Xavier Calvís

“Seguim tenint ganes de vendre cotxes, els bancs, menys”

Admet que difícilment es tornarà a vendre la quantitat de vehicles d’abans de la crisi econòmica i indica que l’accés al crèdit dels clients és la principal dificultat del sector

“Seguim tenint ganes de vendre cotxes, els bancs, menys”S. B.

Publicat per

Creat:

Actualitzat:

El sector de la venda d’automòbils ha estat un dels que més ha patit la crisi econòmica. Després d’anys de caigudes contínues quant a les matriculacions, ja en fa gairebé dos que les vendes de cotxes nous es recuperen, tot i que encara estan lluny de les xifres de la bonança econòmica del 2005 i el 2006.

Les matriculacions han augmentat un 6% el primer semestre del 2016 respecte al mateix període de l’any passat. Com acabarà l’actual exercici?

És molt complicat dir com acabarà l’any quan encara queden sis mesos. Amb els contactes que he mantingut amb els altres concessionaris sé que hi ha força cartera de cotxes venuts i això vol dir que els vehicles aniran arribant i s’aniran matriculant. Coneixent aquest fet, crec que hauríem de superar l’any passat. Penso que podrem arribar a final d’any amb un 10% més de vendes que l’anterior.

En l’època bona s’aconseguien aquests increments anuals?

No cal que parlem mai més de l’època bona. Ens va donar unes xifres que no sé si eren absolutament reals pel conjunt del país. Tothom tenia ganes de fer operacions i de vendre cotxes. Nosaltres seguim tenint de ganes de vendre cotxes, els bancs, que són qui financen els cotxes, en tenen menys.

Tan complicat està sent?

Ara comencen a treure productes nous, però segueixen sent molt exigents amb les seves demandes per donar els diners. Suposo que per la crisi econòmica encara deuen estar patint mals resultats i per això són més exigents que les empreses de finançament de cotxes.

Tant els afecta que no hi hagi accés al finançament?

Sí, és un problema important. Hem estat negociant amb alguna empresa de finançament, però les lleis del país són força rígides i exigents respecte als dipòsits de diners. I el volum de vendes és realment baix i les empreses de finançament no tenen interès a venir. Això ens suposa un problema important.

Els ha afectat la ‘crisi BPA’?

No li podria dir. Potser sí que hi ha algun cas aïllat que pot haver afectat algun client puntual.

Es tornarà a les xifres de matriculacions del 2005 o 2006?

Tant de bo. Jo sóc optimista de mena, però la realitat és que serà molt difícil tornar a aquelles èpoques d’esplendor. Hem de començar a assumir que amb el que es ven avui no vol dir que s’hagi superat la crisi, sinó que el mercat s’ha situat al seu lloc. El volum que tenim actualment de vehicles nous es el que pot suportar el nostre mercat. La població ha baixat i tot això ha comportat que el sostre de vendes estigui on estem ara mateix.

La caiguda de les vendes ha portat a un augment de feina als tallers dels concessionaris?

En alguns moments sí, però el que realment ha suposat és que hi ha hagut molts cotxes parats en garatges i en pàrquings. Ja fos perquè no podien fer una revisió, perquè no podien pagar l’assegurança o perquè no podien passar la ITV perquè havien de canviar peces importants. Tampoc és que hagi pujat molt la feina de taller. S’ha anat fent, sí, perquè les revisions normals la gent les va fent, però hi hagut un volum de cotxes importants que els han parat i no s’han utilitzat. Per exemple, hem constatat que clients que han anat a fer una revisió i que feia molt temps que no venien, el quilometratge d’aquell cotxe no s’havia mogut.

També hi deu haver clients que han portat el cotxe a fer la reparació i després no l’han pogut pagar. Què han fet?

Sí que ha passat. En aquest cas s’ha d’arribar a acords. Que pagui en dos o tres vegades o s’intenta aconseguir algun crèdit ràpid amb els bancs.

Haurà de canviar el sector tal com està organitzat?

Potser el concessionari multimarca seria una solució. Que s’anessin ajuntant diversos concessionaris amb diferents marques. És difícil perquè les marques són exigents i volen tenir unes instal·lacions específiques, unes formacions i uns tallers identificats amb la marca. Podria ser bo, però a Andorra tradicionalment hi ha hagut concessionaris familiars que fa més de 40 anys que representen una marca i això comporta una dificultat més per fer aquestes unions.

Està sobredimensionada l’oferta de concessionaris?

No. N’hi ha un per marca. Històricament a Andorra cada marca tenia el seu concessionari, perquè al país hi havia més marques que a enlloc ja que hi havia restriccions a Espanya i França per importar uns vehicles que aquí sí que es podien portar. El nombre dels que hi ha és el cor­recte i no passa com a altres llocs que de la mateixa marca hi ha tres o quatre concessionaris.

Sense el pla Engega del Govern s’haurien venut tants cotxes els darrers mesos?

Hi ha gent que tenia intenció de canviar el cotxe i que gràcies a les ajudes de Govern ha decidit comprar-se un cotxe elèctric. I també hi ha gent que l’ha comprat només per l’ajuda.

El darrer Engega s’ha esgotat molt ràpidament i moltes ajudes se les han endut empreses. S’ha fet bé per part del Govern?

No sé si Govern ho tenia previst així o és que realment hi va haver un descuit. Tot el que es va fer va ser legal, d’això no n’hi ha cap dubte. Totes les empreses que van demanar els diners ho podien fer. Segurament l’any que ve ho faran d’una altra manera. Potser donaran menys diners per a cada cotxe o ho restringiran que una mateixa persona o una mateixa empresa pugui fer només una o dues demandes.

S’hauria d’ampliar l’ajuda als cotxes amb benzina?

Evidentment ens agradaria que no només en donessin als elèctrics, als híbrids o als que tenen menys emissions de CO2 com van fer fa uns anys. Ens agradaria que en donessin a tots. Però qualsevol ajut és benvingut.

És massa vell el parc?

Sí, el parc de vehicles té aquest problema. Nosaltres sempre estem demanant ajuts pel desballestament perquè treus de la circulació cotxes que contaminen i que tenen menys mesures de seguretat que els vehicles nous. Un parc automobilístic renovat és molt millor per a tothom.

tracking