Alerta pel nombre d'extorsions sexuals per Internet

Des de la unitat de delictes tecnològics asseguren que aquestes pràctiques s’estan estenent globalment i Andorra no n’és una excepció. El comissari i cap de l’àrea de policia judicial i investigació criminal, Benjamí Rascagneres, assenyala que “la majoria no es denuncien”, per la qual cosa és complicat saber-ne la xifra exacta. Tots els que arriben a comissaria, però, tenen un patró comú: les víctimes són homes.

El modus operandi dels ciberdelinqüents acostuma a ser sempre molt similar. Tot comença amb una petició d’amistat en una xarxa social, normalment Facebook, d’una noia jove, atractiva i desconeguda per a la víctima, que malgrat això l’accepta. “Ràpidament comencen a parlar pel xat i comencen a intimar” fins al punt que, possiblement, s’acabin facilitant el correu electrònic o el nom d’usuari d’una altra xarxa social per poder fer videoconferències i veure’s directament. Un cop cara a cara a través de la pantalla es realitzen les masturbacions però, sense que ho sàpiga, la víctima és enregistrada. En un determinat moment, la comunicació es talla i és aleshores quan comença l’extorsió: o la víctima paga o penjaran el vídeo a Internet i el passaran a totes les seves amistats de Facebook.

Denunciar

Les raons per no anar-ho a denunciar poden ser diverses. Rascagneres apunta especialment el fet de “no passar vergonya”. “Són situacions en les quals la víctima s’acostuma a sentir molt malament per haver-se deixat enga­nyar”, amb l’afegit que “explicar aquestes coses davant un policia no és gens fàcil”. A banda, asse­nyala que en algunes situacions l’extorsió fa efecte i el ciutadà acaba accedint a fer un pagament. El cost d’aquests tipus de xantatges, segons els comandaments policials, “no és especialment elevat”, ja que “el que volen els delinqüents, al final, és acabar cobrant”.

Tot plegat acaba causant el que des dels cossos de seguretat es coneix com l’efecte iceberg. És a dir, només es coneix una part dels crims, mentre que la resta queden ocults sense que transcendeixin. Un efecte que és aplicable a molts delictes, no només tecnològics, sinó també quotidians, com ara petits robatoris o danys materials, per exemple, en cotxes. Els agents, però, demanen que es denunciï sempre qualsevol fet, ja que si bé és complicat acabar enxampant l’infractor, al cos li serveix per tenir una radiografia més precisa de la realitat i, d’aquesta manera, poder-hi lluitar amb més exactitud.

Per la seva banda, l’oficial de la unitat de blanqueig de diners, cooperació internacional i delictes tecnològics Jaume Antich concreta que l’origen de molts d’aquests delictes és en països de l’Àfrica subsahariana. Enxampar els delinqüents, però, és molt complicat. Principalment perquè aquests països no col·laboren a l’hora de perseguir-los. “Tenen una altra cultura i no acaben d’entendre la gravetat del que es denuncia i per tant no els busquen”, apunta Antich.

L’oficial detalla, però, que no seria especialment difícil enxampar-los ja que “generalment no prenen gaires precaucions”. Una prevenció que no seria senzilla –a diferència d’altres tipus de delictes tecnològics on els infractors se les saben totes per passar desapercebuts–, tenint en compte que aquestes pràctiques es realitzen especialment a les principals xarxes socials.

COM EVITAR SER VÍCTIMA DE CIBERDELICTES

La policia recomana principalment “fer servir el sentit comú” per evitar ser víctima de qualsevol tipus de pràctica il·legal. Rascagneres posa un exemple: “Oi que no deixaries que el teu fill parlés amb un desconegut pel carrer? Doncs a través d’una pantalla tampoc li deixis que ho faci ell, ni ho facis tu.” També hi ha altres tipus de delictes tecnològicament més complexos que requereixen una prevenció tècnica. Antich aconsella “tenir actualitzat el sistema operatiu i l’antivirus” per evitar que l’ordinador acabi sent un botnet. És a dir, que estigui controlat en alguns aspectes per un ciberdelinqüent i que, sense que l’usuari en sigui conscient, el converteixi en un zombi i el faci servir per realitzar atacs massius de peticions de dades contra un objectiu juntament amb molts altres aparells infectats. Es coneixen com a atacs de denegació de servei o DDoS. A banda, mai compartir les contrasenyes amb ningú, que tinguin un nivell de seguretat alt i no posar sempre la mateixa.