Una obertura de comerç nova al dia i tres assalariats més treballant

L’organització empresarial va presentar, ahir, l’informe econòmic del 2015 que mostra un creixement “moderat” de l’economia, tot i que en menor grau que el 2014. Per tercer any consecutiu, el PIB va créixer, en aquesta ocasió un 0,8% (el passat havia estat del 2,3%). “Tres anys consecutius de millora és una bona notícia i seria millor si no hagués estat per l’afer BPA”, va assenyalar Pantebre. I és que, la davallada del sector financer, primer sector de l’economia del país, amb un pes del 22,2% sobre el PIB, ha comportat la desacceleració del ritme de creixement. Concretament la davallada de la inversió creditícia (-1,3%%) i dels beneficis (-8%). A més, Pantebre va recordar que el sector es troba en plena “reformulació” amb l’entrada en vigor de l’intercanvi de dades fiscals i l’adaptació als estàndards internacionals.

Turisme i comerç

El mateix Pantebre va reconèixer que, en l’àmbit dels serveis, han estat el turisme i el comerç els sectors que han permès mantenir el creixement i compensar la davallada de la banca. També la indústria, amb un 2,3% més d’empreses i un 2% més d’assalariats (tot i que són 380 menys del que hi havia el 2006), ha condicionat aquesta lleugera millora econòmica.

Les xifres per a aquest any són esperançadores. A hores d’ara, els assalariats han crescut un 1,5%, les importacions, un 4,6%, s’han obert 195 establiments (+2,4%), i s’han rebut 327 sol·licituds d’inversió estrangera, de les quals se n’han formalitzat 229 per un import de 20,4 milions d’euros. No obstant això, la mateixa Cambra va avançar que caldra esperar, però, per veure l’impacte que pot tenir sobre l’economia andorrana el que passa al nostre voltant: la manca d’un Govern estable a Espanya i l’efecte del Brexit sobre les exportacions i el turisme.

El cap de Govern, Toni Martí, va remarcar que sense “l’obertura econòmica i una política activa al tomb del turisme, Andorra no hauria assolit mai aquestes xifres”. A més, va avançar que el pressupost del 2017 incorporarà noves inversions estratègiques per al futur del país. “Seguirem millorant infraestructures però potser de forma més pausada perquè hi ha altres inversions públiques que, per la seva magnitud econòmica, poden ajudar la reactivació econòmica.

Informació d’Europa

Des de la Cambra, tot i valorar positivament la creació d’una taula de treball per al futur acord d’associació amb Europa, van exigir la necessitat de ser “informats de manera permanent” de les negociacions. En aquest sentit, enllestida la presentació de l’informe, el conseller liberal Carles Naudi va aprofitar per criticar com l’executiu està gestionant el futur acord d’associació amb la decisió de crear “una taula de treball amb els agents econòmics i socials ara que SDP ha abandonat el pacte d’Estat. Ho ha fet per radicalitzar els que no els hi agrada el seu pensament”. A més, va insistir en el fet que el futur acord d’associació es podria haver tractat des de la comissió legislativa de política exterior.

Des del Partit Socialdemòcrata (PS), el conseller general, Pere López, va lamentar que els indicadors presentats ahir no incloguin “la situació social del país”. “Hi ha persones que es troben en situació complicada per la rebaixada de les prestacions socials i això també són xifres importants”, va dir López.

Per la seva part, el conseller general d’SDP, Víctor Naudi, va reivindicar la necessitat de garantir “una seguretat jurídica per engrescar la inversió estrangera i per a empreses del país”.

CRIDA A CREAR UNA COMISSIÓ PER DEFINIR EL CAMÍ A SEGUIR

La Cambra de Comerç va reivindicar a l’executiu la necessitat de treballar conjuntament amb Govern, la resta de formacions polítiques, empresarials i socials per definir el futur d’Andor­ra. Va suggerir crear, abans de final d’any, un grup de treball, dirigit per experts, per analitzar “el model que volem per a l’Andorra del futur”, va proposar el seu president, Marc Pantebre.

El cap de Govern, Toni Martí, va estendre la mà a l’organització empresarial a parlar-ne, mentre que totes les forces polítiques de l’arc parlamentari van assenyalar que hi estarien d’acord.

LES CONCLUSIONS

-La inversió estrangera va créixer un 9,7% l’any passat. Es van rebre 748 sol·licituds, se’n van autoritzar 698 i se’n van formalitzar 572.

-La implantació de l’IRPF ha augmentat la pressió fiscal fins al 23,4% del PIB. El 2009 era del 18%. Se situa, però, per sota de la mitjana europea (40%), d’Espanya (34,4%) i de França (47,9%).

-La Cambra insta a crear un marc competitiu per a la creació i desenvolupament de les empreses. Suggereix una pressió fiscal baixa, un marc jurídic estable i una reducció de la burocràcia. A més, proposa fer un estudi de competitivitat del país que posi de manifest quins són els punts a millorar.

-L’organització veu necessari facilitar el finançament tant per a les empreses nacionals com per als que s’instal·len al país, el que afavoriria la reactivació econòmica. A més, també insta a augmentar els ajuts per a les Pimes que destinin recursos a la innovació i a la digitalització.

-Aposta pel comerç electrònic. La Cambra creu que cal facilitar a les empreses l’obertura del seu canal de comerç electrònic i resoldre les dificultats per operar a l’exterior.

-L’heliport, en un any. Durant l’acte, el cap de Go­-vern, Toni Martí, va anunciar que de cara al 2017 una de les inversions més importants serà l’heliport nacional que, segons el mateix Martí, podria estar, com a mínim en construcció, en un any. “Estem a punt d’obtenir els estudis, però tot apunta al fet que compleix que és viable”, va avançar.