Tribunals
Condemnat per no fer la prova d'alcoholèmia
Corts considera que no hi ha proves que ell dugués el cotxe i no l’acompanyant
Condemnat per no fer la prova d'alcoholèmia
El Tribunal de Corts ha condemnat el propietari d’un vehicle per negar-se a sotmetre’s a la prova d’alcoholèmia malgrat que no hagi quedat provat si conduïa quan va ser controlat per la policia. El turisme es va veure implicat en un accident i l’home tenia el permís retirat.
El ministeri fiscal havia presentat un recurs d’apel·lació a la sentència del Tribunal de Batlles, que absolia l’home dels delictes menors de conducció sota els efectes de l’alcohol, crebant de la condemna de privació del permís de conduir, de lesions per imprudència greu contra la noia que l’acompanyava, i de negar-se a sotmetre’s a la prova d’alcoholèmia. Corts reitera la sentència del Tribunal de Batlles en apuntar que no existeixen proves que l’home conduïa el vehicle. Sí que el condemna per no voler fer-se la prova, per la qual cosa li imposa una pena de dos anys més de privació del carnet de conduir.
L’accident va tenir lloc l’octubre del 2014 al camí ral de la Massana, quan dos vehicles van col·lidir. Davant la policia, el propietari del turisme va assegurar que la seva companya era qui conduïa, fet que ella va negar en tot moment. Els agents van assegurar que el jove mostrava símptomes de trobar-se sota els efectes de l’alcohol.
En primera instància es va dictaminar que no hi ha proves de qui conduïa el vehicle, ja que el judici es va centrar en el testimoni de l’acusat i l’acompanyant, no havent-hi cap altre testimoni presencial. En no haver-se aportat cap més prova, Corts assenyala que no hi ha arguments per atorgar més credibilitat a una versió que a l’altra, així que referma la sentència.
GOVERN HAURÀ D'INDEMNITZAR UN VEÍ PER LA CAIGUDA D'UN ROC A LA TEULADA
La sala administrativa del Tribunal Superior de Justícia ha condemnat el Govern a pagar 1.664 euros a un veí al qual li va caure un roc a la teulada del seu habitatge. Ho fa després d’un informe posterior del comú en el qual assenyala que es tracta d’una zona de risc de caiguda de rocs.
El despreniment va tenir lloc el març del 2012, quan un bloc rocós va anar a parar a la teulada d’un habitatge particular, causant danys materials valorats en 1.664 euros. Tres dies després, davant la queixa de l’afectat, en una nota tècnica, l’executiu va assenyalar que a la zona no hi havia proteccions contra els despreniments rocosos, ja que els habitatges havien estat construïts abans de l’aprovació de la zonificació dels riscos geològics-geotècnics. No obstant això, la nota reconeixia que es tracta d’una zona de perillositat alta. Un any després el comú va elaborar un informe amb un tècnic especialitzat del qual es desprenia la necessitat de prendre mesures preventives a la zona.
Davant d’aquests fets, el tribunal considera que l’administració no podia ignorar els riscos de caiguda de rocs en aquesta i que podia haver instal·lat mesures de protecció quan va elaborar la cartografia de riscos, el 2005, raó per la qual dóna la raó al propietari i obliga l’executiu a pagar els danys causats.