Regulació del sector
Nova legislació per combatre els apartaments turístics il·legals
La nova llei d’allotjaments per a visitants vol acabar amb els que no estan registrats i frenar el creixement dels que tenen permís
Nova legislació per combatre els apartaments turístics il·legals
Combatre els allotjaments il·legals. Aquest és un dels cinc objectius marcats en el projecte de llei de l’allotjament turístic aprovat pel Govern i que ahir van presentar en roda de premsa el ministre de Turisme i Comerç, Francesc Camp, i el cap d’àrea de Planificació Turística i Econòmica, Sergi Nadal. “Els habitatges d’ús turístic són el principal problema que té el sector”, va assegurar Camp, que va esgrimir un seguit de xifres per donar cobertura a aquest argument. L’any 2010, dels 39.003 llits que hi havia en els diferents tipus d’allotjaments turístics a Andorra, 4.810 estaven en habitatges adaptats per als visitants. A 31 de desembre de l’any passat, dels 44.122 llits totals, ja n’eren 9.807. “La llei anterior no va posar massa restriccions a aquest tipus d’allotjament”, va dir Camp, que va indicar que la nova legislació no vol acabar amb ells però “sí” posar fre al seu creixement.
A Andorra hi ha 1.962 apartaments moblats per a vacances registrats. Gairebé la meitat estan al Pas de la Casa (935) i el 38% a Canillo (760), a peu de pistes. El Govern no té clar quants n’hi ha d’il·legals. Uns 300 van localitzar fa un parell d’anys quan van fer un registre exhaustiu per les pàgines web que els publiciten.
Tampoc poden quantificar una altra de les problemàtiques que no tan sols afecta els apartaments turístics: la sobreocupació. “Sabem que a peu de pistes hi ha molta demanda de llits i que hi ha sobreocupació, tot i que no de forma massiva”, va indicar el ministre. Nadal va ser més concret. “S’està fent una interpretació incorrecta de la possibilitat d’oferir llits supletoris, ja que alguns acaben sent definitius”, va assenyalar.
Control dels habitatges
La nova llei canvia el nom d’aquest tipus d’allotjaments, que passen de dir-se apartaments moblats per a vacances a habitatges d’ús turístic, i crearà dos reglaments per regular-los: el d’autorització prèvia i classificació i el de registre. Una vegada entri en vigor el text, tots aquests habitatges (apartaments, cases, cases adossades, estudis i xalets) hauran de comptar amb un número de registre del departament de Turisme i aquest haurà de constar obligatòriament en tota mena de suport on s’anunciï o promocioni. Un registre que serà obligatori tant si l’habitatge s’ofereix a canvi d’una compensació econòmica com si s’intercanvia amb el propietari d’un altre allotjament.
El responsable de l’activitat que es faci a l’habitatge serà sempre l’amo del pis, que haurà de presentar una declaració jurada en què consti que ha informat la comunitat de propietaris i que aquesta no prohibeix el seu ús turístic. Perquè les comunitats de propietaris els puguin vetar, la prohibició haurà d’estar prevista als seus estatuts.
D’altra banda, la persona que sigui propietària d’un o dos habitatges d’ús turístic no caldrà que faci la inscripció al registre de Comerç, ja que es considera que la declaració ja es fa a través de l’IRPF. A partir de tres allotjaments, caldrà que hi hagi una empresa de gestió d’habitatges d’ús turístic al darrere. Amb cinc o més s’haurà de tenir una oficina d’atenció al públic 8 hores al dia.
Els edificis amb més de deu habitatges d’ús turístic podran mantenir l’actual ús residencial. Els que en tinguin més hauran de tenir ús turístic i comptar amb els equipaments que s’exigeixen als hotels. Quan en un edifici hi hagi més de deu habitatges i aquests representin més del 75% del total, s’haurà de convertir al 100% en un bloc d’apartaments turístics. Una norma que no afectarà els que ja estiguin operant per evitar, va dir Nadal, que “en aquells immobles en què viuen ara com ara inquilins, hagin de marxar”. Si els propietaris d’aquests allotjaments ho volen podran estar classificats d’una a cinc estrelles.
La nova llei, va indicar Camp, vol ser “molt ambiciosa” després d’una crisi molt important que “sembla que s’ha acabat”. Una crisi en la qual “poca cosa més es podia demanar als hotelers que mantenir el negoci”.