Reportatge
Més 'cas andorra.ad'
El Constitucional no admet a tràmit el recurs d’empara de l’únic acusat per haver accedit a un document amb 16.000 contrasenyes del domini ‘andorra.ad’
Més 'cas andorra.ad'
Quan Jaume Cabot va acudir a l’Agència de Protecció de Dades el 6 d’octubre de l’any 2005 per denunciar la troballa a internet d’un fitxer comprimit que contenia les dades dels usuaris, els mots clau i les contrasenyes de 15.995 adreces de correu electrònic del domini andorra.ad poc es pensava que ell seria l’únic processat com a acusat de quatre delictes menors a la causa que es va obrir posteriorment al Tribunal de Corts i que gairebé onze anys després encara no s’hauria celebrat el judici. Ara sembla més a prop la resolució del conegut com a cas andorra.ad després que el Tribunal Constitucional no hagi acceptat a tràmit un recurs d’empara presentat per Cabot en què posava en dubte tot el procediment. L’acusat considerava que se li havien vulnerat els drets a la defensa i a l’assistència tècnica d’un lletrat, a un judici de durada raonable, a la presumpció d’innocència i a ser informat de l’acusació. Denunciava que aquestes vulneracions s’havien donat durant la instrucció de la causa i demanava la suspensió de la vista oral que s’haurà de celebrar en els propers mesos i la retroacció del procediment per iniciar la instrucció de la causa. L’aute del TC considera que les vulneracions denunciades s’analitzaran a la vista oral.
Cal recordar que a conseqüència de la denuncia de Cabot, Andorra Telecom va deixar sense ús el servei de correu electrònic i va encarregar dues auditories per revisar tots els sistemes de seguretat. El 17 de novembre del 2005, l’acusat va portar a l’Agència de Protecció de Dades un CD-Rom creat per ell que contenia nous elements per intentar demostrar, mitjançant una captura de pantalla, l’existència d’un ordinador andorrà que estava compartint el fitxer en el moment de la seva troballa i disposava de dues còpies. Es van fer dues auditories i finalment la Batllia va citar Cabot a comparèixer com a presumpte autor dels delictes majors d’intercepció de telecomunicacions per vulnerar la intimitat d’un altre sense el seu consentiment, de creació sense autorització i en perjudici de tercers de fitxers clandestins de dades personals i de creació mediata de document inveraç.
Al judici que s’havia de celebrar a Corts el setembre del 2012 i que es va acabar ajornant, la fiscalia tenia previst demanar 4 anys de presó condicional qualificats al pagament de la responsabilitat civil.