Miquel refusa declarar sobre l'acusació del difunt Escuer

“El senyor Escuer va explicar que vostè podria tenir molts problemes i podria tenir molts anys de presó.” Aquesta és la primera de els dues referències que el fiscal general, Alfons Alberca, fa a l’exdirector general de BPA, Joan Pau Miquel, sobre les acusacions del difunt exempleat Josep Maria Escuer. Miquel s’ha negat a declarar sobre aquest cas i tampoc respon a les acusacions en l’última declaració feta aquest estiu i de tres hores de duració, on respon a les preguntes del fiscal i dels advocats del Govern, Manuel Pujadas, i de Joan Casajuana, lletrat d’un accionista minoritari.

Abans de morir Escuer va fer una declaració a la Batllia i va fer un escrit notarial (reproduït al costat) on acusava Miquel d’haver intentat subornar-lo perquè assumís les culpes pels problemes penals que li arribarien per les pràctiques fetes a Banca Privada d’Andorra. Segons Escuer, que treballava a les ordres de Miquel, la proposta se li hauria fet perquè en patir una malaltia terminal (la proposta era el desembre del 2014 i a l’abril ja estava mort) no hauria d’assumir les conseqüències i a canvi els seus familiars serien generosament recompensats. Escuer va assegurar que va rebutjar la proposta dient que “no podia acceptar pel meu nom i el del meu fill, al qual vaig informar de tot”.

Durant l’última declaració de Miquel a la Batllia el fiscal incideix en el fet que “tot acaba amb Escuer i amb el que explica Escuer vostè no vol declarar i em sembla perfecte, però tenim com a mínim la versió i l’aportació feta per ell respecte que vostè li demana simplement fer de fussible (que assumeixi les culpes) ni més ni menys, per la seva situació personal (malaltia terminal)”. L’única resposta de Joan Pau Miquel és que les acusacions d’Escuer no tenen “a veure amb la causa 81 [la de blanqueig en estructura organitzada per la qual ja se l’ha processat]”.

El tema Escuer és l’únic on Joan Pau Miquel no entra a debatre les acusacions ja que en la declaració està gairebé tres hores contestant a preguntes del fiscal i dels dos advocats. Es toquen tres temes fonamentalment. El primer fa referència a l’informe que BPA va encarregar a uns advocats espanyols sobre els riscos penals que podien existir. El primer informe del bufet no va ser acceptat i es van fer canvis. Segons Miquel perquè no se’ls havia tramès tota la informació correcta, mentre que les acusacions intenten incidir en el fet que Miquel hauria actuat perquè les conclusions inicials mostraven que s’estaven fent operatives fora de lloc.

Compensacions

El segon gran gruix de la declaració està centrat en les compensacions amb Rafael Pallardó. L’exconseller delegat defensa que les compensacions no estaven prohibides a l’època i que les feien tots els bancs, i que Pallardó havia aportat documentació que demostrava que girava volum comercial i per tant era normal que disposés de diner negre (d’evasió fiscal) per enviar-lo a BPA i posteriorment a la Xina. El fiscal tracta d’atacar en el fet que no s’havia fet un control suficient de l’operativa d’algú que va portar 68 milions d’euros a Andorra que després van ser enviats als comptes xinesos de familiars del presumpte capo mafiós xinès resident a Espanya Gao Ping.

El tercer gran tema és el funcionament i la composició dels organismes de control de BPA. Miquel defensa que estaven en la línia que calia, mentre que la fiscalia i els advocats en veuen mancances.

Durant les tres hores de declaració Miquel manté que les pràctiques a BPA van anar evolucionant i que progressivament van passar a ser més estrictes (per exemple prohibir les compensacions) però que sempre estaven dins dels estàndards que fixava la legislació andorrana.

A continuació reproduïm dos dels fulls de la declaració davant de notari de JosepMaria Escuer on relata l'intent de suborn i que han estat cedits per ara.ad.