Edificis de fins a 20 plantes al Clot d'Emprivat
El comú vol construccions singulars i permetrà més alçada perquè els carrers mantinguin l’amplitud actual
Edificis de fins a 20 plantes al Clot d'Emprivat
El comú d’Escaldes-Engordany ha inclòs canvis importants en la modificació del Pla d’Urbanisme (POUP) que afecten les construccions de la zona del Clot d’Emprivat, que podran tenir més alçada, i les parcel·les per a ús residencial que estiguin en urbanitzacions ja consolidades, on es rebaixa la cessió, i d’altres formals i puntuals. Tots ells ja s’han presentat a la majoria dels propietaris afectats i la intenció de la corporació és passar el nou pla “per un ple de consell al setembre i després seguirem els terminis d’al·legacions fins a la publicació definitiva. Si pogués ser per a principi del 2017, millor”, indica el cònsol menor en una entrevista a COPE Andorra-AD Ràdio.
Marc Calvet qualifica “d’envergadura” les noves normes que es fixen al Clot d’Emprivat i remarca que es fan per “poder alliberar espai públic i l’objectiu essencial és alliberar-lo en planta baixa, que serà de titularitat privada però d’ús públic en amplitud de carrers” i precisa que amb el pla actual es podrien aixecar construccions més amples i és el que es vol evitar. D’aquesta manera hi haurà “zones no edificades per poder no sentir-se oprimit pels edificis, els carrers tenen una amplada i si els edifiquem perd l’encant que té ara”, comenta el mandatari comunal. La modificació es plasmarà en noves condicions que permeten “fer edificis per a qualsevol ús però passaran a tenir entre 15 i 20 plantes. Impactarà però no sobre la totalitat de la parcel·la, seran més estrets però més alts i quan estiguis a baix no tindràs sensació d’ofec de tenir les façanes a sobre”.
Edificis singulars
Calvet subratlla que la revisió del POUP respecte al Clot d’Emprivat “en principi està ben vista per la majoria dels propietaris i això fa que passis a tenir edificis singulars i no les edificacions que teníem fins ara. És aprofitar l’espai d’una altra manera perquè el fet de no haver crescut de manera ràpida en aquesta zona ens permet tenir un urbanisme diferent”. I és que un dels problemes que es plantegen a la urbanització central escaldenca és que si tots els privats decideixen construir desapareixeran els parcs, les zones esportives i els aparcaments perquè tots els equipaments comunals estan en parcel·les llogades a particulars, el que representaria, reconeix el mandatari “un canvi brusc i per això es vol preservar els espais que s’han pogut obtenir i donar el màxim d’amplitud a aquest cor”.
Puntualitza el cònsol menor que la cessió fruit de la urbanització de tota aquesta àrea que va quedar per a titularitat pública és el Prat del Roure i insisteix en el fet que per això “s’ha buscat la modificació en aquest àmbit urbà per guanyar en planta baixa per al vianant”. I recorda que fer la urbanització del Clot d’Emprivat “va ser molt difícil, van passar molts comuns per poder-ho aconseguir i és veritat que moltes coses es poden fer diferents però algú ha de prendre les decisions de fer-les i estan preses”, alhora que destaca que “hem tingut la sort que no s’ha edificat gaire i podem fer algunes millores, o no, perquè depèn de qui ho miri”. S’avança a possibles crítiques remarcant que “s’ha fet així i tampoc s’hauria obtingut més terreny perquè ja es va obtenir el 15%”, que és el màxim que fixa la llei.
Rebaixa de cessió
L’altra gran modificació del POUP pretén facilitar la construcció en parcel·les buides a totes les urbanitzacions consolidades. Els criteris vigents obliguen els propietaris a pagar al comú l’equivalent a la cessió del 15% del terreny, perquè que com que es tracta de sòl consolidat la cessió és econòmica. Marc Calvet ressalta que “si algú es vol fer la seva residència el pes d’un 15% actual és molt important sobre el cost del xalet, pot representar un impacte del 20% de la construcció i és molt difícil d’assumir i això és el que volem equilibrar”. Anuncia que el percentatge quedarà “entre el 5% i el 7%” en aquests casos, a la resta d’espais es manté com està, i subratlla que es per a ús residencial “d’algú que es vol fer casa seva i no fer ús especulatiu i també s’hauria de regular no sigui que algú digui ‘em faré el xalet perquè sé que no pagaré la totalitat de la cessió i me’l venc al moment que l’he fet’, tampoc es permetria aquest joc”.
El cònsol menor assegura que així es dóna una sortida als propietaris que van comprar un terreny per fer-se un habitatge quan tinguessin diners i que no ho han pogut fer perquè no poden afrontar l’import per la cessió que han de pagar al comú.