Reportatge
Adéu a una època
L’Institut d’Estudis Andorrans ha decidit tancar les delegacions que des de fa quatre dècades tenia a Catalunya i França. Amb elles va néixer el centre de recerca en una època en què Andorra no tenia sistema educatiu propi i gairebé ni s’ensenyava el català.
Adéu a una època
Ara fa quaranta anys, el 1976, es creava l’Institut d’Estudis Andorrans (IEA) i es feia obrint dues seus a l’estranger: una a Barcelona i l’altra a Perpinyà. Quatre dècades després, l’IEA té la seu central a Sant Julià de Lòria i a les delegacions de Catalunya i França els queden poques setmanes de vida després de la decisió de l’entitat de tancar-les. “Quan es van crear les dues seus funcionaven molt bé i tenien molta raó de ser perquè Andorra als anys setanta tenia un problema de massa crítica amb molt poca gent que pogués fer treball de recerca”, va explicar el director de l’IEA a principi de setmana quan es va anunciar el tancament de les seus. L’entitat va néixer en uns anys que encara no existia el sistema educatiu andorrà, pràcticament no s’estudiava en català ni es feien classes d’història i geografia del Principat. “El país es va veure amb la necessitat d’iniciar estudis en aquestes matèries, però no hi havia ni manuals ni treballs fets”, va indicar Guillamet, que hi va afegir que l’institut “es va crear amb la idea de nodrir de recursos pedagògics els professors del programa d’andorranització”.
Les delegacions de Barcelona i Perpinyà van fer molt bé aquella feina, però quan es va crear el Govern i el ministeri d’Educació el país es va dotar dels seus propis recursos. “A Barcelona i Perpinyà es continuava fent recerca, però era una recerca desendreçada i es va decidir centralitzar-ho tot a la seu de l’IEA al Principat.” Va ser quan es van crear el Cenma i el CRES.
Era l’any 1996 i les seus foranes van passar a ser un centre de documentació i de suport als estudiants andorrans. Tres anys després es va decidir tancar l’oficina existent al campus de la Universitat de Perpinyà i traslladar-la a Tolosa. A un pis molt proper a la plaça del Capitoli de Tolosa que es va habilitar per contenir una biblioteca.
La de Barcelona també s’ha mogut en aquests anys. Primer estava en uns baixos del rectorat de la Universitat de Barcelona, a la plaça Universitat, que havien estat el magatzem de la tuna d’aquest centre. Poc després es van traslladar a l’anomenada torre de Ciències, al carrer Balmes. Ara es troba a l’antiga biblioteca d’Art de la Universitat de Barcelona, prop de la Diagonal i de les instal·lacions de l’FC Barcelona.
Tot el material de biblioteca i documental –“hi ha dues col·leccions molt completes de bibliografia andorrana”– es traslladaran a Sant Julià de Lòria. Tota una vida d’unes seus històriques tornarà a l’origen, al Principat, on va començar tot.