Extreballadors denuncien que van ser vexats quan eren a Ctrasa

Després de dos anys treballant a Ctrasa, el 10 de juliol de l’any passat Núria Vigas va comunicar que deixava la feina. “Vaig estar de cap de torn, de cap adjunta i en altres càrrecs. Em van amargar la vida. Anava plorant a la feina i al final vaig marxar”, relata. Afirma que tots els problemes van començar “per aixecar la veu” pel que fa a drets laborals, i apunta directament a “direcció i comptabilitat” com els causants.

Vigas va decidir anar a la Batllia i està pendent de rebre resposta al recurs d’apel·lació presentat a una primera sentència que no li va ser favorable, tot i que el batlle no li va imposar el pagament de les costes processals. Altres no hi han anat perquè reconeixen que tenen poques possibilitats de guanyar un judici en el qual poden aportar poques proves concloents.

L’extreballadora va denunciar que la van sancionar per unes qüestions per les quals no s’havia sancionat ningú abans, que van imposar les mesures –suspensió de sou i feina– en el seu període de descans, i que a més “em van negar dos permisos no retribuïts per anar a fer un examen quan la llei diu que n’hi ha tres”. Amb tot, però, els arguments exposats durant el judici no van ser considerats pel batlle, que els va desestimar malgrat assenyalar, respecte al darrer punt, que hi ha “cert tracte diferencial envers la Sra. Vigas” en la negació dels permisos. Tot i això no els va trobar “suficients, en termes quantitatius i qualitatius” per parlar de tracte vexatori.

L’extreballadora també assegura que “l’any passat van plegar sis enginyers”. Extrem que confirmen empleats actuals. “Teníem un equip molt maco i tots van plegar per anar a un lloc on cobraven menys”, destaca Vigas. En el seu cas, va deixar la feina sense tenir una alternativa laboral.

Una situació similar va viure Lluís Nieto. “Vaig ser acomiadat sense causa per intentar aportar millores al personal”, sentencia. Va succeir fa un any, quan es va començar a preparar el conveni col·lectiu, “arran d’unes desavinences per protegir-nos de la mala gestió”. Apunta que “hi ha molta gent que ha renunciat i no ha volgut anar a la Batllia per no fer més soroll”, i que mentre va ser a l’empresa va viure “coaccions al personal i xantatges”.

Un dels darrers a marxar de Ctrasa ha estat Ricardo Félix, que va deixar la feina aquest 22 d’agost passat després de 8 anys a l’empresa i d’assumir diferents responsabilitats. En la seva opinió, últimament el clima per a ell era irrespirable. Els darrers temps cada setmana havia de fer tasques en tres departaments diferents, situació que no consideraba lògica. “Estava a deixalleria, manteniment i carnis”, relata.

Amb tot, indica que “l’ambient no és bo” i corrobora les versions dels seus antics companys: “a la gent que encara és dins, com se’ls acudeixi parlar tindran problemes”, lamenta. Sobre el tracte per part dels responsables, Félix exemplifica que “obren anomalies [petits expedients interns] per tot”. Fins i tot “per defectes de material culpen els treballadors”, amb l’agreujant que “com més en tenies, més et descomptaven de la prima anual”. Demostrar-ho, és complicat: “sempre hi ha dues versions. És la teva paraula contra la seva, i ells tenen el poder”. Ara treballa a Suïssa, però la família l’ha deixada a Andorra.