Cas BPA
La nota inclou que els Pujol tenien uns 500 milions a Andorra
El comissari Villarejo recomana que es continuï collant Banca Privada per obtenir més dades
Els Cierco s’estaven jugant molt a Banco Madrid i l’amenaça de quedar-se sense llicència per operar a Espanya era molt dura. Cal recordar que BPA havia pagat 120 milions d’euros a la caixa basca Kutxa per l’entitat madrilenya. El pagament no es va produir immediatament, ja que l’operació va ser intervinguda pel Servei Executiu de la Comissió de Prevenció de Blanqueig de Capitals i Infraccions Monetàries (Sepblac) i el Banc d’Espanya, fins al primer trimestre del 2011. No va ser fins llavors quan el Congrés d’Espanya va emetre un conveni d’intercanvi d’informació pel qual Andorra va deixar de ser paradís fiscal i es va donar llum verd a l’operació. I el 2014 el Sepblac estava fent una investigació sobre Banco Madrid. A banda dels 120 milions que va costar Banco Madrid, els principals accionistes de BPA eren els principals afectats pels 70 milions d’accions preferents que l’entitat andorrana tenia de la seva filial.
La resta de l’informe és una petita ressenya de com es va crear BPA, de tot el procés de compra de Banco Madrid, de les gestores Nordinvest i la societat de valors Interdin. És ressenyable que l’informe de Villarejo recull elements més relacionats amb els Pujol (de credibilitat escassa amb tendència cap a nul·la pel que s’ha vist posteriorment) però que van ser reproduïts el 2014 per mitjans de comunicació espanyols. D’una banda, la nota indica que “el sorprenent, en una informació pendent de confirmar, és que darrere d’aquesta gran expansió a Espanya [del grup BPA] estaria una molt important injecció de capital de la pròpia família Pujol”.
La nota de Villarejo deixa entendre que BPA, com a mínim fins al juliol del 2014, hauria delatat els Pujol només amb les dades de la captura de pantalla (final del 2010 i principi del 2011) quan haurien començat com a clients del banc, però s’haurien negat a especificar quins eren els diners que tenien el 2014. A la part final del document s’especifica que “ateses les greus dificultats que el procés d’identificació de comptes dels Pujol està propiciant, seria aconsellable continuar amb els contactes dels responsables de BPA a fi de millorar la fins ara remisa actitud per aportar concreció del volum del qual són titulars”. I hi afegeix que “verbalment, un dels responsables [de BPA] va mencionar de forma velada que ni tan sols ells podien determinar amb exactitud quina quantitat de diners és de titularitat pròpia [dels Pujol], quina ho és encara que estigui a nom de fiduciaris, així com quina gestionen un o diversos dels fills dels Pujol, encara que finalment provingui de fons externs que tenen assignada la seva representativitat”.
El balanç final que fa Villarejo (totalment fals i sense cap sentit, segons el que s’ha sabut després) és que “en cap cas a BPA el volum propi seria inferior a 500 milions i en cas de referir-se a fons indirectes d’uns 1.500-1.800 milions d’euros dels quals es desconeix el nivell percentual que tenien ells”.
Vegeu a continuacióla darrera pàgina de la nota de Villarejo o consulteu el document íntegre (les sis pàgines) a aquest enllaç.
