Sistema financer
Coca d'avellana i préssec
L’exadvocat dels Cierco confirma que va explicar al cap de Govern i a Jordi Cinca que el banc havia filtrat les dades dels comptes
Unes tres setmanes després de la nota del Tresor dels Estats Units contra Banca Privada d’Andorra Jaume Bartumeu, nomenat advocat de la família Cierco, va demanar una trobada a Govern. La reunió va tenir lloc a la tercera planta de l’edifici administratiu i hi eren presents Bartumeu, Toni Martí i Jordi Cinca. Segons va confirmar aquesta setmana l’advocat al Diari, en aquella trobada va comunicar al cap de Govern i al ministre de Finances que Banca Privada havia cedit a les coaccions de la ‘policia patriòtica espanyola’ i havia entregat les dades dels comptes de la família Pujol. Aquesta revelació s’hauria fet enmig de l’explicació a Martí i Cinca de la situació en què es trobava la família per les coaccions que havia rebut per part de policies espanyols perquè els facilitessin les dades bancàries de Jordi Pujol, Artur Mas i Oriol Junqueras i les seves famílies. L’advocat, però, no ha donat més detalls sense voler explicar quina va ser la reacció de Martí quan li va comunicar el delicte comès per BPA.
Un relat diferent
El Govern, però, segons fonts de l’executiu, exposa un relat diferent al de Bartumeu. Aquesta explicació passaria perquè en la reunió l’advocat hauria exposat que estava molt preocupat perquè l’afer BPA havia pres una deriva molt forta. I que estava especialment preocupat per Higini Cierco, també en l’àmbit personal, perquè estava passant per una situació molt dura derivada de les pressions que li haurien estat fent membres dels cossos de seguretat espanyols perquè els facilités informació contra els sobiranistes catalans. Fins i tot va afirmar, segons aquest relat de les fonts governamentals, que Higini Cierco ‘temia per la seva vida’. En aquesta línia també hauria manifestat la preocupació per la situació en què quedaria Andorra, especialment en les relacions amb Espanya, en cas que se sabés que des de cossos de seguretat espanyols havia tingut lloc aquesta coacció. Les fonts de l’executiu indiquen que dins d’aquesta explicació també va incloure que ‘es temia’ que Joan Pau Miquel o BPA potser havien fet ‘alguna bestiesa en aquest tema, o alguna cosa que no podien fer’, insinuant que podien haver cedit al xantatge. Des de l’executiu, però, volen deixar clar que al final ‘tot van ser insinuacions i que mai va citar ni un sol nom ni va explicar com havi anat perquè tot era genèric movent-se amb prudència i calculant el que deia’.
L’explicació governamental vol ressaltar que aquella reunió de tres setmanes després de la intervenció les informacions que va facilitar l’advocat no tenen res a veure amb la declaració de l’agost d’Higini Cierco a la Batllia, on va explicar amb detalls tot el procés i va citar tots els noms dels que hi van intervenir. El resum que fa l’executiu del missatge que va passar Bartumeu és que ‘ens va trametre que Higini Cierco estava desesperat i que el banc havia anat més enllà del que podia anar’. En aquest relat s’afegeix que al final de la trobada Bartumeu va oferir a Martí i a Cinca escoltar un missatge gravat per Higini Cierco parlant sobre aquest afer. Martí va refusar escoltar la gravació tot indicant que si es volia denunciar un delicte el lloc al qual s’havia d’anar era a la policia o a la fiscalia. L’àudio de Cierco, segons aquest relat de l’executiu, mai va ser escoltat.
Sense menció a lA Fincen
Les mateixes fonts de l’executiu hi van afegir que aquest va ser l’escenari de la reunió posterior a la intervenció del banc i que posteriorment Higini Cierco o Maribel Lafoz sí que van ser, mesos més tard, molt més explícits (donant detalls i noms) en trobades amb Jordi Alcobé i Xavier Espot, respectivament. I, per últim, des de l’executiu també es manifesta que en cap cas dins de la reunió de Bartumeu amb Martí i Cinca l’advocat fes menció a la possible implicació del Tresor dels Estats Units en els fets.
Diferents fonts jurídiques han explicat aquesta setmana al Diari que en cas de ser cert es tractaria d’una situació greu en haver-se comunicat a l’executiu l’autoria de qui ha comès un delicte penal com és la revelació de secret bancari.
"PER QUÈ NO VAN DEMANAR QUE ACTUÏ LA FISCALIA?"
Jaume Bartumeu va incidir que Higini Cierco (per por) ja ha explicat per què no va anar a denunciar els fets a la fiscalia. L’advocat es pregunta per què el Govern, “que és coneixedor d’això des de la segona quinzena de març del 2015, si és que no ho sabia abans –i ja poso en un gran interrogant això de si no ho sabia abans–, no demana a la fiscalia que faci esbrinaments”. Bartumeu critica que Gilbert Saboya justifiqués que Govern no denunciés perquè només havia rebut indicis. L’advocat comenta que “en primer lloc Saboya parla de reunions on ell no ha estat i, a més, un Govern si té coneixement de la possibilitat de l’existència de delictes té l’obligació constitucional, legal i jurídica de posar-ho en coneixement de la fiscalia”. Bartumeu diu que “s’ocupi de la negociació amb Brussel·les i no faci de fiscal per dictaminar si són o no indicis”. L’advocat es va referir al fet que “les reunions entre Rajoy i Martí o Montoro i Cinca no eren per parlar de la caça de l’isard, sinó potser per parlar d’altres coses”, i hi afegeix que “algú ha oblidat el seu compromís amb la Constitució andorrana i està posant en perill la sobirania nacional”.