“Tenim més suport de DA i dels liberals que de l'esquerra”

Quina és la salut de l’entitat?

L’associació està creixent des de fa dos anys. Vam començar que no teníem cap tipus de suport en l’àmbit social i ara la gent comença a confiar més en nosaltres també perquè hem canviat una mica el missatge.

En quin sentit?

L’associació va renéixer quan s’aprovava la modificació de la Llei qualificada de matrimoni i tocava fer més la part de l’activisme i reivindicativa. Potser això creava una miqueta de recel. Ara hem canviat el missatge en el sentit d’anar a construir, a sumar i a dialogar. I aquest sí que arriba.

Quanta gent forma el col·lectiu LGTB a Andorra?

Saber-ho és un gran repte. Ens ho ha demanat el Consell General i ho volem fer aquest any. Treballar-ho amb el CRES o amb l’àrea de Polítiques d’Igualtat. És complicat saber quin mètode utilitzar per comptar-ho.

Són tolerants els andorrans?

Una part de la societat tolera molt bé el col·lectiu. Sí que n’hi ha una altra que pot ser molt més rebeca o que no manifesta tanta tolerància, però això forma part de la diversitat.

Com és la relació entre Som com Som i els partits polítics?

Tenim més suport per part de DA i dels liberals que no pas de l’esquerra.

Per què creu que passa?

No ho sé. Però quan es parla d’igualtat sobta que tinguem més suport de DA i algun puntual dels liberals que no pas dels partits de l’esquerra.

Hi ha discriminació al país?

A Andorra hi ha infinitat de discriminacions envers el col·lectiu. N’hi ha en l’àmbit educatiu, laboral i sanitari. Són actituds. No parlo a nivell que pugui ser un delicte. Per exemple, en temes educatius hi ha l’assetjament escolar relatiu a LGTB-fòbia que a l’hora de resoldre’l tot passa per un mateix protocol. Continua havent-hi mobbing laboral i el col·lectiu transgènere no pot accedir al procés d’hormonatge, que no està reconegut per la cartera de serveis.

Han denunciat deu casos d’assetjament escolar?

Aquests deu casos no tots són per LGTB-fòbia. En denunciar-los públicament, molta gent ens va contactar. Tots aquests casos estan resolts, excepte un que està en tràmits de resolució a la Batllia, ja que la família ho va denunciar a l’escola.

Quin percentatge de l’assetjament és per LGTB-fòbia?

A Catalunya les dades indiquen que entre els joves de 12 a 18 anys el 80% diu que ha vist assetjament escolar per raó de LGTB-fòbia. I a Andorra no hem d’estar gaire lluny.

Ja no fan bandera d’anomenar matrimoni les unions civils entre persones del mateix sexe.

Fa dos anys ens vam posicionar en contra de la llei pel tema del nom. Però ara per ara, no significa que ens n’oblidem, ho deixem de banda. Hi ha altres coses més prioritàries que el nom de matrimoni sí o de matrimoni no. La igualtat, els assetjaments i els protocols als hospitals són la prioritat, però si algun dia ho hem de reprendre ho farem.

Més enllà del nom, les unions homosexuals tenen els mateixos drets que els matrimonis?

Sí. Inclús tenim drets que no hi ha a països on també es poden casar com és poder adoptar. El 2015 hi va haver tretze adopcions per part de parelles homoparentals. És un bon nombre i ha continuat havent-hi unions civils. Crec que la llei és efectiva.

Fa poc dies van fer un comunicat bastant dur amb el Govern pels protocols de prevenció de la sida i d’altres malalties.

Hem parlat amb el ministeri i ens ha confirmat que el pressupost és mínim, però la feina de Som com Som és demanar aquesta transparència. Al gener s’havia d’haver fet públic quines serien les intervencions i les campanyes de prevenció per part del ministeri de Salut i estem acabant l’agost i encara no sabem res. No sé si és perquè hi ha un desconeixement o bé perquè ho estan acabant de treballar. I si ho estan acabant van una mica amb retard.

Què ha de fer el Govern?

L’OMS dictamina que s’ha d’introduir dins del país el mètode profilàctic PrEP, que és un retroviral destinat a les persones que no tenen el VIH i que s’ha de combinar amb els mètodes tradicionals com el preservatiu. També s’han d’introduir les proves ràpides de la sida que també detecten les malalties de transmissió sexual (MTS). I s’ha de donar un missatge de prevenció que arribi a tota la societat i no es quedi només a les escoles.

Hi ha sida a Andorra?

N’hi ha. El problema que tenim és que en no tenir uns mètodes ràpids i eficaços pel diagnòstic de la sida la gent es fa la prova a Barcelona o a la Seu d’Urgell i quan s’exposen les dades sobre la malaltia hi ha molts pocs casos perquè la gent no va a l’hospital o al CAP.

Som com Som està fet acompanyament de gent amb sida.

Ens han arribat casos de dos joves que són portadors del VIH. Per donar resposta a la part més tècnica a aquests casos hem incorporat un expert. Com a junta ens comprometem a donar la resposta més emocional.

No ho hauria de fer el Govern?

El problema és que la falta de recursos tècnics i humans especialitzats per part dels ministeris fa que la gent prefereixi anar a l’associació que no pas al Govern. I si nosaltres no tenim una bona comunicació amb el ministeri aquests casos es perden.

Som com Som està oberta a persones de fora del col·lectiu?

Estem a disposició de qualsevol tipus de persona. No has de ser gai o lesbiana. No som ni lobby ni som un col·lectiu tancat. Som un conjunt de persones obertes. Si ets respectuós o obert de ment pots participar en la junta de Som com Som. I amb el tema del VIH si ets una persona experta o sensible amb la sida, també.