Reportatge
Lloguers perillosos
Una família denuncia una possible estafa a través d’una oferta per arrendar un pis a Tolosa. Els contactes es van fer mitjançant una pàgina web d’anuncis mentre buscaven allotjament per als fills, que començaran estudis universitaris a la ciutat francesa.
Lloguers perillosos
Els mesos d’estiu són temps de descans per a la majoria, però per a aquelles famílies que tenen algun jove que comença els estudis universitaris i ha de marxar de casa les setmanes prèvies a l’arribada del setembre es converteixen en una petita odissea per intentar trobar allotjament. Les pàgines web d’anuncis de lloguer s’han convertit en un dels principals aliats en aquests casos, però alhora comporten també alguns perills. No sempre els anuncis són reals i si no s’està molt al cas es pot arribar a ser víctima d’una estafa.
I això, precisament, és el que denuncia una família del país: un suposat anunci fraudulent que gairebé els fa perdre 900 euros. Rafel de Haro va començar la recerca d’un pis perquè els dos fills es poguessin allotjar a Tolosa, on el curs que ve comencen els estudis universitaris. “Vas acotant al màxim perquè l’economia arriba on arriba, i un dia buscant per Internet vam trobar l’apartament perfecte: molt bé de preu, amb molt bones condicions per accedir-hi i moblat”, relata. A partir d’aquí decideixen posar-se en contacte amb el propietari a través del correu electrònic per tal d’obtenir-ne tots els detalls. Rebudes les explicacions “vam confirmar l’interès i vam seguir els tràmits aportant totes les dades que ens demanava, fins que va arribar un dia que ens va demanar que li féssim una transferència de 900 euros a través de Western Union (un tràmit que podien fer a través de La Poste) corresponent a un mes de lloguer més un altre de dipòsit.
Presentació del rebut
La família havia de visitar el pis i si tot estava correcte signar el contracte de lloguer. De Haro va explicar que el propietari els havia garantit que amb aquesta fórmula per fer la transferència, els diners quedarien bloquejats i ells rebrien un rebut que haurien de presentar en el moment de signar el contracte. En teoria, si no quedaven contents, la família De Haro podia tornar a una oficina i reclamar els diners que els serien retornats.
“Quan la meva dona va anar a La Poste li van dir que ells no treballaven amb Western Unions, que era un tràmit que s’havia de fer a Correos”, va indicar, tot afegint que en la conversa mantinguda amb la treballadora de l’oficina dels correus francesos “va ser el primer moment que ens van alertar que es podia tractar d’una estafa”. I és que, segons sembla, es tracta d’una pràctica habitual en aquestes dates i de la qual es produeix una onada en períodes espaiats de temps. “Ens van dir que no és la primera vegada que passa i que quan vas al lloc no es presenta ningú i has perdut els diners”, va exposar Rafel de Haro.
Així doncs, un cop alertats, van decidir no fer el tràmit i portar el cas a la policia. Amb tot, en no haver-se produït el pagament i tractant-se d’un país estranger, els agents els van informar que no hi podien intervenir. “Em vaig posar en contacte amb la gendarmeria i els vaig alertar del cas. Em van dir que era possible que fos una estafa i que ho investigarien perquè saben que és una pràctica que no només es produeix a Tolosa”, va relatar. De Haro va deixar clar que “jo només vull alertar les famílies per si algú es troba el mateix i espero que trobin qui fa l’estafa”. En el seu cas els va anar de molt poc, però finalment es van adonar a temps que aquell pis que havien vist tan ideal potser no ho era tant.