Segell de qualitat per al vi abans de final d'any

En els darrers mesos els enòlegs de cada celler han revisat el text i han fet les seves aportacions i esmenes, que ara l’executiu haurà d’incorporar. Serà durant aquest mes d’agost que els serveis tècnics faran la darrera anàlisi dels continguts un cop rebuts els suggeriments i redactaran el projecte de reglament definitiu que faran arribar als cellers per a una darrera lectura. La segona quinzena de setembre es realitzarà una nova reunió conjunta i seguidament el Govern aprovarà el reglament. Riba va afirmar que la previsió és incorporar al text els suggeriments dels professionals per tal d’“adaptar el treball que hem fet fins ara amb els detalls que corresponen a les especificitats de cada celler”.

Neguits dels viticultors

Un dels viticultors que van presentar al·legacions al text base és Carles Verdaguer, de Mas Berenguer. Enòlegs catalans i francesos van elaborar una desena d’observacions a aspectes que consideren que no haurien d’estar recollits. El més flagrant és l’exigència de fer una anàlisi dels metalls pesants, que Verdaguer considera que “és caríssim i no es fa a cap lloc”. L’empresari veu bé que el vi d’Andorra disposi d’un reconeixement però tem que “a la llarga sigui un tema fiscalitzador més que cap altra cosa”. Amb tot, admet que serà positiu a l’hora d’exportar a Europa “perquè hi haurà un reconeixement mundial que el vi el fem a Andorra”.

Per altra banda, Esteve Tor, de Casa Auvinyà, celebra que finalment es pugui “certificar que el vi d’Andorra pugui ser considerat com a tal”. “Que el raïm sigui d’Andorra i el vi fet aquí i que estigui identificat”, manifesta, i sub­ratlla que es tracta d’impedir que “puguem fer venir vi de fora i vendre vi de fora com si fos vi d’Andorra”. “Això és el que s’ha de protegir, el vi d’altitud”, sentencia. Verdaguer i Tor esperen reunir-se al setembre amb els tècnics del ministeri de Medi Ambient, Agricultura i Sostenibilitat per acabar de tancar el dossier i tirar endavant el segell de qualitat contro­lada.

Des del departament d’Agricultura, Riba diu compartir el “neguit” dels cellers que “no es permeti la utilització d’un producte que no sigui d’Andorra”, i en aquest sentit assenyala que el segell ha d’aconseguir que “tot el procés, del conreu del raïm a l’embotellament del vi, estigui fet a Andorra”. En això, assevera, “no hi ha hagut gaire inconvenient a posar-se d’acord”. Pel que fa a les inquietuds pel fet que es limiti el marge dels productors, Riba respon que “no té sentit fer un segell molt obert perquè llavors costa molt definir uns criteris concrets”.

Vi d’alta qualitat

El segell de qualitat controlada es basa en els criteris que recull la penúltima categoria de l’estàndard europeu, corresponent a vins d’alta qualitat. D’aquesta manera, s’enumeren una quinzena de paràmetres i prescripcions tècniques que no tan sols no seran difícils de complir per als vins nacionals, sinó que “ja els compleixen actualment”, sosté el director d’Agricultura. Amb tot, reconeix que hi poden haver exigències tècniques que coartin la feina dels cellers, com ara si cal que totes les fases del procés d’elaboració siguin manuals o si s’han de cenyir a una llista tancada de varietats de raïm.

Un cop assolida la qualitat controlada, els cellers podrien aspirar a la IGP. Caldria, però, que els productors treballessin sota els criteris del segell nacional durant uns anys. En el cas de la vedella, aquest recorregut va ser de 13 anys. Un extrem al qual no cal arribar sempre que els cellers tinguin clar que “han d’estar disposats a no sortir d’aquest procediment durant molt temps”, fet que “requereix certa maduresa de l’activitat”, opina Riba, que remarca que “no cal capficar-se” amb la IGP, si bé representaria “un reconeixement a la feina del productor i a la capacitat del territori de generar producte diferenciat”. “En el moment que el vi d’Andor­ra ja tingués cert valor es podria plantejar anar més enllà”, conclou.