Afers laborals
Revés judicial per als càrrecs de confiança
La Batllia resol contra una persona amb lloc de relació especial acomiadat per Marsol i apunta que el cas no correspon a la via civil
Revés judicial per als càrrecs de confiança
Primera sentència favorable al comú en el marc dels diferents plets que la corporació manté amb tres càrrecs de confiança que es van acomiadar a l’inici del mandat de Conxita Marsol. Segons la sentència a la que ha tingut accés el Diari, corresponent al cas de l’exdirector de Finances, primer, i del departament de Noves Tecnologies, després, la justícia considera que el litigi no correspon a la via civil (on s’ha tramitat) sinó que l’hauria d’haver portat la jurisdicció administrativa. Tal com exposa en el document el demandant va ser “designat en el càrrec i lloc de treball [...] per lliure designació del polític, i la relació existent amb el comú no era de caràcter laboral sinó administrativa com a personal de relació especial per lloc de confiança i quins litigis no corresponen a l’ordre laboral ni pot considerar-se de cap forma que la relació fos de naturalesa laboral”.
D’aquesta manera, doncs, es considera que la relació especial és “aliena” a les disposicions del codi de relacions laborals, llei a la qual apel·lava l’exdirector de Noves Tecnologies per reclamar una indemnització al comú per valor de 27.588 euros. A la demanda, l’extreballador de la corporació recordava que havia signat un conveni amb la cònsol major, Conxita Marsol, que li prorrogava la seva tasca fins a final del mes de gener, fet que li generà “una expectativa de continuïtat” ja que en cap moment se li va dir que seria cessat del seu càrrec. Però que el 29 d’aquell mes va rebre la notificació de l’acomiadament, produint-se el comiat “de forma imminent i immediata”, sense preavís ni compensació econòmica.
Finalització de la tasca
En la sentència també es detalla que el personal de relació especial “solament exercirà funcions, expressament qualificades de confiança o assessorament especial i el seu nomenament i cessament, que seran lliures, corresponen exclusivament a l’autoritat competent, disposant-se que dit personal cessarà automàticament quan també ho faci el titular del càrrec que els va nomenar i a la qual prestava la seva funció de confiança”.
Així doncs, el batlle resol en la sentència que l’afer s’ha de traslladar a la via administrativa i, a més, es condemna el demandat a pagar les costes processals causades a la corporació local, incloent els honoraris d’advocat i procurador.
Aquest fet pot significar un precedent important de cara a la resolució de les altres dues demandes pendents, de dos càrrecs de confiança més que van ser acomiadats de la mateixa manera i en les mateixes dates per l’equip de govern de Conxita Marsol i Marc Pons. Entre ells hi ha, precisament, l’exdirector de comunicació, Manel Sansa, que a principis de març va presentar la seva reclamació a la Batllia. En el seu cas va argumentar que disposava d’un contracte verbal, després d’onze anys de feina ininterrompuda a casa comuna, i que, per tant, seguint el codi de relacions laborals els contractes verbals “s’entén com a indefinits”. Així doncs, entenia que li pertocava rebre una indemnització. I és que, a més, va explicar que la cònsol major en assabentar-se que tan sols li faltava un any i mig per a la jubilació li va assegurar que es quedaria en el seu lloc de feina fins llavors. Però, amb prou feines 15 dies més tard, se li va comunicar que la junta de govern havia decidit destituir-lo.
Des del comú de la capital han defensat sempre que van actuar d’acord amb la llei. Que els seus llocs de treball es van allargar de manera provisional i que després es va decidir prescindir d’ells perquè no eren necessaris. A més, sempre s’ha interpretat que ja que es tractava de càrrecs de confiança no havien de rebre cap indemnització per l’acomiadament.