Els partits discrepen pel vot dels residents

Els més obertament contraris són els dirigents de Liberals d’Andorra. La plataforma que impulsa la iniciativa la defensa amb l’argument que, en països com Espanya, els ciutadans estrangers poden escollir els representants als ajuntaments. La consellera general Judith Pallarés rebutja l’argument perquè considera que “es barregen coses”. “Es comparen els comuns amb els ajuntaments, i són coses diferents. Tenen competències similars a les comunitats autònomes, i a les autonòmiques els estrangers no poden votar”, explica. Tampoc veu equivalència en l’estricte fet del dret a vot, ja que “els acords van en relació a ser membre de la Unió Europea, i els andorrans a fora no tenen aquest dret”, raona. Per tant, “si seguim els mateixos criteris que en altres països el resultat seria que aquí no poden votar”.

Per Ld’A, “el vot va lligat a la nacionalitat” i que per realitzar alguna modificació en aquest sentit “hauríem de tocar la Constitució”. Així doncs, amb la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) que defensen els impulsors de la recollida de firmes no n’hi hauria prou.

Al partit majoritari, DA, la proposta genera dubtes. Tot i que la consellera general Meritxell Mateu reconeix que “no n’hem parlat com a grup i no tenim un posicionament clar”, recorda que fa uns anys tant ella com el seu company de partit Ladislau Baró van escriure un article “on ens decantàvem, en aquell moment, per una rebaixa dels anys per obtenir la nacionalitat”. A banda, es qüestiona elements de la naturalesa de la iniciativa com si els estrangers “només poden votar o també poden ser elegibles” a les comunals.

Des d’SDP, Sílvia Eloïsa Bonet creu que s’ha de buscar algun sistema per “fomentar la participació” i no veu malament que persones que fa anys que resideixen al país puguin votar. Bonet valora que aquestes persones “coneixen les realitats i paguen impostos” i, per tant, “seríem favorables” a que puguin votar. A més, indica que “com més participatius siguin els ciutadans, millor, i més en un moment on hi ha molt abstencionisme”. Tot i això opina que “la ILP no pot anar en contra de la Constitució” i, mentre no es tinguin majories per canviar-la, advoca per “obrir els partits” i donar opció a aquestes persones que tinguin veu a les formacions.

A favor

Finalment, el PS és el més favorable a la proposta. De fet, la mesura la duien en el seu programa electoral, com recorda el conseller general Pere López, i han col·laborat en la recollida de signatures. López coincideix amb Bonet que “tot el que sigui augmentar la participació de la vida política dels ciutadans, hi estem a favor”, i opina que algú “que conviu en un comú ha de tenir dret a triar la persona que l’ha de gestionar”. Sobre la idea exposada de Ld’A d’equiparació de drets amb altres països i de competències entre administracions, pel dirigent del PS “és una excusa”.