La coacció als Cierco obre un difícil front judicial amb Espanya

El panorama es presenta complicat tant per a la Batllia com per a la fiscalia, atès que tant les acusacions directes d’Higini Cierco com l’informe de Villarejo apunten directament a comissaris espanyols (suposadament integrats en el grup de policia patriòtica i immersos en l’operació Catalu­nya contra el sobiranisme) i a dos càrrecs diplomàtics. Els comissaris serien José Manuel Villarejo, assignat a l’àrea d’intel·ligència de la policia, i Marcelino Martín Blas, excap d’assumptes interns del cos espanyol. Els dos càrrecs diplomàtics serien l’agregat d’Interior (seguretat) de l’ambaixada espanyola a Andorra, Celestino Barroso, i el seu predecessor en el mateix càrrec, Bonifacio, Boni, Díaz. Precisament les últimes informacions apunten que Boni Díaz serà enviat d’agregat d’Interior a Mèxic. Per aquest motiu, tant Barroso com Díaz estarien subjectes a immunitat diplomàtica, fet que encara complica més la situació a l’hora de demanar que declarin. Si volen es poden negar acollint-se a aquesta condició. I això significaria que la Batllia es trobaria en la disjuntiva de demanar o no a Espanya que els aixequi la immunitat, amb el problema diplomàtic que suposaria un escenari d’aquestes característiques. Amb els dos comissaris, Villarejo i Martín Blas (que s’odien profundament i el seu enfrontament personal és el que ha permès que s’hagin filtrat documents i àudios de l’operació Catalunya), la situació també és força complicada. La Batllia els hauria de demanar que vinguin a Andorra a declarar. Es tractarà, segons fonts properes al cas, d’una petició formal perquè sembla evident que no acceptaran en tractar-se de temes delicats i operacions suposadament secretes. Això obligarà a enviar comissions rogatòries a Espanya, com ha fet el país veí en el cas Pujol, o fins i tot a demanar el desplaçament d’un batlle a Espanya, com també ha passat a la inversa en el cas Pujol, per investigar els testi­monis.

Diferents advocats van destacar que tant la fiscalia com la Batllia estan a punt d’entrar sota la lupa. El fet que alguns batlles, i el Consell Superior de la Justícia, hagin permès totes les demandes espanyoles relatives al cas Pujol obre la porta a una comparativa complicada ara que és la Justícia andorrana qui ha d’actuar demanant dades, interrogatoris i actuacions als homòlegs espanyols.

Risc de nul·litat

El segon gran problema judicial arribarà per les dades dels comptes bancaris i de societats que la Batllia ha enviat a Espanya i les que va aconseguir el jutge José de la Mata quan es va traslladar a Andorra. Tota aquesta informació corre el risc de ser declarada invàlida si es demostra que tot el cas Pujol s’origina per un delicte de xantatge que suposadament hauria fet la policia patriòtica espanyola als Cierco. Si les proves indiquen que BPA, concretament Joan Pau Miquel, va entregar la captura de pantalla amb les dades bancàries dels Pujol perquè se’ls havia amenaçat de perdre la llicència per operar a Espanya de Banco Madrid, tot el cas quedaria viciat des de l’inici. Perquè és precisament aquesta informació la que es filtra a El Mundo i la que provoca la confessió de l’expresident Jordi Pujol respecte a l’herència de l’avi Florenci i els diners a Andorra.

Actualment s’haurien enviat com a mínim dues remeses d’informació a Espanya, a banda de la recollida per De la Mata, però, a més, hi ha dues comissions rogatòries més en curs sobre les quals no se sap res en estar encara sota el secret de sumari.

D’entrada la Batllia té un primer tema a solucionar respecte a si fusiona (com demanen els Cierco) les causes de revelació de secret bancari (on la declaració d’Higini Cierco inculpa Joan Pau Miquel) i d’amenaces a BPA perquè donés les dades dels Pujol.