DA obtindria el 38% dels vots si se celebressin eleccions ara

El Centre de Recerca Sociològica (CRES) de l’Institut d’Estudis Andorrans va presentar la primera part de l’enquesta d’opinió política, feta entre el maig i el juny d’aquest any. S’ha fet a un total de 1.174 persones, 808 andorrans i 366 no andorrans, escollides de manera aleatòria. Per a la segona part caldrà esperar al setembre, quan, per encàrrec del Consell General, es presentarà un segon estudi, més centrat en l’anàlisi de l’abstenció, que ha anat a l’alça els darrers comicis. De moment, però, la primera part ja mostra una davallada de les persones a les quals els interessa “molt” la política. El 44% dels andorrans enquestats s’identifiquen amb aquesta opció, 2,8 punts per sota del 2015.

A l’hora d’analitzar l’enquesta, el director del CRES, Joan Micó, va remarcar que els resultats, tot i oferir un baix marge d’error –d’entre el 3,5% i el 4,9%–, no s’han de prendre al peu de la lletra davant la possibilitat del “vot ocult”, és a dir, persones que no responen realment què votarien. “És un reflex de la realitat del país, on costa parlar del que votaràs, és un lloc petit”, va justificar. Segons Micó, aquest “vot ocult” cor­respondria “segurament” als votants de Liberals d’Andorra i Socialdemocràcia i Progrés.

Suspens per al Govern

L’enquesta posa de manifest que els andorrans suspendrien la gestió feta per l’executiu des de les darreres generals. Li posen un 4,84. En canvi, els no andorrans i, per tant, sense dret a vot, li donarien un aprovat (5,39). Pel que fa als partits de l’oposició, els andor­rans només li donarien l’aprovat al PS, amb un 5,1. Els liberals suspendrien per poc (4,9), mentre que SDP es quedaria amb el 4,6. Els residents, per la seva part, aprovarien les tres forces polítiques. Al PS i als liberals els posen un 5,4 mentre que SDP es queda amb el 5,2.

Pel que fa als líders polítics, Pere López (PS) és l’únic que està més ben valorat que ara fa un any. Els andorrans li posen un 5,7, quan l’any passat era un 5,4. La resta han perdut un parell de dècimes respecte al 2015. Toni Martí (DA) treu un 5,6; Víctor Naudi (SDP), un 5,4, i Josep Pintat, un 5,3. Contrasta, però, amb la percepció dels residents. Martí és el més ben valorat (6,2), seguit de Pintat (6,1), i Naudi i López empatarien amb un 5,9.

Paral·lelament, però, a l’hora de quedar-se amb el polític que “li mereix més confiança”, guanya el cap de Govern, escollit pel 13% dels andorrans enquestats. El líder del PS ocupa el número dos del rànquing (5,1%); seguit de l’excap de Govern i president d’SDP, Jaume Bartumeu (4,6%), i de Pintat (4,4%). El ministre de Finances i portaveu del Govern, Jordi Cinca (2,4%); la consellera general del PS Rosa Gili (1,9%); Víctor Naudi (1,9%); l’excap de Govern liberal Marc Forné (1,4%), i el ministre de Justícia i Interior, Xavier Espot, completarien el Top-10.

En l’apartat d’ideologia, destaca que el 32,4% dels andorrans es defineix d’entre esquerra i centreesquerra, mentre que un 29,4% s’identifica més amb la dreta i el centredreta. En aquest apartat també és significatiu que prop del 14% dels preguntats es consideren apolítics.

L’estudi també analitza la confiança del ciutadà en les institucions i organitzacions andorranes. Els andorrans suspenen tres de les sis sobre les quals se’ls pregunta. La policia és qui treu la millor nota (6,9), seguida del Consell General (5,9) i el Govern (5,4). Els suspensos són per als partits polítics (4,9), els coprínceps (4,8) i els sindicats (4). En el cas dels residents, només els sindicats (4) no aprovarien. La policia trauria un 7,3, el Consell General un 5,9, l’executiu un 5,8, mentre que coprínceps i partits polítics es quedarien al 5,1.

Residents i DA

Entre els aspectes que es posen de manifest a l’enquesta hi ha que, en el supòsit de poder votar, DA seria la llista amb més suport dels residents (15,4%), seguida del PS (10,8%), liberals (7,3%) i SDP (3%). No obstant això, cal remarcar que sis de cada deu enquestats responen que no saben què votarien. No obstant això, dels 407 residents destaca que 325, és a dir, 8 de cada 10, afirmen que si se’ls permetés sí que votarien als comicis al Principat.