finances
Naturlandia acumula unes pèrdues de 10,8 milions
El tancament del 2015 és d’1,7 milions en negatiu, mentre que fins al 2014 s’havien produït dèficits per valor de 9,1 milions
Naturlandia acumula un deute d'11 milions d'euros
Naturlandia acumula unes pèrdues de 10,8 milions d’euros des que el parc va començar l’activitat, segons es recull en l’auditoria que ha estat entregada al comú de Sant Julià aquesta setmana. Les pèrdues surten de sumar els dèficits fins al 2014, que se situaven en 9.124.258 euros, amb els números vermells del 2015, que van arribar a 1.711.243 euros. L’evolució de Naturlandia pel que fa a resultats està molt marcada a partir del 2012. En els exercicis del 2010 i el 2011 les pèrdues estaven prop del mig milió anual. A partir del 2012, però, es va saltar als 1,7 milions, i tant el 2013 com el 2014 ja es van superar els dos milions de dèficit. Els números vermells de l’any passat han tornat a situar-se per sota dels 2 milions, però continua sent una xifra altíssima.
Si s’analitza el volum de negoci de l’any passat, es pot constatar com les despeses (5,5 milions) equivalen a un cop i mig els ingressos (3,7). I el parc ha entrat en una dinàmica perillosa perquè la capacitat que ha demostrat per anar augmentant els ingressos ha anat acompanyada d’una pujada molt més gran de les despeses. En termes pràctics, s’ha arribat al contrasentit que com més visitants i entrades venudes, més dèficit, a causa que han augmentat de forma molt important les despeses per l’increment dels serveis que s’ofereixen i del personal que hi treballa.
Més ingressos, no suficients
L’evolució de les dades indica que el 2014 i el 2015 la dinàmica de nombre de tiquets venuts i d’ingressos assolits és molt positiva. Fins al punt que si es comparen el 2013 i el 2015 els diners ingressats literalment s’han doblat. Però aquest augment continua sent clarament insuficient per contrarestar la necessitat cada cop major de despeses. I la indicativa més preocupant és que la distància entre el que entra i el que es gasta no tan sols és molt alta en termes dineraris (1,8 milions), sinó en termes percentuals (148%).
I per últim, la dinàmica dels últims sis anys és indicativa dels dubtes sobre la viabilitat del parc. En els sis exercicis entre el 2010 i el 2015 Naturlandia ha generat pèrdues per valor de 10,8 milions d’euros, arrossegant no només el propi parc, sinó el comú, que ha hagut d’anar tapant forats. La situació de viure al límit de Naturlandia, amb préstecs constants i reiteratius per part del comú com a única sortida per poder anar pagant nòmines i una part dels proveïdors, es veu clarament en la situació de tresoreria. Una empresa que supera els 5,5 milions de despeses i que té puntes properes als 140 treballadors només té 27.000 euros a la caixa al tancament del 2015. Ni de bon tros serveixen per fer front a un sol mes de nòmines. Aquesta situació de precarietat és la que ha portat a fer que el comú s’hagi hagut d’endeutar constantment per tapar els forats del parc.
El problema a curt termini
Una altra dada preocupant és el deute global. Sumant els compromisos a llarg termini (7,3 milions) amb els de curt (6 milions), la quantitat passa a bastament dels 13 milions d’euros. D’aquesta quantitat, el més difícil de solucionar és el compromís a curt termini i especialment les pòlisses bancàries que s’han de renovar cada any. El deute a curt termini es divideix entre els bancs (3,3 milions) i altres creditors, especialment proveïdors (2,7 milions). El comú haurà de negociar obligatòriament amb la banca una renovació de les pòlisses de crèdit perquè, sense cap mena de dubte, Naturlandia no pot fer front a dia d’avui a retornar els més de tres milions que la banca li pot exigir si decideix no allargar el termini.
La majoria comunal de Sant Julià confia que es desenvoluparà un pla de viabilitat del parc, que es presentarà a la banca, per donar garanties de la capacitat de retorn del deute contret a llarg termini. I aquesta serà la petició: passar totes les quantitats de pagament immediat a un termini d’entre cinc i deu anys per donar temps a Naturlandia a redreçar l’economia.
Reunió de poble
El comú ha decidit presentar les xifres a la parròquia perquè la ciutadania sigui conscient de la realitat del parc i de la necessitat d’un mandat auster. Les inversions a la parròquia seran pràcticament inexistents durant els propers dos anys. I el crèdit de 3,5 milions aprovat al gener, dies després de jurar el càrrec, s’utilitzarà en dues parts. D’entrada s’utilitzaran uns 2 milions d’euros per fer pagaments immediats. El milió i mig restant s’anirà pagant a terminis per anar fent front als compromisos.
Laurèdia en Comú preveu que durant el juliol es disposi també de l’auditoria sobre els comptes comunals del 2015. Una vegada amb aquesta eina a la mà s’hauran d’aprovar en sessió de comú. Posteriorment es convocarà, segurament durant el juliol, la reunió de poble per posar damunt de la taula les xifres. L’objectiu és mostrar que no hi ha gaires alternatives veient la realitat econòmica de Naturlandia.