Temor a un atemptat
Si el gos s'asseu, corre
La unitat canina dels Tedax és la primera opció a l’hora de determinar si un paquet o bossa sospitosa amaga un explosiu. L’animal està entrenat per ensumar l’objecte i asseure’s en cas que detecti explosius. La fiabilitat és molt alta, però no del cent per cent.
Si el gos s'asseu, corre
Si el gos s’asseu significa que el problema és gros i comença a aplicar-se un protocol molt sever amb desallotjaments massius en un radi ampli. La unitat canina dels Tedax és qui marca d’inici el grau de credibilitat d’una alarma, més enllà de l’anàlisi dels elements circumstancials respecte al lloc on es troba el paquet sospitós o la forma que té. La fiabilitat del gos no és del cent per cent, però el seu olfacte entrenat per a la detecció de les olors que emanen dels explosius el converteix en una peça clau per determinar com s’actua. Segons fonts properes a la policia, el nivell d’actuació ha de ser mesurat inicialment perquè no té sentit aplicar desallotjaments massius per qualsevol maleta abandonada. La reacció d’asseure’s ha estat entrenada per ser un element clarament diferenciador i evitar dubtes a causa que si només bordés hi podria haver altres elements que portessin l’animal a fe-ho.
Quan la intervenció del gos no apunta que hi hagi un explosiu (tots els casos a Andorra) s’aplica un protocol d’obertura del paquet. Com que encara hi ha cert risc s’utilitza un canó disruptor controlat a través d’un robot. El canó porta una càrrega d’aigua a altíssima pressió. Sona com un tret però el que fa és enviar la descàrrega d’aigua contra l’objecte. L’efecte és la destrucció del contingut, però al mateix temps l’aigua provoca que en cas que hi hagi un explosiu amb dispositius electrònics les parts de cables quedin inutilitzades. L’aigua talla els cables d’una forma que impedeix que trametin el senyal perquè s’activi el detonador. La potència de l’aigua a pressió és de tal magnitud que pot trencar per la meitat un cilindre de gas. El canó disruptor s’activa a través d’un robot per evitar riscos als agents antiexplosius. El robot disposa tant de càmeres per veure de prop l’objecte com de braços extensibles per manipular-lo. La distància a la qual pot fer la descàrrega de forma efectiva és fins a un metre. Es tracta del mètode utilitzat més freqüentment per les unitats antiexplosius d’estats europeus.
Un cop aplicada la descàrrega d’aigua arriba el torn de l’acció presencial. En aquest cas és un Tedax qui abillat amb el vestit i la màscara protectora obre el paquet o la maleta. El nivell de risc per autoritzar l’actuació dels policies ha de ser ja relativament baix. El vestit dels antiexplosius està fet de diferents parts de Kevlar que protegeixen de la metralla i disminueixen l’impacte de la possible ona de xoc de l’explosiu. El casc protector està blindat i deixa una visió molt reduïda.
