Més control per aturar l'assetjament escolar

Així es responsabilitza “tota la comunitat educativa”, qualsevol membre que identifiqui una situació que podria ser sospitosa de ser assetjament està obligat a comunicar-ho a l’equip directiu. Un cop s’ha donat aquest pas entra en acció un “equip d’intervenció” que està format pel tutor tant de la víctima com de l’agressor, el psicopedagog i l’equip directiu. És aquest equip d’intervenció qui ha de recopilar tota la informació necessària per confirmar si es tracta d’un cas de bullying o no. Per aconseguir-ho i “objectivar al màxim”, s’ha definit un sistema d’indicadors. Si es confirma es comunica a les famílies, a l’àrea d’inspecció i avaluació educativa, al responsable del sistema educatiu i en funció de la gravetat del cas pot intervenir directament el servei de policia. “En l’últim protocol no s’havia pensat, però aquí sí que identifiquem que en casos greus es pugui fer intervenir des del primer moment el servei de policia”, va destacar el ministre.

Prevenció

Jover va remarcar que el nou decret “ens permet donar més força a les polítiques contra l’assetjament que fa el Govern, els dóna més entitat jurídica i també acaba d’executar millores sobre l’últim protocol”. I és que cal tenir present que les primeres accions es van fer el 2011 quan es va establir el primer protocol, igual que ara, de manera consensuada entre els tres sistemes educatius i es va posar en marxa el curs 2012-2013. Pel que fa a les polítiques, fan especial èmfasi a la prevenció i va avançar que s’estan estudiant noves vies associades a la prevenció i a noves formes de gestió.

El ministre va explicar que el curs passat es van detectar cinc casos d’assetjament (a més de 7 trucades de famílies que finalment no es van considerar bullying), mentre que el curs 2014-2015 n’havien estat 9. Amb tot, considera que les xifres són massa reduïdes per interpretar que disminueixen els casos. És més, va apuntar que si els propers anys es registra un increment de les situacions problemàtiques pot interpretar-se com un fet positiu ja que pot ser fruit “d’un millor diagnòstic i detecció dels casos d’assetjament” als centres educatius del país.

SITUACIÓ "QUASI NORMALITZADA" AL SISTEMA ESPANYOL

El ministre d’Educació, Èric Jover va referir-se ahir a les diverses dificultats que ha viscut el sistema educatiu espanyol aquest inici de curs. En aquest sentit va indicar que han estat dificultats “associades al canvi organitzatiu que han patit amb la creació del nou centre integrat” però que té constància que “la situació està quasi normalitzada”. Jover va admetre que van demanar informació als responsables del sistema i que segons se’ls ha explicat “la gran majoria de canvis que necessitaven ja s’han desenvolupat i només els falta alguna petita cosa per afinar”. D’altra banda, i sobre la marxa de la consellera d’Educació, Marisol Salafranca, va indicar que es viu una situació “de normalitat” i que les autoritats espanyoles la reemplaçaran sense més inconvenients. El ministre en va parlar ahir just abans de l’inici de l’acte d’inauguració del curs escolar. El titular d’Educació, però, encara no va donar dades definitives sobre el nombre d’alumnes, recordant que en són uns 11.000.

L'EDUCACIÓ EN VALORS, LA PREVENCIÓ I LA IMPLICACIÓ, CLAUS CONTRA EL 'BULLING'

Educar en valors, prevenir i comptar amb la implicació de tota la societat són tres dels elements de més importància per poder lluitar contra l’assetjament escolar. Així ho va posar de manifest la coordinadora del programa KiVa de l’institut iberoamericà de Finlàndia, Tiina Mäkelä durant la conferència que va oferir ahir al vespre amb motiu de la inauguració del curs escolar titulada Convivència i conflicte, eines per afrontar l’assetjament escolar. Mäkelä va exposar, doncs, l’exemple finlandès. El programa KiVa es va posar en pràctica l’any 2009, quan es tenia registrat un percentatge d’assetjadors de l’11%, mentre que a l’actualitat la xifra s’ha pogut reduir fins al 6%. “La prevenció no és suficient, ni tampoc el protocol d’intervenció, cal un pack”, va indicar, tot afegint que “la responsabilitat és compartida” ja que “tots els nens i adolescents que pateixin una situació d’assetjament s’han de poder apropar a un adult que hauria de saber actuar”.

Actualment el programa KiVa està present a un 90% de les escoles finlandeses i el percentatge d’èxit, és a dir, de casos que s’han pogut solucionar arriba també al 90%. Ara bé, de la mateixa manera l’experta va manifestar que en aquells casos en què la intervenció de l’escola no fructifica cal recórrer a “professionals de fora, terapeutes, serveis socials i a la policia si cal”.

Pel que fa a les diferents tipus d’assetjament, va assenyalar l’indirecte (per exemple, l’exclusió social) com un dels més difícils d’identificar i, per tant, un dels àmbits en què cal treballar més. Així, l’educació a l’escola, conscienciar els alumnes i fer-los entendre que si ho veuen també en són còmplices ha de permetre capgirar la situació, fent que hi hagi “més defensors que assetjadors”.