Els Pujol es querellen contra Miquel i policies espanyols

La família inicialment havia presentat una demanda per aquest cas destinada contra persona desconeguda perquè fos la Batllia qui investigués qui havia comès el delicte de revelació de secret bancari. Arran de la declaració davant de la batlle Canòlic Mingorance d’Higini Cierco, la família ha constatat el reconeixement respecte que va ser BPA, i específicament Joan Pau Miquel, qui va entregar les dades a la policia patriòtica per evitar les represàlies amb els quals els havien amenaçat. Concretament la retirada de la llicència per operar a Banco Madrid.

Com que en la declaració de Cierco s’indicava que els dos autors de les suposades coaccions van ser Celestino Barroso a Andorra i Marcelino Martín Blas a Madrid la querella també els inclou. El motiu es troba que les suposades amenaces són les que provoquen que Miquel cometés el delicte facilitant la informació secreta dels comptes. Per tant, per la revelació de secrets les acusacions es dirigeixen cap a tres persones i es posa com a base fonamental les acusacions i assumpcions fetes per Higini Cierco.

I contra altres desconeguts

La segona querella es presenta per un presumpte delicte de coaccions i amenaces. La batlle Canòlic Mingorance, a conseqüència de les declaracions d’Higini Cierco, va decidir obrir una nova causa per investigar les amenaces que haurien rebut els responsables de Banca Privada per part de policies espanyols on se’ls exigia informació confidencial dels comptes que poguessin tenir les famílies d’Artur Mas, Oriol Junqueras i Jordi Pujol Soley. Aquestes suposades actuacions van tenir lloc a través de l’anomenada operació Catalunya destinada a desprestigiar els líders del moviment sobiranista català.

Amb aquest relat dels fets, derivat de les explicacions de Cierco, la família Pujol va presentar una querella contra Marcelino Martín Blas, Celestino Barroso i tota aquella persona ara desconeguda que hagués pogut prendre part en les presumptes amenaces. En aquest cas, aquesta apreciació té especial importància perquè les informacions que s’han anat coneixent podrien involucrar altres persones. Per exemple, Higini Cierco va explicar que Bonifacio Díaz, exagregat de l’ambaixada espanyola (l’antecessor de Barroso), hauria fet una trucada a la responsable del gabinet jurídic de BPA, Rosa Castellón, per intercedir amb la intenció que el banc accedís a les peticions d’informació que se li anaven a fer.

En l’afer també es troba suposadament involucrat el comissari de la policia espanyola José Villarejo. El policia és el suposat autor de l’informe sobre com es van aconseguir les dades dels comptes de la família Pujol i on explica que van pressionar els exresponsables de Banca Privada per obtenir-les. I dins de la policia patriòtica s’han inclòs altres noms que podien haver format part de la cèl·lula secreta que operava amb la intenció d’obtenir informació per atacar els líders sobiranistes catalans.

PENDENTS D'HIGINI CIERCO

La comissió parlamentària del cas BPA havia planificat inicialment un calendari per a les últimes compareixences abans de realitzar l’informe final. En principi, la voluntat era que els germans Cierco declaressin durant la segona quinzena d’octubre (tal com haurien demanat), mentre que la primera quinzena de novembre havia de ser el torn de Jaume Bartumeu per tancar finalment la segona quinzena d’aquest mes amb Toni Martí. El fet que els Cierco no hagin confirmat ni quan compareixeran ni tan sols si compareixeran deixa tot el calendari en suspens. L’última notificació que els va fer el Consell no s’ha respost.