Gestió sanitària
Govern du a la fiscalia les irregularitats en la gestió del SAAS
Govern porta al ministeri públic les deficiències detectades en la gestió del 2014 per “transparència” atès que el tercer informe legal no veu infracció penal
El tercer informe legal que va encomanar la direcció del Servei Andorrà d’Atenció Sanitària (SAAS) per aclarir si les irregularitats que va detectar el Tribunal de Comptes en la gestió de l’hospital durant l’exercici 2014 eren o no objecte d’infracció penal conclou que “no són constitutives de delicte i es queden en l’àmbit administratiu”, segons va assegurar ahir el Govern a través d’un comunicat de premsa. Malgrat el resultat de l’informe, l’executiu ha decidit dur igualment la documentació a la fiscalia –“en favor de la política de transparència” i “davant dels dubtes generats per alguns dels informes tècnics encomanats els darrers mesos”, va justificar– perquè sigui el ministeri públic qui dirimeixi si hi ha o no responsabilitat penal en les irregularitats detectades. En paral·lel, s’engega una acció en l’àmbit administratiu: l’executiu ha obert un expedient al SAAS per tal d’aclarir si hi ha responsabilitat civil en les irregularitats detectades.
El Govern va informar de la decisió ahir a la tarda després que l’executiu analitzés el contingut del tercer informe de caire legal encomanat per dirimir quines actuacions calia emprendre per les anomalies trobades pel Tribunal de Comptes. L’actual director general del SAAS, Josep Maria Piqué, va encomanar la tercera valoració a un despatx d’advocats de l’Estat veí del sud després que els dos primers –elaborats per l’advocada Carme Moles i pel gabinet jurídic del Govern, respectivament– no arribessin a les mateixes conclusions. El de Moles –encomanat pel SAAS i elaborat durant l’estiu– va trobar indicis penals i recomanava dur la informació a la fiscalia. El del gabinet jurídic de l’executiu resolia que la qualificació de les deficiències detectades era interpretable. En la decisió de dur la documentació a la fiscalia han pesat les conclusions del primer informe, a banda de fer un exercici de “transparència”.
El calendari
El Govern va obrir un expedient informatiu al SAAS després que a final d’abril la consellera socialdemòcrata Rosa Gili posés en relleu en una sessió del Consell General la gravetat de les conclusions del Tribunal de Comptes. El PS ha estat molt bel·ligerant amb aquesta qüestió especialment a partir de l’estiu, quan ja havia tingut accés a més informació sobre la gestió hospitalària. Recentment, la formació avisava que si el Govern no traslladava la qüestió a la fiscalia ho farien ells mateixos. Les irregularitats detectades van des d’adjudicacions irregulars, a quantitats que s’havien de retornar a la Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS) i al Govern per pagaments per objectius que no s’havien assolit o deficiències en les retribucions al personal. Es qüestionava, per exemple, que s’abonés el cinquanta per cent de les despeses de restauració a la cafeteria o el gran nombre de treballadors de la parapública que superaven el límit d’hores extraordinàries.
Pel que fa a les adjudicacions, n’hi ha de cridaneres com ara la gestió d’uns treballs per realitzar tasques relacionades amb l’eficiència energètica. De les quatre empreses a les quals se’ls van abonar diners per la feina, tres no tenien contracte. La quarta sí que el tenia però presentava multitud d’anomalies. Per exemple, perquè preveia que s’indemnitzés l’empresa en cas que el concurs no es convoqués en el termini fixat. Un concurs que tenia com a objecte adjudicar les mateixes tasques per les quals ja havia estat contractada l’empresa prèviament. També s’ha detectat la compra irregular de sis ambulàncies per un preu que s’apropa als 200.000 euros, sense seguir els processos establerts, o que s’adjudiqués un contracte de manteniment per 100.000 euros el 3 d’abril del 2014, quan la citada empresa ja feia el servei des de l’1 de gener.
Qui era director general de l’hospital l’any 2014 i màxim responsable de la gestió –la seva firma apareix relacionada amb les anomalies–, Lluís Burgués, va reconèixer a l’estiu que les irregularitats comeses obeïen a motius de necessitat i al fet que la rigidesa de la normativa impedia que es pogués actuar amb la celeritat que reclamaven alguns dels treballs.