reportatge
La raó de l'abstenció
Unes 40 persones van participar en el primer debat sobre per què els joves no van a votar, i van intentar detectar-ne les raons i aportar possibles solucions.
La raó de l'abstenció
robar les causes de l’abstenció juvenil a les eleccions no és cosa fàcil, tal com va quedar demostrat ahir en el primer debat sobre aquesta qüestió que organitzava el Fòrum Nacional de la Joventut, juntament amb Joves DA. Unes quaranta persones van debatre al Parc Central, intentant fer el diagnòstic i proposant solucions. De temes damunt la taula no en van faltar. De participació de membres i representants polítics, tampoc. D’abstencionistes, molts. Tan sols una persona va reconèixer que no havia anat a votar a les darreres eleccions generals. Difícil abordar les causes des d’un punt de vista de persones políticament actives. Tot i això, el to del debat va anar creixent a mesura que va anar avançant.
Entre les raons per justificar aquesta pràctica, primer van aparèixer “les pràctiques fraudulentes o falta d’informació com en el cas BPA, Meritxell Mateu o Jordi Cinca”. Arguments sorgits de l’entorn de Podemos Andorra. Una tendència, la que apareguessin arguments concrets vinculats a posicions polítiques determinades, que va ser força constant. Va passar el mateix des de l’òrbita del Partit Socialdemòcrata i de Demòcrates per Andorra.
El punt tangible el van aportar membres del CRES, que arran de les últimes enquestes van assenyalar que “la nacionalitat dels pares està vinculada” a l’abstencionisme juvenil, en el sentit que si no tenen nacionalitat i no poden votar, els fills difícilment canviaran la manera de fer dels progenitors. Segons el CRES, el 29% dels joves d’entre 18 i 24 anys no ha votat mai, i el 15%, només algun cop.
Pel que fa a possibles solucions es va debatre amb intensitat donar més facilitats per atorgar la nacionalitat, però també el foment del vot electrònic i una major educació a les escoles sobre la importància de conèixer la realitat política.