El col·lectiu de trasplantats vol que es puguin donar òrgans al país

L’entitat, que va néixer l’abril passat, està formada per persones que han viscut en la seva pròpia pell les complicacions de rebre i donar òrgans. “Tothom en pot necessitar, independentment de l’edat, en qualsevol moment. I aquí s’estan llençant els òrgans a les escombraries”, lamenta el tresorer de l’associació, Manel Oliva, tot recordant que actualment no es poden extreure òrgans dins de les nostres fronteres. “Sabem que és difícil que l’hospital Nostra Senyora de Meritxell es pugui convertir en un hospital on es facin trasplantaments, però sí en un d’extractor”, hi afegeix la presidenta, Núria Gras.

Haver viscut el trasplantament en primera persona fa que el col·lectiu conegui les grans barreres existents. Una de les principals i a la qual, a parer seu, és més fàcil posar remei és acostar les proves mèdiques. “Per fer-te una analítica no cal desplaçar-te fins a Barcelona, anar en dejú i perdre tot un dia”, posa com a exemple Víctor Torres, vocal del col·lectiu i que va rebre un ronyó de la dona, Carme Coromina, que exerceix de vicepresidenta. “O els controls posteriors”, hi afegeix ella. I és que, segons l’associació, acostar algunes d’aquestes “proves més senzilles” no tan sols facilitaria “la vida” a l’usuari, sinó que podria comportar un important “estalvi econòmic” per a la CASS.

L’associació celebra el recent decret aprovat pel Govern que suposa la cobertura al cent per cent de les proves i medicaments per a les persones que donin òrgans en vida, fet que fins ara no quedava correctament estipulat donant marge a la interpretació. “És una victòria, però queda feina per fer”, diu Fefi Porras, que va rebre un ronyó de l’home, tot reconeixent la “despesa” que suposa per a un assegurat haver-se de traslladar a fora per sotmetre’s al tractament. “La CASS, per exemple, no t’abona ni el trasllat ni on t’has de quedar mentre dura el tractament si no hi ha un certificat mèdic que ho avali. I al Clínic el protocol mèdic ho impedeix”, explica, tot recordant que es tracta d’un dels quatre hospitals catalans on es fan trasplantaments. Actualment, en no poder-se fer al Principat, s’estan realitzant a Catalunya i a França.

Conscienciar i ajudar

A banda de vetllar per facilitar la vida a donant i receptor, l’Associació de Trasplantats i Donants pretén ajudar a conscienciar la ciutadania de la importància de la donació. Maria Jesús Martínez, secretària i donant en vida d’un ronyó a un familiar, explica que “pots fer vida normal sense un ronyó i això hi ha molta gent que ho desconeix”.

Una altra de les missions que s’ha marcat el col·lectiu és servir de “punt informatiu” tant per a les persones que volen donar òrgans com per a aquelles que en volen rebre. “Sí que en l’àmbit mèdic et van orientant, però en el burocràtic ningú t’indica què és el que has de fer”, lamenta Porras. “També és important que persones que han passat pel mateix que tu et puguin aconsellar i respondre a tots aquells dubtes que t’estan passant pel cap”, hi afegeix Martínez.

De moment, l’associació ha posat en marxa una pàgina web (www.atida.ad) on dóna a conèixer la seva tasca i a través de la qual s’hi pot contactar. A partir del mes vinent, a més, s’habilitarà un apartat perquè totes les persones que ho desitgin es puguin inscriure al registre de donants. En aquest sentit, la presidenta del col·lectiu remarca que “no és una decisió permanent i sempre et pots donar de baixa si canvies de decisió”.