Els encausats del 'cas BPA' volen la nul·litat del procés

En el text, els advocats demanen que s’anul·li l’aute de desglòs de la causa BPA, signat per Mingorance el passat 22 d’agost, en el que assenyalava que els fets denunciats per Higini Cierco durant la seva declaració no tenien relació amb el delicte de blanqueig de capitals i que, per tant, s’obriria un nou procés independent als que s’estava jutjant. Els representants legals dels gestors i directius, però, consideren que els seus clients “podrien ser víctimes col·laterals d’uns interessos aliens a l’Estat andorrà”.

Segons l’escrit, de demostrar-se les coaccions denunciades per Cierco, suposarien la nul·litat del procediment. A banda del testimoni d’un dels accionistes majoritaris i per vincular BPA i el cas Pujol, els advocats, en el seu escrit, recorden que el passat dia 2 l’advocat de l’exsubdirector de l’àrea internacional de BPA, Luis Pablo Laplana, processat també en el cas BPA, va posar en coneixement de Mingorance la denúncia que va presentar a lajustícia espanyola contra un comandament de la guàrdia civil per presumptament fabricar proves falses per atacar BPA i que haurien estat facilitades a la FinCEN perquè actuessin contra el banc.

Sospites de la nota

A parer dels advocats, existeix la possibilitat que el procediment contra BPA s’hagi obert arran d’haver-se creat aquestes “presumptament proves falses per part de tercers” amb “coneixement o no de la FinCEN”. En aquest sentit, afegeixen, que de la nota del 10 de març es desprenen “seriosos dubtes de la bona fe sobre l’actuació de tercers intervinents i participació en l’actuació de la FinCEN” i que la nota pot considerar-se “un míssil teledirigit contra BPA en obviar altres entitats bancàries o financeres que han participat en les mateixes actuacions del que s’acusa BPA, i que ni han estat objecte d’investigació judicial ni de l’actuació de la FinCEN”.

Per sustentar que tercers podrien haver generat aquestes proves falses, els representants legals inclouen en el text una còpia de la querella formulada a Espanya per Xavier Trias i Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) contra el ministre d’Interior, Jorge Fernández Díaz, i el cap de l’oficina catalana antifrau, Daniel de Alonso, ja destituït. Destaquen la transcripció d’una conversa entre Díaz i De Alonso –inclosa en la querella– en la qual l’excap d’antifrau català parla de la coneixença amb la família Cierco. En el mateix fragment de la conversa, el ministre afirma que coneix detalls dels comptes de Pujol a BPA i menciona la captura de pantalla dels comptes que va publicar El Mundo –que segons Cierco va filtrar l’exdirector general de BPA, Joan Pau Miquel, en ser coaccionat per les autoritats espanyoles. Insten la batlle a analitzar i corroborar la querella a través d’una comissió rogatòria internacional als òrgans judicials espanyols.

En el text presentat a Mingorance, els advocats al·leguen que s’han vulnerat diversos drets promulgats a l’article 10 de la Constitució, entre ells la vulneració del dret a la defensa per manca d’investigació de l’òrgan instructor. I és que, afegeixen, un cop s’investiguin els fets denunciats pels Cierco i Laplana i acordada o no la nul·litat, serà quan “l’òrgan podrà remetre al torn de les actuacions, si és el cas, però no abans”.

BPA APAREIX ENTRE ELS DOCUMENTS DE 'CRISTILEAKS'

El rotatiu argentí Clarín ha vinculat BPA en el cas d’ocultació de diners per part de l’expresidenta argentina Cristina Fernández de Kirchner. Segons publica, una part dels diners suposadament procedents del tràfic d’influències a l’Argentina dels Kirchner per ser blanquejat hauria passat per l’entitat financera.

La notícia surt d’un dels 3.500 documents de la megafiltració coneguda com a Cristileaks i que ja ha estat remesa a la Justícia nord-americana per set bancs després que els fons creditors d’Argentina reclamessin una investigació sobre la fugida de capitals del país. La filtració revela com desenes de persones relacionades amb els Kirchner haurien tret del país 500 milions de dòlars que van anar a parar a diferents paradisos fiscals.

Segons el Clarín, la documentació recull que 600.000 dòlars de la societat Helvetic Services Group –propietat d’un empresari immobiliari lligat a la família Kirchner– van ser enviats a BPA mitjançant tres transferències de 200.000 dòlars cadascuna executades el 15, el 17 i el 23 de gener del 2008, que primer van ser enviades a un banc a Montevideo, d’aquí al banc nord-americà JP Chase Bank, i, finalment, a BPA.