Un 'Scalada' més visual ple de somnis i futur

La preestrena d’ahir a la nit va ser molt lluïda. Pràcticament va sortir tot al mil·límetre. La puntualitat, quasi suïssa. Va començar només dos minuts després de les deu de la nit. La gran novetat per als assistents és que enguany l’espectacle es desenvolupa en una carpa, que fa que s’evitin els problemes per inclemències meteorològiques, dóna un ambient més recollit i permet números que a l’aire lliure no es podrien desenvolupar. Precisament el bon aprofitament dels recursos de l’espai és un dels elements que juguen a favor d’Scalada Vision.

Un escenari auster rep els visitants. En els primers compassos, amb una representació d’un bosc i l’entrada en escena dels dos protagonistes. Dos nens, germans, que fan de fil conductor entre els onze números que es van succeint quasi sense treva durant poc més d’una hora. Els acompanya una mena de fada, que a la pràctica és la cantant que, en algunes ocasions, interpreta en directe les peces per sobre de la música predefinida. De ben principi, com s’entreveu en el vídeo promocional de l’espectacle que s’ha emès per televisió, els protagonistes entren en una porta que suposa connectar amb un nou món creat pel dissenyador del xou, Mukhtar Omar Sharif Mukhtar.

En aquest entorn es combina l’oníric, la màgia i l’acrobàcia que caracteritzen tots els espectacles del Cirque du Soleil, però també el futurisme, la tecnologia i la vinculació amb Andorra. Aquesta andorranització es veu ràpidament amb projeccions de valls i cascades en un fons multifuncional en forma de muntanyes, que es va modulant i refent a mesura que avança la funció. També per les projeccions en el tram inicial, en les quals es dedueix la silueta de Caldea i es veu una recreació de l’edifici The Cloud.

Ritme

Un dels punts forts d’Scalada Vision és el ritme, que va variant en funció del tipus de número. Entre els més destacats hi ha les animacions en tres dimensions sincronitzades amb coreografies de ballarins, que donen una sensació de joc màgic que enlluerna els espectadors. En algun cas fins i tot es juga amb l’assistent, fent-li creure coses que no són i deixant-lo amb un pam de nas quan es mostra el truc.

No hi falten tampoc els espectacles d’acrobàcies que, més que per típics trapezistes de circ, semblen protagonitzats per gimnastes olímpics. També hi ha lloc per als balls, especialment centrats en els urbans, com el breakdance, un número fantàstic de beatbox i uns compassos que semblen un homenatge a Michael Jackson.