Ladislau Baró
“BPA no deixa de ser un accident dins del repte d'adaptar-se”
El polític demòcrata creu que la plaça financera andorrana està consolidada malgrat els danys causats per l'afer i admet que la crisi pot comportar “cert desgast polític”
Ladislau Baró afronta un dels cursos polítics més complexos de les quasi dues dècades –amb algun parèntesi– que fa que és a la cambra. L’afer BPA, l’acord d’associació amb Europa i la reforma sanitària tornaran a ser damunt la taula.
Passarà factura a demòcrates l’‘afer BPA’?
Ja ho veurem. Una crisi d’una magnitud com la de BPA té molts efectes secundaris. I pot ser que això comporti cert desgast polític, però també cal posar èmfasi en el conjunt, de com s’ha solucionat. S’ha trobat una via de solució que és força òptima. La plaça financera no ha estat posada en perill, només en les fases inicials del procés. BPA ha estat un accident, enorme, espectacular, però no deixa de ser un accident dins del repte que té el sistema financer andorrà d’adaptar-se als nous paràmetres d’intercanvi d’informació i de transparència i col·laboració amb l’entorn internacional. Queden qüestions col·laterals i farà falta temps per esbrinar el que ha passat. Però l’Estat de dret té molts mecanismes per esclarir les coses.
Hi ha una allau de demandes.
Moltes i segurament l’afer Pujol és una part molt petita de tot el que hi ha a la Batllia. M’agradaria fer èmfasi en el fet que la major part de les demandes, veurem si van acreditant l’existència d’una estructura de blanqueig. Això és el que ens preocupa i és una mica, en certa manera, el que ens fa situar en la perspectiva adequada la qüestió suscitada aquest estiu de les eventuals coaccions.
I l’actuació del Govern?
S’ha mogut en tot moment dins dels paràmetres de l’Estat de dret, de la normativa, tant interna com internacional, i res ens fa pensar que hi hagi uns comportaments al marge de la qüestió. Fem confiança en el Govern.
Què en pensa de com la minoria està gestionant l’afer?
Caldria diferenciar els grups. El PS ha exercit la seva feina a l’oposició. Ha plantejat dubtes i qüestions que estic d’acord que cal acabar d’aclarir, però ha tingut una posició més pausada. El posicionament d’SDP sempre queda molt mediatitzat pel president del seu partit, que ja no és l’advocat però ho era fins fa poc, amb una presència important constant per aquest tema als mitjans de comunicació. Crec que ha estat una oposició molt basada en els plantejaments del senyor Jaume Bartumeu, que ens té acostumats que siguin estridents. I els liberals han sobtat una mica. Potser han estat els més contundents a l’hora de demanar dimissions, entenem que de forma precipitada. Cada grup parlamentari és ben lliure d’escollir l’estratègia, però els que pretenen defensar la sobirania d’Andorra sobre la base de plantejaments estridents no crec que ho facin amb l’instrument més adequat. Veurem ara, un cop el Consell reprengui l’activitat parlamentària, la seva actitud.
Un nou curs polític. Masses temes importants damunt de la taula?
Hi ha la reforma sanitària, l’acord amb Europa, des del grup parlamentari també estem treballant en una llei de transparència, secrets oficials i compatibilitat que serà complexa. El Codi de relacions laborals, les competències i transferències dels comuns. Són temes d’envergadura i de vegades et pots preguntar si la legislatura tindrà prou capacitat per absorbir tots els nusos polítics complicats. Ja ho veurem. Sóc optimista, encara que sí que és difícil que tot es pugui tancar aquesta legislatura.
L’acord amb Europa?
Tots sabem que amb els resultats del Brexit, la Unió Europea es troba en una fase més complexa. Això ens fa pensar que si no trobem les condicions perquè això es puguin resoldre ràpidament i amb un resultat satisfactori, no hem de ser impacients i hem de poder esperar a trobar el ritme i la velocitat adequada. És una decisió de l’Estat andorrà d’envergadura, que afectarà les generacions futures.
Es pot renunciar a alguna línia vermella?
És probable. Si no, no parlaríem d’una negociació. Però és prematur. El document de partida del Govern és força clar en dos aspectes claus: acord duaner i trobar flexibilitat en la circulació de persones. Crec que segueixen sent dos aspectes claus a defensar, gairebé fins al final.
La llei per a l’intercanvi de dades fiscals és un altre dels primers punts del calendari.
Veurem el debat, les esmenes cap a on van. No crec que hi hagi modificacions substancials, potser alguna esmena en matèria de protecció de dades o de convenis que es puguin desprendre... Crec que el text sortirà amb el contingut essencial.
Com afectarà el sector?
El sector bancari es redimensionarà a la baixa. Per això també es parla que els propers anys hi pot haver fusions. Haurà de buscar la manera de ser competitiu en un entorn diferent, amb unes altres exigències, i haurà de buscar noves àrees de confort. Però el punt de partida és molt bo. La marca andorrana, tot i BPA, és una placa financera solvent consolidada, amb força per encarar la transformació que s’està produint durant els darrers anys i que amb l’intercanvi automàtic es reforçarà.
Quina imatge té Andorra?
Hi ha hagut un moment amb l’afer BPA que una part de la premsa espanyola ha transmès una imatge complicada d’Andorra, però en global, per com s’ha superat la crisi, mereix l’aplaudiment de la comunitat internacional. I com a país turístic la marca està força consolidada. Crec que Andorra té una bona imatge, tot i que l’afer BPA ha comportat danys.