BPA va perdre corresponsals per no fer cas a bancs internacionals

La querella que el Govern ha presentatavuicontra l'exconseller delegat de BPA, Joan Pau Miquel, i 11 directius més del seu equip més proper té com a objectiu personar-se com a acusació particular tenint en compte que la crisi BPA ha posat en risc diners d'estalviadors, el funcionament d'una entitat, la plaça financera, les institucions polítiques del país i l'interès general. De fet, l'advocat del Govern, Manuel Pujadas, ha assegurat que l'Executiu "no podia estar simplement rebent bufetades de la família Cierco", sinó que un cop s'ha resolt el problema amb la posada en funcionament de Vall Banc, ha decidit emprendre accions contra ells.

Un dels arguments principals de la querella és que, a diferència del que sostenen els accionistes majoritaris de l'entitat, BPA ja va ser objecte d'advertiments sobre activitats dubtoses per part d'entitats bancàries internacionals des de l'any 2007 i fins i tot per l'Oficina de control d'Actius Estrangers d'Estats Units (OFAC), l'any 2009. Pujadas ha indicat que aquests avisos estaven relacionats amb suposats tractes amb cases de canvi sud-americanes, i relacions amb l'entorn de Gao Ping, Petrolis de Veneçuela i amb el cas Petrov.

Aquests bancs, entre els quals hi havia JP Morgan, City Bank, UBS, Deutsche Bank, Société Générale o Banco Popular, havien retret en reiterades ocasions que les operacions "poc ortodoxes" de BPA no permetien saber la procedència dels diners. Per aquest motiu, al 2013 alguns d'aquests bancs van deixar de ser corresponsals de l'entitat. Pujadas ha assegurat que BPA no tan sols no va canviar la seva operativa -no va ser fins al 2013 que va deixar de treballar amb cases de canvi-, sinó que tampoc va informar ni a la Unitat d'Intel·ligència Financera (UIFAND) ni a l'Institut Nacional Andorrà de Finances (INAF) sobre els advertiments rebuts. Aquests advertiments estan recollits en les actes del comitè de prevenció de blanqueig, i en una d'elles, datada del 2009, els responsables de BPA reconeixen que "el risc que estem assumint és real i molt elevat".

Pujadas ha afegit que la querella s'ha presentat per denunciar un delicte de blanqueig de fons agreujats, ja que es tracta d'un cas on conflueixen els aspectes d'habitualitat, grup organitzat, i implicació d'una entitat bancària. També ha assenyalat que el problema principal no recau en les operacions de compensacions que es feien fora d'Andorra, sinó pel fet que l'operativa del banc estava muntada sobre centenars de milions de diners en efectiu, cosa que genera un problema de traçabilitat.

La querella també demana a la batlle del cas que interrogui els germans Cierco, ja que fins ara no han estat interrogats malgrat ser els socis majoritaris de l'entitat i membres del comitè d'auditoria i control del banc. Així, tot i que Pujadas ha admès que no tenen elements suficients per querellar-se contra ells, considera que s'ha d'esclarir "si podien no saber el que estava passant", i en cas que hi tinguin alguna responsabilitat, demana a la batlle que els processi.