Administració judicial
Els saigs estan tramitant menys execucions de les previstes
Els tres professionals designats reconeixen que no els arriben tants expedients des de la Batllia com inicialment esperaven
Els saigs estan tramitant menys execucions de les previstes
Els tres professionals que desenvolupen la funció de saig reconeixen que, quatre mesos després del seu nomenament, no tenen tanta feina com esperaven. Han tramitat uns 600 expedients entre tots, però la sensació és que hi ha execucions que des de la Batllia no els acaben d’arribar als despatxos. Ho addueixen a un desconeixement de la ciutadania d’aquesta figura, que té com a funció agilitzar la justícia.
Una de les designades és Goretti López, que afirma que “esperàvem més expedients i més execucions”, i no té problemes a assegurar que “les expectatives no s’estan complint”. Una de les raons és que els procediments judicials encara no acaben d’anar a bon ritme: “La Batllia ha d’evacuar tots els autes que li pertanyen, i s’ha de donar una mica de temps. La roda comença a funcionar però potser va més a poc a poc del que esperàvem”. Al fil d’això assegura que “s’ha de ser pacient, és una professió nova, tots ens estem adaptant a la nova situació i s’ha de donar marge”.
Una visió similar té Xavier Granyó, que apunta que “esperàvem tenir més feina”. En el seu cas, però, ho vincula al fet que “no ens han arribat totes les execucions que ha dictat la Batllia” perquè, un cop redactada la sentència judicial, és el perjudicat qui ha d’acudir personalment al saig per tal que es faci efectiva. “La Batllia ho anuncia i els passen el contacte dels tres despatxos” als demandants, però a la pràctica molts no acaben fent el pas. La majoria de les reclamacions que atén el saig són d’ordres judicials de pagament de quantitats inferiors a 3.000 euros, motiu pel qual no cal que hi hagi un advocat dins del procés. “Potser els particulars no saben què han de fer amb la sentència de la Batllia”, valora Granyó. “Entenc que és un tema de temps, d’explicació, de difondre la figura i de sortir als mitjans”, raona.
Amb el problema de coneixement públic detectat, els mateixos saigs han començat a posar fil a l’agulla per solucionar-ho. “Quan fem una trucada i diem que som els saigs, ens pregunten què és. Per això estem fent reunions amb professionals del país per explicar les funcions i explicar com actuem”, exposa Lourdes Alonso, l’altra membre del col·lectiu. Per facilitar les tramitacions també hi ha en marxa una pàgina web on es poden trobar les dades dels saigs i descarregar el formulari per fer les sol·licituds d’execució de les ordres judicials.
Amb tot, López posa sobre la taula que el servei del saig “té un cost molt raonable” i que va “en funció de la quantia que es reclami”. A més, “si l’execució arriba a bon terme i es retorna tota, retornem tota la provisió que l’execució ha pagat prèviament”. El cost, a més, va en funció de la quantitat que es reclami, basant-se en uns barems marcats per llei.
EXPEDIENTS
El volum de feina que han gestionat durant aquests primers quatre mesos de saig s’eleva fins als aproximadament 600 expedients. Un terç per cada professional. La immensa majoria han fet referència a ordres judicials de pagament procedents de la Batllia de fins a un màxim de 3.000 euros, però també hi pot haver “actes de presència”, com ara formalitzacions de lliuraments de cartes, “constatar l’estat d’un pis quan algú és desnonat” o intervenir en temes de separacions matrimonials, tal com detalla Alonso.
Per tipologia dels dossiers de cada despatx, Alonso els separa en uns “140 per part de l’administració pública i 50 de civils”. Dels primers, la gran majoria són a partir d’execucions administratives per executar resolucions de Govern i del servei de policia”, principalment multes de radar, tal com puntualitza Granyó. Pel que fa als que vénen des de l’àmbit civil, destaquen “reclamacions ordinàries, impagaments de lloguer i algun conflicte laboral resolt per la Batllia”, detalla el saig. La resta, una quantitat molt baixa, són els actes de presència.
EMPRESES I PARTICULARS
El perfil dels demandants dels serveis dels saig, a banda de les administracions públiques com Govern o la policia, corresponen, tal com ells mateixos detallen, a “empreses i particulars” que han tramitat resolucions a la Batllia i, quan tenen problemes de cobrament, demanen la intervenció del saig. Granyó afina el prototip de demandant a “comerciants o empreses que tenen un impagament d’una altra empresa o d’un particular”. Pel que fa a casos on s’han produït sentències per casos laborals són “extreballadors que han acomiadat contra les seves antigues empreses”. També hi ha casos de propietaris d’habitatges que han tingut problemes de cobrament amb llogaters.