Govern prepara la regulació que permeti acollir refugiats

Els propers dies es complirà un any des que el Govern va anunciar la voluntat d’acollir una vintena de refugiats sirians al país. Des de llavors, però, cap família ha arribat al Principat i és que, com s’ha repetit en més d’una ocasió, Andorra no disposa de l’encaix legal per poder-los acollir. No s’ha signat el Tractat de Ginebra que preveu l’estatus de refugiat ni tampoc es té cap llei referent a aquest col·lectiu. És per això que des de fa mesos els ministeris d’Interior i d’Afers Exteriors treballen conjuntament per tal de definir una reglamentació. “Estem intentant tenir una regulació que permeti donar asil. Nosaltres no tenim l’estatus de refugiat i per tant és difícil fer arribar la gent a través d’Espanya i França”, va admetre la secretària d’Estat d’Afers Socials i Ocupació, Ester Fenoll.

En aquest sentit va detallar que “mirem de treballar un tipus de legislació que ens permeti acollir donant garanties legals”. De fet, va remarcar que “estem mirant tot el què es fot fer en l’àmbit legislatiu, mirem totes les vies, fins i tot evitar que sigui necessari haver de passar per França o Espanya”. I és que Fenoll va voler deixar molt clar que “no hi ha una manca de voluntat en absolut, però és molt feixuc. El principal problema és que no ho tenim previst en l’àmbit legislatiu i treballem per resoldre-ho al més aviat possible”.

Atenció completa

I és que la secretària d’Estat d’Afers Socials i Ocupació va destacar, també, que el problema “no està dins del país”, ja que va indicar que “si arribessin aquí els podríem donar tota la cobertura i el suport necessari. Hem parlat amb Educació per si s’haguessin d’escolaritzar infants, amb l’escola Meritxell per si arribés algú amb necessitats especials, a les prestacions socials també hi podrien accedir i els comuns també s’han ofert a ajudar. Podríem donar tots els recursos”.

Així doncs, ara tot depèn de poder acabar d’encaixar les peces que permetin establir un règim propi i donar cobertura a les famílies que fugen de la guerra de Síria. Amb tot, altres fonts de l’executiu consultades pel Diari van indicar que un cop es disposi d’aquest règim també haurà de rebre el vistiplau de França i Espanya, ja que serien els dos països per on haurien d’arribar els refugiats.

Solidaritat ciutadana

Més enllà de la part política, el Govern, segons va confirmar Fenoll, ha rebut diverses visites de famílies del país que s’han ofert per donar habitatge i feina a ciutadans sirians. A tots ells, però, per ara se’ls ha hagut de dir que no per la falta de cobertura legal. Una situació que coneix de primera mà Isidre Escorihuela. Ha estat als camps de refugiats de Grècia i a través d’una plataforma de voluntaris independents porten fruita i verdura fresca un cop a la setmana als camps (fan una despesa mitjana de 400 euros setmanals per millorar l’alimentació de les famílies). Va ser així com una família del país que havia col·laborat econòmicament en el projecte també va decidir fer la petició d’acollida al Govern. “Pensaven a fer venir un fill i després fer el reagrupament familiar. I els garantien sostre, feina i escola per als nens”, indica, però també van topar amb les traves legislatives. “Des del Govern els van dir que no es disposa de llei per poder-ho fer, però que s’està treballant per tenir alguna opció”, exposa.

Escorihuela, però, remarca les dificultats amb què es troben els refugiats que estan als camps grecs i la necessitat de poder-los brindar ajuda al més aviat possible. En aquest sentit també ha fet una crida a través de Facebook per mostrar el desencís davant les dificultats que hi ha al país per poder acollir els refugiats.

ELS FETS

- En la diada de Meritxell de l’any passat, el cap de Govern, Toni Martí, anuncia que el país podria acollir una vintena de refugiats. Prèviament, la plataforma d’ONG havia demanat la implicació del Govern.

- Uns dies després la Unió Europea donava el vistiplau a l’oferiment del Go-vern, però ja s’apuntava que calia acordar els mecanismes per tal de regularitzar-ne l’arribada.

- Pels volts de Nadal Martí reitera la voluntat d’acollir els desplaçats, si bé exposa que el procés està aturat. Assegura que hi ha contacte permanent amb França i Espanya que serien qui haurien de validar els perfils dels acollits.

- A l’abril la plataforma d’ONG es mostra crítica amb el fet que encara no hagués arribat cap refugiat a Andorra.

- El passat mes de juny la secretària d’Estat de Justícia i Interior, Eva Descarrega, admet que no hi ha encaix legal i que s’està treballant per adaptar l’esquema jurídic i disposar d’un protocol d’acollida.

- Uns dies més tard el ministre d’Afers Exteriors, Gilbert Saboya, es reuneix amb el seu homòleg espanyol José Manuel García-Margallo i anuncia que s’està acabant d’estudiar la fórmula perquè arribin “aviat”.