Govern supera els 100 milions en personal per primer cop

Els salaris del sector públic han pujat un 40% des del 2006, segons les dades facilitades pel departament d’Estadística. L’any 2006 la despesa global en sous era de 155 milions d’euros, mentre que l’any passat, últim exercici tancat, va arribar als 216 milions. És cert, però, que el gruix d’aquest increment es va produir en els últims anys del boom econòmic i els primers de la crisi. Les xifres permeten veure, però, com s’ha acabat també el període de contenció dels organismes públics en els salaris.

L’impacte brutal de la crisi dels últims anys va aconseguir que al 2012 i el 2013 la despesa de personal es reduís lleugerament, però aquesta tendència ja es va trencar al 2014 amb un petit increment i es torna a repetir al 2015 on l’increment és d’un 2,8%. Cal tenir en compte que aquesta pujada de gairebé un 3% té lloc amb un increment salarial nul perquè l’IPC no creix.

Les xifres de l’any passat ensenyen que Govern, per primer cop a la història, ha superat els 100 milions d’euros en despesa de personal. La trajectòria dels últims deu anys comença amb 72 milions l’any 2006 i pujades fortes fins a arribar als 93 milions al 2010. Després un període de més contenció i al 2014 i el 2015 tornen les pujades importants.

En l’anàlisi de tota una dècada de retribucions en el sector públic hi ha dades molt significatives. Els números expliquen el descontrol salarial a l’hospital de Nostra Senyora de Meritxell. En deu anys directament s’ha doblat la despesa de personal, de 21 milions a 41, amb anys de creixements extrems com el 2008 quan va pujar un 21%. Hi ha altres organismes amb menys volum, com l’Institut d’Estudis Andor­rans (IAE), on l’increment encara ha estat més fort. Ha passat de gastar-se en salaris 400 mil euros a 1,1 milions.

Contensió salarial

I no deixa de ser destacable que les empreses del sector públic amb gestió de tipus privat són les que més han contingut els salaris. Andorra Telecom ha passat de 8,1 a 10,8 milions d’euros en deu anys i FEDA, de 4,4 a 5,2. Hi ha, però, una excepció: Ràdio i Televisió d’Andorra. La retallada important de personal va fer que una entitat que havia arribat a gastar 3,6 milions d’euros ara en destini 2,3 milions. S’explica perquè la plantilla va arribar a fregar els 120 empleats i ara amb prou feines arriba als setanta.

El quadre adjunt mostra les xifres de tots els organismes públics en l’última dècada. Hi ha, però, una dada que cal matisar. Andorra Telecom no quadra amb el que s’ha explicat anteriorment. La parapública, com es pot veure en les dades del quadre, mostra una despesa de personal de 25 milions al 2015 quan al 2014 era de 10 milions. L’explicació passa perquè l’any passat, en línia amb el que passa amb l’administració central, va decidir canviar el model del pla de pensions del personal. Ha retornat als treballadors tot el capital que s’havia acumulat a la caixa (14,8 milions) i ara el sistema s’ha externalitzat amb les aportacions futures corresponents que facin els integrants de la plantilla.

Els diners han estat posats a nom dels empleats. Si se sumen els 14,8 milions d’euros del pla i els 10,8 en salaris surten els 25,7 milions reflectits en les xifres del quadre adjunt.

ELS COMUNS FA CINC ANYS QUE BAIXEN EL COST SALARIAL

L’anàlisi de les despeses de personal dels organismes públics indica que els comuns són l’únic grup que manté una línia descendent constant en els últims anys. Des del 2011 no han parat de baixar en el cost dels salaris. Fa cinc anys es gastaven 52,3 milions d’euros en sous (entre els set) i ara estan en 48,2. S’ha d’incidir, però, que en els anys del boom els creixements de la despesa salarial van ser especialment forts en els comuns. Els diners del totxo van permetre una superpoblació de les plantilles. Com a exemple, l’any paradigmàtic de la bonança: el 2006. En aquell exercici els comuns van contractar tanta gent i van augmentar tant les retribucions que els increments de despesa de personal van anar del 10% (Canillo i Encamp) fins al 17% d’Ordino, o el 28,5% de la Massana. El comú massanenc és el model més clar de com es van deixar anar les corporacions locals. Els creixements en despesa de personal van ser en el període 2006-2009 del 28,5%, el 14,2%, el 16,7% i el 6,8%. En tan sols quatre anys va passar de tenir un cost salarial de 2,2 milions a 4,1.