Política
La 'caixa B' de BPA va pagar 48.000 euros a Meritxell Mateu
La consellera diu que tenia un contracte laboral verbal a temps parcial el 2012 i el 2013 i que mai va saber que li estaven pagant sense declarar
L’informe de la policia sobre Landstreet, la societat panamenya que utilitzava BPA com a caixa B per fer pagaments en negre, recull que es van abonar 48.000 euros a la consellera general de Demòcrates per Andorra (DA) Meritxell Mateu. Es van fer un total de vuit pagaments de sis mil euros cada vegada, segons consta en l’informe (a la foto inferior adjunta amb les sigles MM) entre el 3 d’abril del 2012 i el 30 de juny del 2014. Aquests abonaments mai van ser declarats i tampoc cotitzats a la CASS. A l’enquesta realitzada per la policia s’apunta que “al respecte d’aquests abonaments a favor de la Sra. Mateu se’ns informa que responen presumptament a uns assessoraments, no havent-nos pogut documentar el manifestat”.
En el sumari on s’investiguen els pagaments de la societat Landstreet, controlada fonamentalment per Joan Pau Miquel, no només es recullen els pagaments en negre a Mateu, sinó que hi ha d’altres beneficiaris. Concretament, Francesc Costabella (428.000), Juan Carlos Peon (1,5 milions), Rodrigo Achirica (129.000), Jordi Guimó (1,1 milions), la societat Nordkapp (50.000), Liberbank (180.000), BMN (172.000), directius del grup que no formaven part de BPA (800.000), Josep Maria Pallerola (400.000), Xavier Feliubadaló (100.000), Jaume Casals (100.000) i Carles Izquierdo (200.000). Els que no estan vinculats com a persones sinó com a bancs i societats corresponen a gent que no s’identifica en ser de fora d’Andorra. A Xavier Mayol també se li haurien fet abonaments per valor de 37.500 euros des del gener del 2013.
Mateu desconeixia Landstreet
Meritxell Mateu ha explicat que ella no ha comès cap irregularitat, sinó que és “víctima d’una situació que desconeixia”. Segons la consellera general, BPA, a través de Joan Pau Miquel, la va contractar “a temps parcial” des del gener del 2012 fins a l’octubre del 2013. L’objectiu era desenvolupar un projecte per crear un hub (centre d’operacions) per atreure la cotització a la Seguretat Social de treballadors de fora de la Unió Europea. D’una forma similar com es fa a d’altres països, com Suïssa. En aquest projecte també tenia implicació l’asseguradora Allianz. Finalment, segons Mateu, no va fructificar perquè hi havia impediments. El més important es trobava en el fet que la CASS tenia molts pocs convenis firmats amb d’altres països que no siguin els de l’entorn i Allianz va decidir retirar-se del projecte.
Mateu va indicar que el “contracte verbal amb Joan Pau Miquel” comportava una remuneració de 2.000 euros mensuals que es pagaven de sis mil en sis mil cada trimestre. Assegura que en va cobrar 44.000 del gener del 2012 a l’octubre del 2013 i que està tot documentat. La consellera (ja ho era en el període en què van tenir lloc els cobraments) destaca que “no tenia ni idea que se m’estava pagant així, ni que no es cotitzava a la CASS, i ni tan sols havia sentit mai a parlar de Landstreet fins que va esclatar el cas BPA”. Mateu assenyala que “se’m pagava per transferència en un compte que em van fer obrir a BPA, ja que abans no tenia compte en aquell banc, i mai vaig pensar que s’estigués fent res irregular perquè si hagués tingut la més mínima sospita no ho hauria acceptat”.
“Ho havien de declarar ells”
En aquesta línia, la parlamentària demòcrata va indicar que tenia un contracte verbal com a assalariada perquè no estava donada d’alta com a autònoma. I que ella no va declarar mai aquests ingressos perquè com que encara no existia l’IRPF no s’havia de fer cap declaració. Mateu té clar que “ho havien de declarar ells [BPA] i no sé per què no ho van fer”. Reitera que “mai havia sentit a parlar de Landstreet ni sabia res del pagament de primes, perquè quan un treballa per a una empresa suposa que el paguen per les vies normals i que tot es declara”. La consellera es va “sorprendre quan vaig anar a la CASS i vaig comprovar que no m’havien cotitzat”. Mateu hi afegeix que se sent “molt tranquil·la” perquè “no he fet res dolent”.