Els empresaris dels pisos turístics defensen que compleixen la llei

“Evidentment no podem opinar de la mateixa manera”, exposa Lackner, que hi agrega: “no som una competència deslleial”. En aquest sentit, argumenta que els responsables dels allotjaments turístics també tenen les seves pròpies despeses. En concret, explica que compten amb una plantilla de manteniment i de neteja que “en funció de la classificació” de l’allotjament han de contractar un nombre determinat d’hores de feina. Així mateix, ressalta que també abonen les seves contribucions al Govern. “Nosaltres paguem les nostres taxes i els nostres impostos segons els metres d’explotació que utilitzem”, especifica.

Armengol sostenia que els hotels es veuen obligats a contractar més personal al mateix temps que han de complir moltes exigències i fer inversions pel que fa a infraestructures, com posar ascensors o sortides d’emergència, mentre que els pisos turístics no es veuen obligats a realitzar-ho. Per tot això, va concloure que els pisos turístics eren una “amenaça” per als hotels.

Nínxols de mercat diferents

Lackner va remarcar que els allotjaments turístics tenen uns altres nínxols de mercat que els dels hotels. “No entenc per què diu (Àlex Armengol) això, perquè el nostre nínxol és un públic molt diferent, principalment familiar”, va emfatitzar la representant dels pisos turístics.

A Andorra hi ha al voltant d’unes 45.000 places de llits per a turistes. Per això, Armengol va ressaltar que s’hauria de bloquejar l’entrada de noves places provinents dels pisos turístics. En aquest sentit va defensar que molts d’aquests apartaments es van edificar per ser venuts, però com que amb la crisi van quedar buits, ara s’ofereixen com allotjament per a turistes.

En aquest context, Lackner va ressaltar que això no és una elecció seva o que estigui a les seves mans. “Hi ha molts edificis buits i és el Govern qui dóna les llicències i qui autoritza cada edifici si es fa un pis o no”, va subratllar la presidenta de l’AEAT.

Tot i que Lackner va reconèixer que hi ha localitats on hi pot haver una sobreoferta com el Pas de la Casa, Canillo o el Tarter, a peu de pista, també va apuntar que n’hi ha d’altres que estan per explorar. “A Sant Julià es faran pisos turístics i ara no n’hi ha. Això és molt bona idea”, va indicar Lackner. En aquest sentit, va explicar que en aquesta parròquia hi ha Naturlandia, on va “molta gent”, que podrien dormir en un pis turístic a Sant Julià, mentre que ara han de pernoctar a Andorra la Vella o Escaldes-Engordany.

EL MINISTRE CAMP ASSEGURA QUE LA NOVA LLEI S'EQUIPARARÀ A TOTS ELS ESTABLIMENTS

El ministre de Turisme, Francesc Camp, exposa que quan la nova llei entri en vigor “els diferents allotjaments tindran les mateixes obligacions”. Així doncs, va relatar que la normativa preveu que els edificis que tinguin més del 75% dels pisos dedicats al turisme s’hauran de “sotmetre a les mateixes mesures d’accessibilitat o d’escala d’incendis que els hotels”. A més, en el cas que hi hagi més de cinc pisos turístics es requerirà una recepció.

El ministre va explicar que la Llei sobre allotjaments turístics del 1998 només permetia oferir pisos per a visitants si es tenia el 100% del bloc i els requisits eren els mateixos que per a l’ús hoteler. En canvi, el 2008 es va aprovar una normativa amb la qual es “van legalitzar els apartaments turístics que existeixen a Andorra i es demanen menys restriccions que el 98”, va destacar Camp.

En un altre context, el ministre va indicar que malgrat que creixen el nombre de pernoctacions, el ritme de l’oferta de llits turístics s’incrementa quatre cops més que la demanda, però es va mostrar contrari a bloquejar el nombre de places perquè això suposaria “posar límits a l’emprenedoria”. Va argumentar que amb la nova llei, quan tots els establiments tinguin les mateixes obligacions, això servirà de fre i limitarà l’entrada de nous allotjaments.