La comissió BPA convoca els Cierco a finals d'octubre

Els accionistes havien acceptat la petició de la comissió de comparèixer i ho havien de fer aquest setembre, encara que no s’havia tancat la data. Ahir, el president del comitè, el conseller general demòcrata Ladislau Baró, va traslladar a la resta de membres la petició que havien realitzat els accionistes majoritaris, a través d’una carta adreçada a la comissió, de retardar la compareixença al·legant el procediment judicial que hi ha obert. Va ser llavors que es va acordar suggerir als accionistes majoritaris que compareguin a finals del mes d’octubre.

Una altra de les decisions que es va prendre ahir és acceptar la petició per comparèixer davant de la comissió que el cap de Govern , Toni Martí, va fer, el passat dia 7, després de les darreres informacions aparegudes sobre les presumptes coaccions de les autoritats espanyoles als Cierco i les explicacions exigides per les forces de l’oposició.

També es va acordar citar a declarar l’exadvocat dels accionistes, Jaume Bartumeu, tal com havia suggerit el Partit Socialdemòcrata (PS). Cal recordar, però, que la comissió no té la protestat per obligar Bartumeu, així que serà ell qui tindrà la darrera paraula.

Tancat al novembre

La intenció de la comissió és que totes les intervencions es duguin a terme entre setembre i octubre. Dimarts vinent és previst que ho faci Bonaventura Riberaygua, membre del consell d’administració i representant dels accionistes minoritaris de BPA, que haurà de respondre sobre la situació esdevinguda a partir de la referida nota de la FinCEN del 10 de març, tant pel que fa a la mateixa BPA, com pel que fa a la plaça financera andorrana. Posteriorment, en cas d’acceptar, seria el torn de Bartumeu qui es vol que passi per la comissió abans que els Cierco. Toni Martí tancaria el cercle abans que els consellers elaborin l’informe amb les conclusions extretes del treball dut a terme fins ara.

La importància dels Cierco

Forces de l’oposició destacaven ahir la importància de la compareixença dels accionistes majoritaris per tal que el treball de la comissió reflecteixi totes les visions de l’afer BPA.

Entre els assistents a la sessió d’ahir hi va estar el conseller general de Socialdemocràcia i Progrés (SDP), Víctor Naudi, que va retornar a la comissió després d’haver-la deixat, ara fa un any, argumentant la negativa d’algunes institucions i organismes oficials a facilitar determinada informació. Naudi, però, ja va anunciar, ara fa una setmana, la voluntat de tornar ja que considera que s’ha revertit la situació i el treball ara gira entorn d’establir mecanismes preventius.

CINCA: "GOVERN COMPAREIXERÀ ON CALGUI"

Hores després de la comissió especial de vigilància i prevenció de risc per a l’estabilitat financera i un cop va transcendir que s’havia acceptat la petició del cap de Govern, Toni Martí, per comparèixer davant dels consellers generals, el ministre portaveu va reiterar que li semblava “normal” que s’hagués donat el vistiplau.

En la roda de premsa posterior al consell de ministres, el ministre va aprofitar per expressar, en nom de l’executiu, que “Govern i el cap de Govern reitera la voluntat de comparèixer on calgui i davant de la comissió”. Va afegir, però, que esperen que “tothom tingui la mateixa voluntat”. Cal recordar que la comissió no pot obligar ningú a intervenir i que recau en mans de la persona citada la decisió de fer-ho o no.

LIBERALS DEMANARÀ EXPLICACIONS SOBRE LES COACCIONS EN LA SESSIÓ DEL CONSELL

El cap de Govern, Toni Martí, haurà de respondre sobre les coaccions denunciades davant de la Batllia per l’accionista majoritari de BPA, Higini Cierco, en la propera sessió del Consell General, que se celebrarà el proper dimarts dia 4. El grup parlamentari liberal ha presentat a Sindicatura un seguit de preguntes orals relacionades amb les darreres notícies aparegudes.

En les preguntes, entrades a Sindicatura pel president suplent del grup parlamentari, Jordi Gallardo, liberals pregunta a l’executiu la data en què van ser coneixedor dels fets denunciats per Cierco a la Batllia, quins membres del Govern ho sabien, quines altres institucions i/o càrrecs públics van ser informats per part del Govern un cop aquest va ser coneixedor dels fets, i si la informació que va rebre contenia explicacions referents a amenaces i extorsions a ciutadans andorrans. Liberals també preguntarà sobre les accions que va dur a terme l’executiu un cop va ser coneixedor dels fets.

A través d’un comunicat, des de liberals afegeixen que la societat andorrana “necessita una resposta per part de l’executiu per aclarir unes acusacions tan greus i entenem que no hi ha un lloc millor on donar explicacions que al Consell General que representa la sobirania nacional que de confirmar-se els fets denunciats ha estat greument vulnerada”.