Govern diu que Cierco només va “insinuar” les amenaces

El ministre d’Afers Exteriors, Gilbert Saboya, va defensar ahir que el Govern no emprengués accions després de tenir coneixement de les suposades pressions de què hauria estat objecte Higini Cierco per part de les autoritats espanyoles. L’argument que va esgrimir el ministre és que seria “inversemblant” que l’executiu actués només per “insinuacions”. I és que, segons va relatar, les suposades pressions van ser comunicades al Govern en el marc d’una “reunió informal, sense entrar en detalls i sense aportar cap prova de les insinuacions sobres les suposades pressions”.

En aquest sentit va assegurar que davant la situació “no pot donar lloc a cap acció més enllà del que es va fer que és recomanar-los que ho denunciessin a la Batllia i la fiscalia”. Saboya va defensar que al Govern “no ens pertoca denunciar res”, i va insistir que en el moment en què les suposades pressions van aparèixer a la conversa “se’ls va dir que si s’havien produït que ho denunciessin, perquè a partir d’aquí s’activen aquells mecanismes corresponents per investigar-ho, que és el que ha passat ara”.

Calendari

El titular d’Afers Exteriors, a més, va confirmar que només van tenir coneixement de la situació un cop ja havia aparegut la nota de la FinCEN. “Mai cap autoritat havia sabut res amb anterioritat a la nota”, va remarcar, i va afegir que les explicacions de Cierco van arribar “en un context nou: amb el banc intervingut, el consell d’administració suspès i el conseller delegat empresonat”. A més, va aprofitar per recordar que la legislació vigent preveu que “qualsevol responsable d’una entitat bancària té l’obligació d’informar el regulador d’un fet rellevant que pugui afectar el funcionament del sistema financer”. Unes suposades pressions que, en cas de ser certes, “eren prou rellevants”.

D’aquesta manera, Gilbert Saboya també va posar èmfasi en el fet que durant un any i mig Higini Cierco no hagués donat a conèixer les suposades amenaces i pressions. “No pertoca a Govern explicar per què han tardat 15 mesos a fer-ho públic, però és veritat que et preguntes per què no ho van denunciar al seu moment quan també tenien l’obligació legal de comunicar-ho al regulador”, va manifestar. Cal recordar que segons va relatar Higini Cierco davant la batlle, les amenaces s’haurien produït el maig del 2014, deu mesos abans de la nota de la FinCEN, i es van comunicar al Govern després que esclatés la crisi del banc, el març del 2015.

Preguntat sobre la credibilitat que se li va donar al seu moment al que els havia explicat l’accionista majoritari de BPA, el ministre va insistir que “cal tenir en compte el context, el banc ja estava intervingut i en procés de resolució i, per tant, és obvi que afecta qualsevol lectura de credibilitat”. Així, va insistir en el fet que la veracitat que es va contemplar és “la que pot derivar d’algú que ho diu ara i no havia fet abans tot i la transcendència del que diuen”. És per tot plegat que va deixar clar una vegada més que “tractant-se d’insinuacions genèriques només se’ls pot dir que hi ha canals on s’ha de dir”. Gilbert Saboya, a més, va destacar que la delicada situació que va viure el país arran de la nota de la FinCEN i la posterior intervenció del banc els situaven en un context en el qual “havíem de prendre amb prudència el que explica una de les parts implicades”.

CAUSES SENSE RELACIÓ AMB EL BLANQUEIG

Les declaracions d’Higini Cierco davant la batlle dijous passat on assegurava que havien rebut amenaces de les autoritats espanyoles relacionades amb el cas Pujol han derivat en dues noves actuacions judicials. La batlle va decidir obrir una nova causa per un presumpte delicte de coaccions i amenaces ja que “no guarda relació amb el delicte de blanqueig de diners o valors, comès en el marc d’establiment bancari” que instrueix i que es coneix com a causa general del cas BPA, segons l’aute del 22 d’agost passat de la batlle Mingorance. Paral·lelament va decidir trametre les declaracions de Cierco a la secció d’instrucció número 5 encarregada de la querella presentada pel la família Pujol per un presumpte delicte de violació del secret professional en l’àmbit bancari. És el protocol que estableix l’article 44 del codi de procediment penal pel qual Mingorance “només és competent en la mesura en què el fet delictiu estigui en connexió” a la causa que instrueix. Com en el primer cas, no té res a veure amb el blanqueig de diners o valors.