Els ciutadans veuen el canvi climàtic com un problema greu

Molné va difondre els resultats d’una enquesta en la qual van participar 758 persones, escollides aleatòriament. Dels resultats es desprenen que un 63% dels enquestats consideren que el canvi climàtic “és un problema molt greu” i només un 9% creuen que no ho és. Tot i la constatació, en respondre a si fan accions específiques al respecte, un de cada dos assenyala que no n’ha dut a terme cap. No obstant això, en preguntar per accions concretes, nou de cada deu sí que diu que intenta reduir el consum d’articles d’un sol ús i reciclar.

Accions a realitzar

Amb els resultats, però, sí que queda palès que la percepció de la ciutadania és que cal actuar. El que no queda clar és com. Un 46% dels enquestats creuen que des d’Andorra s’hauria de potenciar més el transport públic. Aplicar mesures per reduir el consum d’energia, potenciar la recollida selectiva i el reciclatge o augmentar les fonts d’energia renovables, són altres de les suggeriments realitzats.

Segons l’estudi, la societat andorrana ja ha percebut el canvi climàtic, malgrat que la majoria –set de cada deu– el relacionen amb algun fenomen vinculat amb la meteorologia. A l’hora d’aprofundir, cal destacar que una part important el vincula amb els gasos que provoquen la contaminació atmosfèrica (47%) i l’augment de la temperatura (41%). Només un de cada deu fa referència a la reducció del gel als glacials o l’augment de les tempestes i les inundacions.

Queda palès, però, que la meitat dels preguntats reconeixen estar “poc o gens informats” de quines en són realment les causes. En referència als efectes que pot tenir el canvi climàtic, més de la meitat creuen que no els pot afectar. Només dos de cada cinc es mostren preocupats amb les conseqüències i, quan s’hi aprofundeix, reconeixen que el canvi climàtic pot afectar la salut i l’estat d’ànim.

A banda del tècnic en meteorologia andorrà, el director del Centre de Recerca Sociològic (CRES), Joan Micó, també va voler vincular, durant la seva ponència, societat i canvi climàtic. Micó va reconèixer l’interès social creixent per la problemàtica, especialment durant la darrera dècada.

En total van ser 19 ponències presencials i cinc de no presencials les que es van poder escoltar ahir a la jornada, organitzada per la Societat Andorrana de Ciències, i que tenia com a eix principal el canvi climàtic.

EL CENMA ALERTA D'UNA FUTURA DISMINUCIÓ DE LES NEVADES

Els investigadors del Centre d’Estudis de la Neu i de la Muntanya d’Andorra (CENMA), Marc Pons i Laura Trapero, van alertar que el canvi climàtic tindrà una afectació “significativa” en la cobertura de neu al Principat, que afectarà tant a la distribució com als gruixos i l’estacionalitat.

Pons i Trapero van insistir que el canvi climàtic afectarà el cicle hidrològic i que, a Andorra, l’aigua té un pes molt important en el turisme, el que potser requereix plantejar-se canvis de model socioeconòmic. Van recordar que, en les darreres dècades, la temperatura mitjana ha anat caient 0,2 graus per any, i també ho han fet les precipitacions. I la situació anirà a més. Es preveu, per al període 2021-2050, un augment de la temperatura mitjana anual d’entre 1,3 graus i 1,7; per al 2041-2070, d’entre 1,7 i 3, mentre que del 2071 al 2100 els termòmetres estaran gairebé cinc graus per sobre que en l’actualitat. Pel que fa a les precipitacions, es projecta una disminució, a curt termini, del 3% anual. De cara al segle vinent, les pluges poden arribar a caure fins a un 15%.

INCLUSIÓ DE L'ESCALFAMENT GLOBAL COM A MATÈRIA A LES ESCOLES

El responsable del Centre Andorra Sostenible, Javier Gómez, va plantejar la necessitat de consolidar la temàtica del canvi climàtic en el cur­rículum escolar. Tot i que en els dar­rers anys aquesta temàtica s’ha anat incorporant en major o menor mesura a les planificacions acadèmiques, segons va manifestar Gómez en la seva ponència, resulta clau fomentar la seva inclusió definitiva en el currículum escolar per assegurar-ne la presència a l’espai educatiu formal. La ponència suggeria adaptar l’oferta educativa durant l’escolaritat obligatòria (6-16 anys), encara que també proposava dissenyar activitats que puguin ser d’interès per als nivells educatius complementaris.

Segons Gómez, sí que és cert que en els darrers anys els centres educatius han anat incorporant activitats sobre el canvi climàtic en l’oferta pedagògica. No obstant això, va insistir en la necessitat de renovació davant els canvis que ha viscut el propi fenomen i les noves polítiques implantades, com ara l’adhesió d’Andorra al conveni marc de les Nacions Unides sobre el canvi climàtic del 2011.