Agricultura
La societat de la trumfa suma 265.000 euros de deute
La societat ha de pagar 165.000 euros al banc i uns 100.000 als proveïdors
La societat de la trumfa suma 265.000 euros de deute
La societat Sabors i Aromes, que va néixer el 2011 per cultivar trumfa, acumula un deute d’uns 265.000 euros. D’aquests, 165.000 són el deute que tenen amb una entitat bancària, mentre que uns altres 100.000 euros els deuen als proveïdors, segons va especificar Albert Casal, portaveu i expresident de Sabors i Aromes, al Diari. Aquest any, però, cap dels socis ha arribat a plantar cap patata, mentre que l’any passat només dos ho van fer, segons Casal.
En aquest context, ahir es va organitzar una assemblea per liquidar la companyia, però es va haver de suspendre per falta de quòrum (no es va arribar al 51% de les 170 accions repartides). Avui s’han de tornar a reunir i prendre una decisió final.
Tot apunta, va dir Casal, que es liquidarà la societat, que té 63 socis. “A no ser que aparegui un grup de socis que vulgui posar diners i assumir la junta, la societat es liquidarà”, va destacar. “La junta que hi ha ara s’ha acabat. No volem continuar, no podem més”, va expressar Enric Font, un dels socis.
“Ho vam plantejar a l’última assemblea fa un any, liquidem la societat i paguem el deute entre tots”, va exposar Àlex Molné, expresident i soci de la societat, un escenari que es torna a plantejar aquesta nit.
Batllia i fallida
Si es procedeix a liquidar l’empresa, s’hauran de vendre els actius com la maquinària i camions, entre d’altres, i si amb això no es pot finançar el deute de l’empresa i els socis no volen abonar-lo, l’empresa farà fallida, va detallar Casal. Una altra possibilitat és que aquesta nit mateix els socis es neguin a pagar el deute en l’assemblea, va expressar Molné. En ambdós casos, la situació de la societat passaria a mans de la Batllia, que instruiria sobre la fallida.
Els socis han invertit 400.000 euros en el projecte i els tres consultats lamenten que no han rebut l’ajuda necessària del Govern. “[La societat] no té remei, passa per una ajuda que no ha arribat mai”, va indicar Font, que va agregar que només van rebre una ajuda de 50.000 euros. Per Casal tenien un “producte bo, ecològic i fresc”, però requerien del suport governamental per competir amb el preu d’altres països. “No havia de ser un projecte agrícola, sinó de turisme per promocionar el país a través de la patata ecològica”, va sentenciar Casal.