La calma era a la Comella
Lluny de les rampes d’Arcalís el públic menys fanàtic del Tour de França es va aplegar a la carretera de la Comella per veure passar els corredors de la ronda gal·la. La caravana publicitària del Tour va fer més amena l’espera dels ciclistes, que van ser ovacionats.
Les rampes d’Arcalís eren per als grans seguidors del Tour de França. Per a aquells que no els ha fet res passar-se uns quants dies acampats a la carretera o els que a primera hora del matí van agafar les bicicletes per emular els seus ídols per situar-se als vorals a pocs quilòmetres de la meta. El que no sospitaven era que acabarien mullats com si haguessin sortit de la dutxa per la tromba d’aigua que va caure pocs minuts abans de l’arribada dels ciclistes i durant el seu pas. No van patir les inclemències del temps aquells que es podrien anomenar seguidors puntuals de la cursa ciclista més important del món. D’aquells que potser no anirien expressament a buscar una etapa del Tour i que ahir en van gaudir simplement perquè la prova passava pel costat de casa o perquè se l’havien trobat estant de vacances.
Per a ells l’organització tenia reservat el coll de la Comella. Primer la rotonda, on mig miler de persones es va aplegar per veure el pas de la caravana del Tour de França i una hora més tard el pas dels ciclistes. Alguns gairebé es van tornar bojos per aconseguir els regals, la majoria prescindibles, que reparteixen els patrocinadors de la carrera. Aquests sí que van tenir èxit, les dues furgonetes que venien marxandatge de la carrera, no tanta. Una venda van fer només a la rotonda.
També hi havia molta gent al primer quilòmetre de la carretera. Entre ells els familiars i amics de dos dels ciclistes participants a la cursa, els dos residents al Principat, Luis León Sánchez i Rubén Plaza. El primer, que anava al grup de ciclistes escapats, va poder fins i tot saludar els presents. Molt més de lluny s’ho miraven els usuaris de la piscina descoberta del centre esportiu dels Serradells que entre bany i bany treien el nas per les baranes en espera de l’arribada dels esforçats de la ruta.
La gran quantitat de gent ubicada a banda i banda de la carretera anava disminuint conforme augmentava la distància de la rotonda. Aquí no hi va haver corredisses per recollir els premis de la caravana publicitària. El que menys es va endur cap a casa una trentena d’objectes publicitaris entre gorres, pilotes, menjar i posavasos.
I també a diferència d’Arcalís els corredors van poder fer tranquil·lament la seva feina. La gent es va dedicar a animar els ciclistes sense empaitar-los. Només aplaudiments i crits d’ànim. Un públic familiar que només volia veure esportistes.
