Sistema financer
Un informe de BPA avisava de gran risc penal per blanqueig
Un estudi del bufet espanyol Molins & Silva encarregat pel banc adverteix al 2012 del risc que s’està corrent d’estar cometent delictes de blanqueig
Un informe de BPA avisava de gran risc penal per blanqueig
El consell d’administració de Banca Privada d’Andorra va encomanar un informe jurídic al bufet espanyol Molins & Silva perquè emetessin una “opinió legal o dictamen pericial-jurídic sobre els riscos en què es troben sotmesos els òrgans de govern de BPA i de Banco Madrid”. Aquest encàrrec consta en una acta del banc amb data 18 de juny del 2012. Segons es recull a la querella que Govern ha presentat contra dotze exdirectius i exgestors de l’entitat ha fet falta “més d’un any” per aconseguir trobar aquest informe i només ha estat possible després que un exdirectiu expliqués que en tenia una còpia al seu ordinador.
L’informe havia de determinar si existien riscos penals per les operatives que s’estaven fent des de l’entitat. La conclusió més important, inclosa en el foli 22, és que hi ha un “risc significatiu i no controlat de la reputació (dels gestors) i afegidament dels seus superiors jeràrquics per la comissió de delictes de blanqueig de capitals, com a mínim per imprudència”. Molins & Silva incideixen que el risc d’estar incurrent en delictes prové “dels ingressos realitzats per persones no residents” a causa que “el control primari que fan els gestors és defectuós”. La falta de control per determinar quin és l’origen dels diners de no residents que els col·loquen a BPA és el que acaba provocant el risc d’estar incorrent en delictes penals per blanqueig.
‘Comptes express’
Un dels problemes més importants que detecta el treball del despatx espanyol es troba en els anomenats comptes express. Aquest tipus de compte es donava sense gairebé demanar informació al peticionari. El tractament que es feia, segons l’informe, amb aquest tipus de compte era extremadament perillós perquè facilitava de sobre manera el blanqueig de capitals sense deixar rastre. En el foli 23 de l’informe se cita el problema. “Un focus de risc de significativa importància es relaciona amb els coneguts com a comptes express. Segons sembla les particularitats del servei, unides a les particulars circumstàncies que s’han donat en alguns països d’Amèrica Llatina determinen que actualment l’entitat no guardi ni un sol document original relatiu als ingressos en aquest tipus de comptes –ni a l’origen ni a Andorra–. Més encara, sembla ser que els originals són destruïts en origen. Aquesta situació suposa un risc molt elevat en front de qualsevol inspecció, ja que evidencia que es tracta de situacions que eviten tota classe de control i, amb això, eviten l’aplicació d’una elemental política antiblanqueig”.
El treball apunta que “la responsabilitat del conseller delegat (Joan Pau Miquel) i del propi consell d’administració de BPA derivaria en la defectuosa configuració o funcionament de les posicions teòricament subordinades a ells (els seus subordinats) tant de forma immediata com mediata”.
Origen de la informació
La querella presentada pel Govern contra dotze exdirectius de BPA assenyala que “el coneixement d’aquest informe i la seva difícil obtenció és un altre fet certament significatiu”. Apunta que “sembla que no interessava que se’n tingués coneixement ja que d’aquest es desprèn que els alts directius del banc havien estat avisats de les seves greus, il·legals i, fins i tot, il·lícites deficiències, les pròpies i les que estaven perpetrant directius i empleats de l’entitat”. I havien de tenir aquest coneixement dels “riscos juridicopenals que estaven corrent” perquè era el mateix Joan Pau Miquel, la secretària del consell d’administració i altres persones del seu equip els que van facilitar la informació als juristes espanyols per fer l’informe. I d’aquesta informació és d’on el bufet conclou els alts riscos d’estar fent actuacions punibles com a blanqueig.
En el text de la querella de Govern també es recull que es van fer intents des del banc perquè els autors de l’informe el canviessin. Concretament “hem observat propostes correctores de l’informe amb peticions escrites de modificació (exposades en dues notes d’extensió total superior a les trenta pàgines) suposem que realitzades pel propi conseller delegat Joan Pau Miquel, atès el seu contingut i tenint en compte el seu correu electrònic mitjançant el qual el remet a (dos directius) així com de l’informe final confeccionat pel referit despatx d’advocats”. Del text de la querella de Govern se’n desprèn que les peticions de canvis van derivar en un segon informe dels advocats espanyols on ja s’havien fet canvis respecte al primer.