Òbit
Mor l'excònsol de la capital i exconsellera general Conxita Mora
Dedicada a la política durant catorze anys entre el comú d’Andorra la Vella i el Consell General amb Coalició Reformista
Mor l'excònsol de la capital i exconsellera general Conxita Mora
L’excònsol major i exconsellera general Conxita Mora va morir ahir als 62 anys després d’una llarga malaltia. La vida de Mora va estar marcada pels catorze anys que es va dedicar a la política, sis dels quals com a cònsol major de la capital –entre els anys 1998 i 2003–, i dos més com a consellera general per Coalició Reformista, del 2009 al 2011. A més, va ser directora de la Confederació Empresarial Andorrana (CEA) i en la darrera etapa de la seva vida es va dedicar al coaching com a empresària. La missa funeral de Mora serà demà a les onze del matí a l’església de Sant Esteve.
La vida política de Conxita Mora va començar al comú d’Andorra la Vella amb el primer mandat de Lluís Viu, l’any 1992. Mora va exercir com a comissionada de poble, una figura que consistia a tenir control de les finances del comú i que la política va desenvolupar amb excel·lència, segons assegura Carles Torralba, que va ser cònsol menor del 2000 al 2003. “En sabia molt”, afirma, i apunta que aquesta destresa es va fer notar durant els anys de consolat. “Tenia un sentit molt acurat de les finances perquè tenia el principi que els diners són de la gent. Tenia molta cura sobretot de no estirar més el braç que la màniga”, sosté.
Conxita Mora va esdevenir cònsol major de la capital l’any 1998 després de la dimissió de Lluís Viu. Albert Font, cònsol menor amb Viu, recorda com Mora va substituir el dimitit “amb molta il·lusió”. “Va costar molt triar qui havia de ser cònsol major. M’hi volien fer anar a mi i jo no podia. Vam estar dies discutint i al final va accedir anar-hi”, relata.
Modernitzar la parròquia
Al cap d’un any es va presentar com a cap de llista a les eleccions amb Torralba, el qual destaca d’aquell consolat com es “va deixar una parròquia sanejada econòmicament” i com es va “posar al dia la parròquia” amb els plans d’urbanisme. “Vam actuar com una capital. Vam deixar Andorra la Vella preparada per afrontar el futur”, resumeix.
Qui també va coincidir amb Mora va ser l’actual cònsol major de la capital, Conxita Marsol, en el seu cas com a secretària general. Marsol va remarcar ahir que Mora va ser la primera dona cònsol de la parròquia i en aquest sentit va indicar que “és un referent per a les dones la manera com va lluitar i treballar”. Així mateix, va posar de manifest que “va ser una gran cònsol” que “va fer molt per la parròquia”. Referint-se al moment en què va substituir Lluís Viu, Marsol va recalcar que “va assumir el comú en un moment difícil” però “va ser valenta i va tirar endavant”.
Després d’abandonar la política comunal es va dedicar al món empresarial. Xavier Altimir, president de la CEA, recorda com va treballar amb Mora l’any 2005 per crear l’associació. “Vam ser dels que van iniciar el procés de creació de la patronal. Va ser una persona molt compromesa i treballadora i una gran amiga. Va ser un plaer treballar amb ella”, explica. La política va abandonar el vaixell empresarial per implicar-se al projecte de Coalició Reformista, per la qual va ser consellera general. Joan Gabriel, president del grup parlamentari reformista del 2009 al 2011, recorda “una persona amb uns valors enormes, compromís amb el país i amb una capacitat innata de superació de qualsevol adversitat que pugui sortir”. “Una persona amb un sentiment d’andorranitat total”, recalca, “amb valors socials i ètics i una dedicació plena per al país”. L’excònsol Rosa Ferrer es refereix a Mora com una gran treballadora amb les idees molt clares”.
El ministre portaveu, Jordi Cinca, defineix Mora com “una persona extremadament compromesa, amb una vitalitat increïble”, i assenyala que “va posar sempre l’interès general per damunt de tot”. El cap de Govern, Toni Martí, destaca que Mora era una gran senyora i “un dels pocs polítics als quals mai no he sentit parlar de forma despectiva d’altres persones”. A més, incideix que “va portar la seva llarga malaltia amb valentia”.