt es pot posar un 25% del patrimoni en borsa i la llei permetria arribar fins al 35%.
LA DESPESA SANITÀRIA PUJA UN 4% EL PRIMER TRIMESTRE
El primer trimestre de la branca sanitària revela que la despesa sanitària continua en línia ascendent. Tot i que el cost de les prestacions abonades per la CASS ascendia a 21,1 milions, un 4,6% menys que el mateix període del 2015, la directora de la parapública, Joaquima Sol, va precisar que quedaven pendents reemborsaments a 31 de març i que el nombre d’actes generats feia concloure que, al contrari, la despesa seria un 4% superior a l’any anterior. El president de la parapública va posar de manifest que una de les problemàtiques de la Seguretat Social és un índex de cotitzacions històricament baix. “La despesa sanitària per habitant és la mateixa que a França, i també les prestacions, però aquí es cotitza la meitat”, va assenyalar. Va indicar que “la despesa no es pot reduir la meitat, la dificultat està amb la cotització”, malgrat que va afegir-hi que hi ha marge de millora incidint en els controls. Tot precisant, però, que aquests no es poden basar únicament en el pacient: “S’ha de fer control també sobre els proveïdors.” El president de la CASS no va voler entrar en les mesures concretes que introduirà la reforma que s’està acabant d’enllestir recordant que el responsable és el Govern i que el ministre de Salut donarà els detalls a final de juliol. D’igual manera va manifestar que el timing respecte d’un eventual augment de les cotitzacions el marca el Govern.