BPA va rebre avisos dels EUA i de bancs per afers dubtosos

La querella del Govern pel cas BPA s’ha presentat contra Joan Pau Miquel, Santiago Roselló, Cristina Lozano, Luis Pablo Laplana Moraes, Xavier Mayol, Mauricio Escribano, Luis César Jayme García Salcedo, Di Lin Lim, Sergi Fernández Genes, Amaya de Santiago Bullich, Xavier Campos Tomàs i Isabel Camino Sarmiento Fuertes.

En el text de la demanda s’explica que BPA “va ser advertida sobre les seves operatives bancàries dubtoses per part d’acreditades entitats bancàries privades i almenys per un supervisor nord-americà”. Les accions dubtoses per les quals hi ha 25 advertiments entre el 2007 i el 2013 es referien a tres temes fonamentalment: l’operativa amb Rafael Pallardó (testaferro del suposat capo xinès Gao Ping) en què es van tranferir a la Xina sense aparent cap control de l’origen dels diners uns 68 milions d’euros, els negocis amb cases de canvi d’Argentina, Mèxic i Uruguai, on “no hi havia cap control sobre les seves transaccions i eren un vehicle a bastament utilitzat per narcotraficants”, i les operacions al voltant del petroli veneçolà.

Per demostrar que BPA era plenament conscient d’aquestes advertències per operatives sospitoses, la querella de l’executiu inclou el detall dels 25 advertiments que es troben dins de les actes del comitè de prevenció de blanqueig de BPA entre el 2007 i el 2013. Els avisos van derivar que l’any 2013 tant UBS com el Commerzbank van comunicar al banc que no operarien més amb ell en dòlars i per tant van tancar les cor­responsalies. Ja abans, el 2010, JP Morgan va comunicar que no operaria més amb BPA pels negocis dubtosos amb les cases de canvi sud-americanes.

Dubtes de més bancs

Altres entitats importants també han realitzat consultes per negocis que no veuen clars. Comuniquen dubtes Deustche Bank, Société Générale, Credit Suisse, Citybank o Banco Popular. Les advertències sobre pràctiques dubtoses fan témer al banc andor­rà que perdrà els grans bancs com a corresponsals en el futur i ja el 2009 BPA reconeix, segons la querella, que “disposar de nous corresponsals no és tan evident, sobretot si s’assabenten que la causa de treballar amb ells és que els grans no ens volen”.

BPA també va rebre una trucada el 2009 del representant de l’organisme supervisor del Tresor dels Estats Units per demanar informació sobre Norman Danilo Puerta, l’excomisssari en cap antidroga de Veneçuela que posteriorment va ser detingut a Andor­ra per presumpte blanqueig provinent del narcotràfic. El 2010 hi ha un avís important. Quan JP Morgan anuncia que no acceptarà cap operativa amb les cases de canvi, al mateix temps adverteix que si detecta que BPA ho continua fent serà el mateix JP Morgan qui “ho declararà als reguladors americans, que, segons ells, ja estan investigant”. I el 2011 la pròpia BPA fa constar que la majoria de bancs dels Estats Units no permeten l’operativa que s’està fent amb cases de canvi. Deustche Bank també fa constar el 2012 que per les incidències amb els Estats Units és reticent a treballar amb l’entitat andorrana. El comitè de prevenció de blanqueig de BPA fa constar el 2013 el perill que s’està corrent amb les autoritats nord-americanes per una operativa amb una societat d’un client que utilitza BPA per tenir un compte pont. El client té vincles amb Cuba sense ni tan sols tenir saldo al banc.

Mala praxi coneguda

La querella recull que la “mala praxi de BPA era coneguda en els mitjans bancaris internacionals i que malgrat els advertiments i els tancaments d’operativa de cor­responsals” no hi ha constància “que els procediments es corregissin”. I aquesta actuació d’alt risc “acaba sent la causa motora i principal de la nota de la FinCEN del 10 de març (2015) que desencadena la crisi BPA”. El text remarca que “és voluntàriament i amb total manca de diligència que els directius de BPA han seguit amb les operatives perilloses, sense posar-ho en coneixement de les autoritats competents [com l’INAF]”. A la querella es conclou que els bancs estrangers que havien advertit BPA el més normal és que “ho haguessin comunicat a les seves respectives autoritats supervisores i/o governatives”. Aquesta comunicació a organismes supervisors forans seria clau en la nota de la FinCEN contra l’entitat andorrana i que provoca la mort de BPA.

El text de la querella estableix com a conclusió paral·lela que “amb el seu procedir BPA va posar en perill la plaça financera andorrana, la seva honorabilitat i la seva pròpia existència, així com, i això no és negligible, els interessos dels seus clients”.