reportatge
La culpa és dels pares que...
Una monitora que va patir una caiguda al pati d’una escola quan estava intentant separar dos menors que es barallaven volia que la Justícia responsabilitzés els pares en considerar que no havien educat els seus fills de forma adequada per evitar la confrontació.
La culpa és dels pares que...
s pot responsabilitzar els pares de dos menors de les lesions que es va fer una treballadora d’un centre educatiu quan estava intentant evitar que es barallessin? La representació legal de la monitora va intentar demostrar en els diversos recursos presentats que la responsabilitat sí que era dels pares dels menors en mèrits de la culpa in educando. És a dir, perquè havien d’haver instruït adequadament els seus fills i no ho van fer. Els fets denunciats van passar el 5 de desembre de l’any 2005 quan la dona feia tasques de monitora en un centre de segona ensenyança de l’escola andorrana. La víctima va assegurar que havia caigut a terra a conseqüència d’una baralla mantinguda entre dos menors. I que a causa de l’accident li havia estat diagnosticada una fractura diàfisi de la clavícula per la curació de la qual havia requerit tractament quirúrgic. L’advocat de la víctima va demanar en el seu dia que es dictés sentència condemnant els pares de cada un dels menors al pagament de totes les sumes acreditades en concepte de danys i perjudicis per les lesions.
L’advocat dels pares d’un dels menors, en la contesta a la demanda, va admetre que el fill dels seus representants cursava estudis a l’escola andorrana i també que es va discutir amb l’altre menor, però aquests no van arribar mai a les mans. Va recordar que la monitora va relliscar tota sola al pati de l’escola i que la caiguda va ser fortuïta, sense que els menors l’empentessin. També va admetre que arran dels fets havia patit una lesió a la clavícula però que no hi havia cap prova que fos conseqüència de la caiguda.
També van presentar recurs els pares de l’altre menor, al·legant que la demanda de la presumpta víctima, que es va presentar el 2012, no havia de ser contra ells, sinó contra el seu fill, que ja tenia vint anys d’edat i per tant gaudia de plena capacitat jurídica. Així doncs, sol·licitaven que s’arxivessin les actuacions sense altre tràmit, i que s’emplacés el seu fill a contestar la demanda. La petició no va prosperar.
El 24 de setembre de l’any passat, el Tribunal de Batlles va decidir desestimar la demanda de la monitora i absoldre els pares dels dos en el seu dia menors. No satisfeta amb la sentència, la dona va decidir presentar recurs a la sala civil del Tribunal Superior de Justícia que tampoc li ha donat la raó.
La sentència no entra a debatre que a conseqüència de la caiguda que va patir la monitora es lesionés i li generés una incapacitat laboral important. Tampoc posa en dubte que els menors s’estaven barallant i que la dona estava fent tasques de vigilància. El que no considera provat és que la baralla fos violenta ni que calgués aturar-la amb urgència. Tampoc que caigués per culpa dels menors en intentar separar-los. Sobre la responsabilitat dels pares indica que “ni la millor educació que uns progenitors poden oferir a uns fills pot evitar que aquests es barallin”. I que mentre els fills estan a l’escola, els pares no poden exercir cap control sobre ells i són els mestres qui ho han de fer.