Estació encampadana
El comú i Saetde estan enrocats pels terrenys de Concòrdia
El terreny de Concòrdia bloqueja l’acord perquè la societat entén que és a la concessió, i la corporació, que ha de pagar més cànon per explotar-lo
El comú i Saetde estan enrocats pels terrenys de Concòrdia
El 29 de setembre del 2015 el comú d’Encamp i Saetde signaven un acord d’intencions que incloïa l’ampliació de la concessió i un pla d’inversions per millorar Pas de la Casa-Grau Roig. Es preveia desplegar-lo en tres mesos trobant la fórmula legal per plasmar-la en un document. Encara no hi ha hagut entesa. La raó són les discrepàncies sobre els terrenys de Concòrdia perquè el comú entén que s’ha d’incrementar el cànon per explotar-los i la societat que lidera Joan Viladomat s’hi oposa. “Les relacions amb Saetde són bones però en l’acord estem enrocats en un tema que són els terrenys de Concòrdia”, explica el cònsol major. Precisa Jordi Torres que el motiu de les divergències “no ens ve de nou, Saetde des de fa temps sempre ha defensat que els terrenys estan dins de la concessió i nosaltres tal com tenim estipulada la concessió i amb els papers que tenim al comú entenem que no és així i estem enrocats”.
Torres assenyala, en l’espai Sentit Comú, de COPE Andorra-AD Ràdio, que durant les converses “hi ha tot de dades que han entrat en escena de les quals Saetde era desconeixedora, i que han fet que encara n’estigui més convençuda” que ja li correspon explotar la zona en discussió. Es tracta de documentació que va sorgir en el plet entre el comú –al consolat de Miquel Alís– i la concessionària després que el Superior determinés que els terrenys pels quals litigaven Canillo i Encamp estaven dividits fa 300 anys i que la corporació decidís fer una concessió per a l’espai corresponent de Concòrdia. La societat hi va recórrer perquè entenia que el terreny ja li pertanyia i Torres assegura que “si analitzes aquesta documentació arribes a la conclusió que potser tota la raó no la té Saetde però una part sí”.
TRANSACCIÓ DELS DOS
El procés passa ara per una negociació “perquè si Saetde en demana deu nosaltres entenem que podria ser cinc i estem aquí”, apunta el cònsol. Alhora que destaca que el comú no pot acceptar les peticions de la societat i “hem de ser prudents i conseqüents, el que no podem fer és estirar més el braç que la màniga i la nostra voluntat és arribar a un acord, que transaccionem els dos i que Saetde acabi baixant una mica del burro i el comú també”. I es mostra esperançat que fructifiqui l’acord, “a veure si podem trobar aquest punt mitjà. Els advocats estan treballant a veure si podem arribar a aquesta transacció”.
La pretensió del comú és que en l’acord es reculli un augment del cànon per l’explotació de Concòrdia i la concessionària ho rebutja. Segons el cònsol, seria el mateix que va succeir “quan hi va haver l’ampliació de la concessió de Saetde cap als Cortals, que es va negociar i es va incrementar en un 1% el cànon, per tant, si aportes nous terrenys alguna contrapartida hi ha d’haver i així estem”.
Torres remarca que si el comú renunciés a les seves pretensions “molta gent no ho entendria i Saetde defensa els seus interessos i pensa el mateix”. I subratlla que els agradaria anar més ràpid però segueixen treballant “per posar-nos d’acord i trobar una solució que ens vagi bé a les dues parts” i que una vegada quan es desencalli aquest punt “els altres són de més fàcil solució”.
20 MILIONS PER A CONCÒRDIA
L’acord d’intencions preveia que Saetde invertiria entre 10 i 12 milions en l’actual concessió, sobretot a Grau Roig, però el projecte global inclou una segona partida de 20 milions per a la zona de Concòrdia “perquè en no estar explotat t’obre moltes possibilitats”, recorda Jordi Torres. Respecte a la possibilitat que la falta d’acord estigui frenant l’expansió del negoci de Saetde, el cònsol insisteix que la voluntat del comú és assolir una entesa “i que trobem una posició intermèdia on ens trobem còmodes”.
Mentre arriba al concreció de l’acord d’intencions Saetde continua treballant en millores al Pas de la Casa, amb la intenció d’obrir el poble a l’estació d’esquí, “que tot sigui molt més permeable”, indica el mandatari. En els últims dos anys les inversions de la societat concessionària del sector encampadà de Granvalira a les pistes s’acosta als 5 milions d’euros, dels quals uns 4 s’han destinat al telecadira i la resta a d’altres obres, comenta Torres. I hi afegeix que per a aquesta temporada la previsió és invertir entre 3 i 4 milions d’euros que serviran per fer arranjaments de pistes i millora de les xarxes de cànons i alguns teleesquís nous que s’han col·locat perquè “el pla d’inversions de Saetde continua”.
LA DEMANDA D'ALÍS I ROSSELL "ESTÀ FORA DE LLOC"
Sobre l’acord d’intencions entre Encamp i Saetde planeja la demanda a la Batllia de Miquel Alís i Roc Rossell perquè s’anul·li. Jordi Torres assenyala que van presentar les al·legacions i ara és la Justícia qui s’ha de pronunciar i afirma que l’anul·lació no tindria gaire repercussió “perquè és un acord de voluntats i no hi ha res ratificat”. Especifica que el document recull les voluntats del que “ens agradaria al comú que Saetde fes envers l’estació i el que li agradaria a Saetde que el comú cedís per desenvolupar l’estació”, i insisteix que es faria “sota la més estricta legalitat i si no es pot complir no es podria tirar endavant”. Segons el cònsol, si hi hagués un document signat decidint tirar endavant les voluntats “entén que es pugui dir que no estan d’acord i portar-lo a la Batllia, però un acord de voluntats que no lliga a res cap de les parts per mi portar-lo a la Batllia està fora de lloc” i remarca que “hi hagi acord de voluntats o no si arribem a un acord el tirarem endavant igual”.