Preocupació entre els pares per la reducció de busos escolars

Des de l’Associació de pares d’alumnes de l’Escola andorrana, Josep Vilaplana explica que no és “només reduir línies, això també implica en alguns casos augmentar el recorregut”. A més, afegeix que implicarà que alguns vehicles “que potser abans portaven 20 nens ara en portin 50. I, evidentment, per al conductor no és el mateix”. Segons Vilaplana, ja fa temps que la junta és conscient d’aquest problema i que, molt probablement, amb l’inici del nou curs escolar es tornarà a posar damunt de la taula i “consensuar si volem emprendre mesures al respecte”. En aquest sentit, suggereix una trobada amb les entitats de pares afectats de la resta de sistemes d’ensenyament per anar tots a l’una.

Des de l’Associació de pares del col·legi Sant Ermengol veuen bé buscar el consens entre els afectats. Josep Roca, vicepresident de l’entitat, explica, però, que en el si de la junta encara no s’ha analitzat la situació, així que no existeix un posicionament col·lectiu. En l’àmbit particular, però, reconeix que “no ho veig gaire bé. Entenc que es vulgui buscar l’estalvi, però tenint en compte que són nens potser no és bona idea allargar la ruta”, hi afegeix Roca.

Patronal dels transportistes

La reducció del nombre d’autobusos del servei de transport escolar segregat, el que porta els alumnes als centres educatius, és una potestat que es va atorgar el ministeri d’Educació quan es va fer el concurs del servei amb les empreses de transport. Aquest serà el tercer curs que el Govern redueix el nombre d’expedients, és a dir, d’autobusos amb els quals les empreses concessionàries realitzen el transport escolar. “Les empreses no tenim res a dir. El servei es fa en funció de les necessitats del Govern”, assenyala Gabriel Dalleres, president de l’Associació de Transport de Viatgers, en declaracions al Diari, que va dir que cada any s’estan reduint aquests expedients, tot i que “no són gaire significatius”.

Dalleres explica que la reducció de la flota del transport escolar respon a la decisió presa pel ministeri d’Educació de buscar l’estalvi econòmic. “Ells tenen posats els seus esforços a optimitzar els recursos i ho fan reduint els expedients escolars”, indica. L’optimització d’aquests recursos es fa, per exemple, “portant els alumnes en un sol autobús ple, quan abans aquests escolars anaven als centres en dos autobusos que estaven ocupats a la meitat de la seva capacitat”. Dalleres també explica que hi ha busos en què van més alumnes en un espai més petit.

La patronal dels transportistes desconeix el nombre total d’expedients eliminats, ja que el Govern no fa una comunicació global, sinó que informa cada empresa dels autobusos que vol que s’utilitzin per realitzar cadascuna de les rutes als centres escolars. Quan es va realitzar el concurs públic per atorgar el servei del transport escolar, cada companyia d’autobusos va indicar el nombre i el tipus de vehicles dels quals disposava. Aquests van quedar classificats en diferents categories, concretament d’un al cinc, i el ministeri d’Educació indica a cadascuna de les empreses els autobusos que vol que s’utilitzin de cada categoria.

PREGUNTA PER ESCRIT DEL PARTIT SOCIALDEMÒCRATA

El Partit Socialdemòcrata (PS), a través de la consellera general Rosa Gili, ha tramitat un seguit de preguntes que el Govern haurà de respondre per escrit per conèixer l’abast dels canvis que es volen introduir aquest curs en el sistema de transport escolar. La parlamentària demana saber quants usuaris utilitzaran durant el curs 2016-2017 el transport escolar, informació que es vol tenir desglossada segons centres, sistemes d’ense­-nyament i nivell d’escolarització. També pregunta per “quines són les destinacions demanades” i el nombre d’usuaris del bus lliure. Gili demana si “hi ha canvis previstos per a aquest curs quant a itineraris, nombre d’autobusos i condicions de transport dels infants i joves usuaris del servei”. En cas afirmatiu, es demana saber “quins són” i que es faci una “comparació amb el funcionament del curs passat i concreció segons desplaçaments dins una sola parròquia o bé interparroquial, segons centres educatius i segons nivell d’escolaritat dels usuaris”.

La consellera socialdemòcrata també pregunta “quina raó ha motivat els canvis” i, en cas que aquests suposin un estalvi pressupostari, que sigui quantificat. Per últim, vol saber “quin procediment s’ha seguit per informar els usuaris”, ja siguin les empreses que ofereixen el servei, els mateixos centres educatius i els pares o el personal d’acompanyament.