Urbanisme
La disputa per cessió de terreny es resoldrà per majoria simple
Els consellers generals decidiran si els comuns no volen donar el terreny
El Govern ha entrat a tràmit parlamentari la proposta de modificació de la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme, la qual obliga els comuns a cedir terreny a l’executiu de manera gratuïta perquè pugui tirar endavant projectes d’interès nacional. En cas de disconformitat, la norma atribueix als consellers generals la competència d’àrbitre i hi afegeix que la majoria simple serà suficient per resoldre.
El ministre d’Ordenament Territorial, Jordi Torres; la secretària d’Estat de relacions institucionals, Consol Naudi, i el cònsol menor d’Escaldes i representant dels set comuns, Marc Calvet, van presentar ahir la proposta de modificació de la llei. Calvet va explicar que el text definitiu, finalment, inclou la llista de casos en què la cessió està consensuada, és a dir, que no generen discrepàncies, que van elaborar els seus comuns i a la qual l’executiu ha donat llum verd.
La llista dels comuns
Aquests projectes “no sensibles” són els centres educatius, els equipaments culturals, sanitaris i esportius, les infraestructures viàries, els edificis administratius i els equipaments energètics. Així, en cas de tractar-se d’un projecte d’interès nacional per a l’executiu, el comú hauria de redactar el pla especial que executaria el Govern. “Això evitaria que per exemple com ens ha passat a Escaldes haguem d’esperar anys per deslliurar el terreny on havien d’anar els dipòsits”, va manifestar Calvet.
Paral·lelament, però, la llista de llocs “no sensibles” inclou excepcions. Entre els exemples donats hi ha que hi hauria d’haver consens entre les administracions en cas d’equipament energètic, però per instal·lar molins eòlics sí que caldria el llum verd comunal. Si no ho fes és quan entrarien en joc els consellers generals per desempatar.
La modificació de la llei també aclareix un altre dels punts que havia suscitat divergències en les negociacions entre administracions, que fa referència als projectes que inclouen inversió privada. En aquest sentit, Torres va remarcar que sempre que l’executiu tingui el 51% o més de la participació es podrà dur a terme. Per contra, en cas que sigui menor, el projecte no es podria regir sota els principis que marca la modificació de la norma.
UNA LLEI QUE "OBLIGA" A SER SOLIDARIS
El Govern també va entrar ahir a tràmit parlamentari la llei qualificada de col·laboració entre l’administració general i els comuns, i entre els comuns. La secretària d’Estat de relacions institucionals, Consol Naudi, va explicar que la norma “fomenta l’ajut entre administracions”. Entre els aspectes que inclou obliga a “l’assistència mútua”, tant entre comuns com amb l’administració general, o com s’està fent en aquests moments amb la recollida de residus, obre la porta a mancomunar serveis “per guanyar en eficiència energètica”. També estableix, en cas de necessitat, mobilitat dels empleats de l’administració general i els comuns, i entre comuns, en les modalitats que ja s’especifiquen a la Llei de la funció pública, de manera que caldrà el vistiplau de l’afectat.