"M'he plantejat dimitir, però seria reconèixer actuacions que no he fet"

El passat 26 de setembre es va fer públic que la consellera general demòcrata Meritxell Mateu va tenir una relació laboral amb BPA els anys 2012 i 2013, que va ser remunerada sense haver cotitzat a la seguretat social i a través de la societat panamenya Landstreet. Després de les crítiques i les demandes de dimissió per part dels grups a l'oposició, Mateu trenca el seu silenci amb aquesta entrevista, on assegura que ella no va actuar de 'lobby' ni en contra de l'interès general, que no sabia que no cotitzava a la CASS ni que cobrava a través d'una societat panamenya, i que quan va tenir accés a l'informe policial ho va denunciar a la CASS. Mateu afegeix que ara per ara no té pensat dimitir perquè té la consciència molt tranquil·la, i que no descarta emprendre accions legals contra les persones que han fet afirmacions desproporcionades sobre la seva persona.

Com ha encaixat les reaccions pel fet que es fes públic que hagués cobrat en negre de la 'caixa B' de BPA?

Jo sempre he tingut el convenciment que he actuat amb la màxima probitat, honestedat, integritat i respecte. No crec que hagi actuat d'una manera diferent a la que actuen la resta de consellers generals, ja que fins que no canviï la norma, tenim tots la llibertat d'exercici d'una activitat laboral paral·lela a les tasques que desenvolupem en tant que consellers. Així ho marca el Reglament del Consell i així ho practiquen o ho han practicat els consellers generals en les diferents legislatures. I no em permetria pensar mai que tant en l'actual legislatura com en les anteriors, d'ençà de la Constitució, els consellers actuen i obren en favor d'interessos particulars en comptes de l'interès general. De fet, també hi ha els consellers a ple temps, però és una figura que només existeix per un acord de la Junta de Presidents de fa uns anys, i on tampoc es marquen les incompatibilitats per tenir una activitat professional paral·lela. Són els grups parlamentaris els que determinen les regles del joc.

Després de dies de silenci, perquè ha decidit finalment parlar?

He acceptat de parlar ara perquèem dec als electors, i per això he donat totes les explicacions sobre la relació laboral que vaig mantenir amb BPA ara fa 3 anys, directament primer al meu grup parlamentari, després al grup d'ACO a Ordino, després a DA i ara ho faig a través d'aquesta entrevista a la resta de la població.

Quin tipus de feina va desenvolupar per a BPA?

El conseller delegat de BPA em va proposar de desenvolupar una tasca per establir al Principat un 'hub' de gestió assalariada d'expatriats d'empreses multinacionals. La tasca es feia en contacte amb una asseguradora internacional, Allianz Internacional, i amb una empresa establerta a Suïssa especialista en crear i gestionar 'hubs', que són empreses o grups d'empreses de mobilitat assalariada.

Quin tipus de contracte van establir?

Quan m'ho van proposar, els vaig posar en coneixement que no tenia NRT ni tampoc obertura de comerç, per la qual cosa no els podia fer les coses com a assessora ni els podia presentar cap mena de factura. Em van dir que s'ho pensaven, i al cap d'un temps em van respondre dient que mantenien l'interès en posar en ferm la proposta perquè jo fes aquest projecte, i jo vaig donar per suposat que ells, seguint el que diu el Codi de Relacions Laborals, em contractaven com a assalariada.

Però no li ho van dir explícitament?

És que és una cosa o l'altra, no hi ha més possibilitats. Si una persona diu que no pot ser autònoma i li diuen que la volen contractar igualment, és evident que la contractaran com assalariada perquè el Codi de Relacions Laborals només preveu aquestes dues figures. A més, jo en cap moment em vaig qüestionar la professionalitat i la confiança de l'entitat. Per a mi, BPA, en aquell moment -estem parlant de finals del 2011 i dels dos anys posteriors- era una entitat seriosa i de confiança, i en cap moment vaig sospitar, com tampoc ho va sospitar ningú al país, que podia esclatar una situació tan greu com la que vam conèixer el març del 2015.Vull deixar clar que sí que és cert que vaig fer unes declaracions afirmant que se sabia que BPA havia estat ja en el punt de mira de la justícia americana en anys anteriors. Però ho vaig dir perquè, com molta gent, quan va esclatar l'afer, vam cercar informació en webs americanes per trobar una explicació a aquella afirmació tant contundent. Va ser buscant això que vam veure que hi havia hagut algunes sentències contra BPA ja des de l'any 2009. Si jo hagués sabut una quarta part del que ara se sap, és obvi que jo no hagués acceptat per res aquest tipus de col·laboració.

Com li feien els pagaments?

Vaig obrir un compte a BPA, perquè no en tenia, i vam acordar que la remuneració seria de 2.000 euros nets per mes, i que em pagarien cada trimestre, a través d'un contracte verbal que vam acordar entre les dues parts. Cada vegada que percebia la remuneració, la quantitat apareixia en concepte d''ingrés efectiu', i vull deixar clar que en cap lloc apareixia la societat Landstreet. El primer pagament va ser el 25 de gener del 2012 i l'últim va ser l'1 d'octubre del 2013, amb una quantitat total que va ascendir a 48.000 euros.

Per dur a terme aquest projecte s'havien de fer canvis legislatius?

Jo no havia de fer canvis legislatius, sinó que la meva feina era estar en contacte amb l'asseguradora Allianz amb seu a París i amb l'empresa IMC de gestió d'expatriats que estava a Ginebra, i també amb els directius de BPA relacionats amb aquest projecte. Feia informes on els deia els passos que calia fer perquè, no només calia modificar lleis, sinó també establir convenis amb seguretats socials d'altres països, etc. Jo els feia el diagnòstic, la resta ho van fer ells.

Per tant, no entrava dins de les seves funcions la de fer un 'lobby' a Andorra?

De cap manera. Si algú havia de fer 'lobby', el van fer ells. No vaig acompanyar mai els directius d'Allianz o d'IMC en cap reunió que van mantenir amb l'administració andorrana, ni vaig anar mai de la maneta amb ningú d'Andorra que no fos una entitat privada a Ginebra o a París. Sempre me'n vaig quedar al marge, vaig guardar-me'n sempre prou, de separar.

En què consistia el projecte?

Imagina't una empresa internacional que pogués obrir a Andorra una filial per gestionar els recursos humans des d'aquí, i és aquesta filial la que s'ocuparia de tots els treballadors de l'empresa que enviessin, per exemple, a l'Àfrica o l'Amèrica Llatina. L'objectiu era obtenir avantatges a través de les imposicions i les cotitzacions. Per aconseguir això, s'havien de fer convenis amb molts països, i el projecte no es va fer perquè tant Allianz com IMC no van trobar en Andorra un lloc idoni en aquell moment per establir-s'hi.

A nivell legislatiu, què s'havia de canviar per tirar-ho endavant?

Actualment no s'hauria de canviar res, ara es podria fer perfectament, a banda de la qüestió dels convenis amb altres seguretats socials, perquè quan es va iniciar el projecte s'estava treballant en la qüestió de la inversió estrangera, que ara ja és una realitat.

Però la CASS hauria d'estar disposada a assegurar persones que no treballen a Andorra...

Això seria de les coses que haurien de valorar els responsables de la CASS, però jo no entrava en això, perquè no era la meva feina. Jo el que feia era dir-los: "si voleu venir aquí, heu de fer aquests passos", i després ells tenien d'altres assessors, cadascú en el seu àmbit. Evidentment, calia una voluntat política, però aquí jo no hi vaig participar.

Per què li van oferir a vostè la feina?

Hi ha dos factors. El primer és que durant el 2009 i el 2010 vaig enviar currículums a diferents entitats, ja que en aquell moment no estava al Govern ni al Consell General, i una de les entrevistes que vaig fer va ser amb el conseller delegat de BPA, que em va dir que estava interessat en el meu perfil però que a curt termini no tenia cap lloc on pogués encaixar. Així, vam quedar que es guardava el meu currículum per si més endavant sorgia l'oportunitat, que és el que va passar. I d'altra banda, els vaig interessar per l'experiència que tinc en matèria de relacions internacionals i també per la formació i facilitat que tinc per les llengües.

En quin moment va saber que el seu salari no havia cotitzat a la CASS?

A finals del 2015 vaig rebre un missatge de Whatsapp amb unes fotografies sobre Landstreet on apareixia el meu nom, escrit una mica com si l'haguessin afegit. A l'inici em vaig quedar molt sorpresa, perquè no sabia d'on venia allò, ja que no tenia ni idea del que era Landstreet. Ho vaig estar mirant amb els meus assessors legals i aquelles dades no acabaven de correspondre amb les remuneracions que jo vaig percebre de BPA, ja que parlaven del juny del 2014, una data en la qual jo ja no rebia res. A banda, la qualitat dels documents era molt deficient i no sabia d'on provenien. Així, juntament amb els meus advocats, vam decidir no fer res fins a tenir informació més fefaent que ens permetés actuar.

No va ser fins que el Govern es va personar en la causa BPA i va tenir accés al sumari, aquest passat juliol, quan em fan arribar un informe de la Policia, i aquest sí que correspon molt més amb els pagaments que vaig rebre. L'informe també demostra que jo mai he rebut diners en un sobre, ja que tot i que el concepte de la retribució fos 'ingrés efectiu', els diners arribaven al meu compte a través d'una transferència. La societat Landstreet, que vaig saber què era per la premsa, em va caure com un gerro d'aigua freda, no ho entenia, perquè per a mi la meva vinculació durant aquell any i mig va ser amb una entitat seriosa i solvent, i mai em vaig qüestionar el contrari.

Quan ho denuncia a la CASS?

Aleshores és quan, veient que realment em pagaven des d'aquesta societat panamenya, vaig anar a demanar els meus punts a la CASS. Era la primera vegada que ho feia en 25 anys, perquè jo faig confiança a la gent que em contracta, no penso que hagin d'incomplir la llei. Així doncs, el 15 de juliol vaig presentar una denúncia a la CASS.

I per què el seu nom no va aparèixer en la querella que la CASS va presentar contra BPA?

Perquè en aquell moment encara nohavia fet la denúncia, i el conseller delegat de BPA no va incloure el meu nom en el llistat de persones que pretenia regularitzar amb el xec de 500.000 euros que va fer arribar a la CASS. Però això no és un problema meu, sinó que aquí la perjudicada sóc jo.

Com rep que l'oposició l'acusi d'incomplir dos articles del Reglament del Consell General?

D'una banda, pel que fa a l'article 37.2, vaig explicar als meus presidents de grup parlamentari que tenia aquesta relació amb BPA. El reglament diu que quan inicies un mandat com a conseller general ho has de comunicar a la Comissió Permanent, però en el meu cas va ser un cop començada la legislatura i, per tant, ho vaig comunicar als presidents del meu grup.

I pel que fa a l'article 8, on s'hauria d'haver aplicat de manera flagrant va ser fa uns mesos, quan una informació confidencial de la Comissió especial de vigilància, que és a porta tancada i privada, va ser utilitzada per fer una demanda substancial dinerària contra el Govern per interessos privats.

Creu que és més imprescindible que mai regular les incompatibilitats dels consellers generals en el sector privat?

Això és un tema del qual n'hem de parlar, perquè hi ha molts conceptes diferents. A Andorra actualment un conseller general pot tenir una activitat professional i això és el que fa que no hi hagi una professionalització de la política. A més, un conseller general que també té una activitat professional permet que des del Consell General es toqui més de peus a terra a l'hora de legislar. Jo no penso per a res que els consellers generals fan passar els interessos particulars per davant de l'interès general, sinó que és a través de les seves experiències que legislen a favor de l'interès general, i crec que això és una riquesa que no hauríem de perdre. Ara, dit això, sí que estem fent una llei de transparència i hi ha tota una sèrie de coses que s'hauran de tractar.

S'hauria de prohibir que els consellers generals a ple temps tinguessin qualsevol altra ocupació?

Això és una opció, i penso que se n'hauria de parlar, ja que potser seria bo unificar criteris entre consellers en un futur.

S'ha plantejat dimitir?

No estic imputada en cap causa judicial, per començar. I aquests dies el que he fet ha estat limitar-me a encaixar unes crítiques desproporcionades i moltes d'elles sense fonament, que m'han afectat sobretot a nivell personal. Sóc una ciutadana amb uns valors ètics que defenso amb paraules i amb fets, i que actuo amb responsabilitat. La meva vocació en tant que consellera sempre ha sigut i serà la de servir el país, i tinc la consciència molt tranquil·la. Ara bé, l'únic que sento de debò és que per haver fet unes tasques per a una entitat que jo creia seriosa i de confiança, això causi un dany d'imatge greu en el projecte de DA, al país, al meu entorn i en mi mateixa. Però en tot cas, els meus companys saben que sempre he estat a la seva disposició.Pel que fa a la dimissió, he valorat aquesta possibilitat, però seria reconèixer fets i gestos que no he fet, i donar la raó a aquells que han descarregat tant odi i despropòsits envers la meva persona i el que represento com a consellera general de DA. Per tant, ara per ara ho descarto totalment, perquè em dec als meus electors d'Ordino i a DA.

Vostè ha qualificat les crítiques de desproporcionades. Pensa actuar d'alguna manera contra les persones que les han proferit?

No descarto emprendre accions legals contra alguna de les persones que han fet afirmacions molt gruixudes sobre la meva persona durant aquests dies, perquè no tot s'hi val, fins i tot en política.